Número 76 (abril de 2018)
'Eppur si muove': 10 coses que passen en la comunicació científica
Alexandre López-Borrull

Sovint sembla que alguns dels pilars de la comunicació científica (com ara les revistes científiques, la revisió per experts, els articles i l’avaluació de la qualitat) són monolítics i estancs, que no han evolucionat des de l’aparició de les primeres revistes científiques, ara ja fa més de tres-cents cinquanta anys. Però això no és veritablement així. D’ençà de l’aparició d’internet, velles i noves profecies han anunciat la fi de les revistes i els monopolis editorials. Molts vaticinis no s'han acomplert i d’altres esdeveniments que han anat tenint lloc reconfiguren, a poc a poc, un sector, un mercat, que està en evolució constant sense preveure encara, segons el meu punt de vista, el punt final, el d’arribada. Us plantejo deu novetats dels darrers dotze mesos que penso que poden marcar algunes de les tendències. Com en tota tria, de nou, els criteris de selectivitat són propis, i no hi ha un ordre de prioritat:  

1. Sci-Hub resisteix. Tot i el tancament dels diversos dominis amb els quals treballa, Sci-Hub continua funcionant i resistint. De forma similar a l’1-O català, els investigadors han d’anar canviant de noms de domini (darrerament http://sci-hub.tw/) o bé carregar direc-tament les adreces IP atès que els principals subministradors de noms de domini han anat tancant-los a mesura que les resolucions judicials han anat tenint lloc. Mentre els problemes legals s’acumulen, fa poc apareixia Sci-Bay, que pretenia ser una barreja de Sci-Hub i un mirror de Google Scholar, evidentment sense relació amb Google. Tot i que vaig tenir poc temps per fer tastets, en el moment de tancar aquest article he pogut comprovar que ja no està activa (amb una nota que diu «Too much attention is a bad thing, Sci-Bay decides to stop service for a while. Sorry.»). Cal recordar que com a professionals de la informació, entre usuaris i posseïdors de drets d’autor, no ho defensem, però estem d'acord que evidencia un problema no resolt, que troba alternatives de solució fora del sistema. 


 
2. La química torna a tenir un repositori temàtic, ChemRxiv. Diem que torna perquè fa molts anys ja va existir el Chemistry Preprint Server que es va crear l’any 2000 i que el 2004 fou comprat per Elsevier i, finalment, tancat. Aquest nou repositori neix de la mà de l’American Chemical Society, en el que es pot considerar un moviment rellevant d’un dels actors més reticents a l’accés obert. Es pot interpretar com una adaptació a les diferents polítiques estatals, així com un posicionament pel que fa als repositoris de dades. Ja ha aconseguit que algunes de les revistes més rellevants acceptin la publicació prèvia del preprint a ChemRxiv. En el sentit competitiu, l’agost del 2017 Elsevier anunciava la creació d’un espai dins de l'SSRN (el repositori de ciències socials que va adquirir) dedicat també a la química amb el nom de Chemistry Research Network (ChemRN). Apassionant.
 
 
3. Scientific Reports ha superat a PLOS ONE com la megajournal que publica més articles científics. Aquest canvi es va produir durant el 2017 i les implicacions per a PLOS ONE, sobretot, poden ser rellevants. El paradigma d’un nou model de revista, un nou model de negoci i també de revisió (centrada en la validesa metodològica i no en la "citabilitat") ha trobat un competidor més gran. Scientific Reports, del grup Nature, va publicar més de 25.000 articles el 2017. Més enllà de quina de les revistes és la que més publica, darrerament el debat es troba en considerar si estarien assolint el seu nínxol i, si en lloc d’esdevenir l’únic tipus de revista, poden conviure revistes molt més selectives pel que fa al nombre d’articles i al seu impacte en la comunitat científica.
 
4. Dimensions un nou actor per a nous temps? Es tracta d’un nou producte de Digital Science, empresa que ja té d’altres innovadors com ara Figshare (repositori de datasets) i Altmetric (per al càlcul de mètriques alternatives). El cert és que aprofitant capacitats diferents, disposa d’un producte que pot tenir recorregut ja que té una versió gratuïta i d’altres de pagament. Des del meu punt de vista, a banda d’una visualització moderna, les eines de dimensions badge són molt intuïtives, com ara la possibilitat de saber la posició relativa en cites respecte a articles similars de l’àrea científica, la qual cosa ajuda a contextualitzar l’article. Orduña-Malea i Delgado López-Cozar n’han fet una bona revisió.
 
 
 
5. Europa avança cap a una plataforma per a la ciència oberta. Finalment, després de diverses visions, sembla que Europa per fi posa la directa i s’encamina cap a la creació d’una plataforma que permeti publicar en la línia de la ciència oberta. El nou projecte, provisionalment anomenat Open Research Europe, nom similar al d'altres iniciatives que s’estan generant, com ara les plataformes de Wellcome o bé de la Fundació Bill & Melinda Gates, Gates Open Research. No es tracta d’un nou repositori sinó que la nova plataforma haurà de permetre allotjar els continguts generats en els Horizon 2020, com l’open peer review (pre i post publicació) i la generació de noves mètriques. És per això que es proposa una nova eina per sobre d’OpenAire o ZENODO. La idea és rellevant per arribar al 2020 amb el ple accés obert. El pas següent, entenc, podria ser la consideració que esdevingués una nova megajournal, sempre que la qualitat de la validació, el peer review, sigui clar. Europa prem l’accelerador i posa diners per a l'oferta pública.
 
6. Publons, una eina per reivindicar el procés de revisió dels científics. Comença a emergir com una plataforma molt interessant per a la gestió de revisors d’articles científics. És conegut com costa poder trobar revisors per a les revistes. Cal recordar la feina altruista que fan en la major part de publicacions, així que sovint cal teixir i crear una xarxa de contactes prou gran per poder revisar continguts de múltiples temàtiques. Publons fou creada com una eina que visibilitzava la feina dels revisors, tot creant tantes revisions com ha fet un determinat científic. La idea, molt innovadora, és que sovint, com que el procés és cec, es fa difícil saber si la gent ha fet moltes o poques revisions. Darrerament ha estat adquirida per Clarivate Analytics (l’empresa de Web of Science), així que es considera una bona plataforma que tindrà recorregut i pot servir per oferir servei a múltiples revistes, a la vegada que dona visibilitat i crèdit a la feina dels científics. Repiso i Robinson-Garcia n’han fet una bona anàlisi en un article a l’Anuari ThinkEPI. 
 

7. Les monografies en accés obert, cada vegada més descarregades, més esmentades als mitjans socials i més citades. Ernest Abadal al Blok de BiD feia una ressenya d’un informe d’Springer Nature sobre els avantatges de la publicació en obert de monografies. És un tema rellevant atès que normalment fem molt èmfasi en l’accés obert a articles científics i parlem menys d’un dels vehicles de difusió i creació de coneixement com són les monografies, en algunes disciplines de forma més notòria. Noves dades per confirmar que l’augment de visibilitat és notable, que així es percep i les dades ho demostren: per exemple, fins a cinc vegades més de descàrregues en obert (quinze cops en el primer mes) i en xifres similars en totes les àrees científiques. 
 
8. ResearchGate, de pseudorepositori il·legal a veritable mitjà social? Aquesta xarxa social acadèmica té uns importants reptes de futur. Després d’esdevenir, de facto, un repositori en què els científics abocaven els articles sense tenir en compte els drets d’autor, va anunciar que retirava 1,7 milions d’articles després que la Coalition for Responsible Sharing, integrada per Wiley, Elsevier i l’American Chemical Society, va presentar una demanada mutilmilionària. Retirats aquests articles, ResearchGate ha de continuar demostrant la seva validesa com a eina per connectar científics, més enllà de la creació d’un indicador, l'RG Score, que, tot i que l’ha ajudat a diferenciar-se d’Academia.edu, ha de demostrar a molts científics el seu valor afegit. L’eina de projectes per poder fer publi-cacions progressives i l’estat de la recerca pot ser un primer pas. Caldrà veure l’ús que els científics en fan.
 
 

9. ScholarlyHub, un nou mitjà social per a científics? Mentre ResearchGate i Academia malden per donar bones notícies als seus inversors, s’ha presentat un nou projecte, ScholarlyHub, que pretén esdevenir un mitjà social sense ànim de lucre. Caldrà anar seguint com evoluciona en diversos aspectes: si el sense ànim de lucre és sostenible d'acord amb el pagament dels científics, que com a ciutadans que són cada cop regalen més les seves dades a canvi de serveis gratuïts; si sense continguts il·legals les noves plataformes i mitjans socials tenen sentit, de fet, el nom recorda molt Sci-Hub; i avançar en valors afegits que permetin finalment oferir intercanvi de coneixement entre científics per assolir reptes de la ciència en obert. En aquest article, els promotors en fan una bona descripció i en aquesta entrevista plantegen els seus reptes.


10. Qui és més sistèmic, els consorcis universitaris o bé les editorials? França versus Springer Nature. El consorci de centres universitaris Couperin està reproduint l’enfrontament que van tenir les institucions alemanyes amb Elsevier a l’hora de negociar l’accés a les revistes científiques que gestionen. Els arguments són els de sempre. Per què segueixen pujant les llicències als grans paquets de revistes quan cada cop més hi ha més revistes en obert, o bé molts articles estan en obert gràcies a les APC (Article Pro-cessing Charges) que les universitats també paguen via projectes o altres departaments per tenir-los en obert, tal com els finançadors els obliguen cada cop més? Cornuts i pagar dos cops el beure, dirien alguns. El més rellevant és que com a tota negociació les editorials confien en la pressió dels investigadors als consorcis per tal que no s’estigui un temps sense accés. Tot i que no hi ha acord, Springer Nature no ha tancat l’aixeta d’accés als articles. Com una partida de cartes en obert i en línia, caldrà veure qui acaba tenint més força, qui es considera que pot pressionar més a qui. 

 
Possiblement, els canvis són molt lents. Possiblement, alguns dels canvis van en la línia d’acumulació de forces entre les grans editorials i productores de bases de dades que van adquirint innovacions realitzades per altres emprenedors. Sí, són vectors econòmics sovint no massa diferents d’altres sectors, com ara el tecnològic o els mitjans socials. Els oligopolis es reforcen, també possiblement per afrontar els temps futurs, per adaptar-se al nou paradigma de la ciència oberta, però també per competir entre ells pels nous valors afegits que poden donar. 
 
Des de la Declaració de Budapest (2002), els crítics del sistema de comunicació científica es mouen, com en altres àmbits, entre la reforma i la ruptura. Possiblement els canvis i les millores són molt lents, però encara podem seguir dient que eppur si muove (i, tanmateix, es mou). 
 
comunicació científica;  recerca;  mitjans socials; 
Números anteriors
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???
Articles relacionats