Número 82 (novembre de 2018)

Efecte mirall: mancances a l'altra meitat dels directius a les organitzacions

Pablo Lara

Promocionar, ascendir a una persona d'una organització, per optar a un càrrec de direcció, comporta certs riscos inherents al nomenament, i que són difícils de veure a simple vista per la persona escollida.

Un gran nombre de neodirectius no tenen les capacitats ni les habilitats per a ser-ho, ni les tindran en un futur. Part d'aquest argument es basa en el conegut Principi de Peter o com descriu perfectament la frase atribuïda a Ortega i Gasset: "Tots els empleats públics haurien de descendir al seu grau immediat inferior, perquè han estat ascendits fins a tornar-incompetents".

A la resta de nous directius, aquells que no aconsegueixin el seu màxim nivell d'incompetència amb la pròpia nominació directiu, els emergirà una nova forma d'evidenciar les seves mancances. Aquesta nova manera de mostrar que no estan qualificats l'anomenarem "efecte mirall".
 
L'efecte mirall és definit com l’evidència de les carències d'habilitats i capacitats directives d'aquelles persones triades. Aquestes consideren que han ja les han assolit i obtingut per a exercir la nova funció pel simple fet de ser nomenat en un càrrec, quan mai abans han exercit en la posició de direcció promocionada.
 
Marc de l’Efecte Mirall
 
En el cas que s'explica a continuació, només indicar que utilitzarem el terme elegit, ja que la càrrega del verb elegir comporta, com indica el DIEC2, la preferència que ens permet una càrrega més subjectiva i fins i tot de parcialitat de dos o més coses iguals.
 
1 v. tr. [LC] Escollir, seleccionar, entre diverses possibilitats per a un fi determinat. 
 
2 v. tr. [LC]  [PO] Escollir per votació (algú) per a un càrrec, una dignitat, etc.
 
 
En aquest sentit, bastantes promocions internes destinades a la direcció, comporta una càrrega emocional per als elegits, ja que aquesta designació és considerada una recompensa a la feina, un reconeixement de l'esforç que genera automàticament una satisfacció personal pel creixement professional, el mèrit del qual, segons els elegits, només és degut a l'esforç, tenacitat, coneixement, capacitat personal, habilitats laborals... 
 
En conseqüència, consideren que tenen tots els ingredients necessaris per al nou rol i estan preparats per dirigir, ja que és un reconeixement del passat i no una necessitat del present mirant cap al futur.
 
Pels motius indicats, el mateix dia de rebre el títol de director/a, tots els elegits haurien de respondre a una pregunta summament important: tinc les habilitats necessàries per ser directiu? Aquesta pregunta es troba al calaix de l'oblit ja que són obviades per la sensació de la justa meritocràcia, al pensar “si m'han nomenat, o elegit, és perquè tinc les mèrits i, per tant, les qualitats i habilitats per ser directiu”.
 
En aquest moment es produeix l'efecte mirall. Per explicar-lo utilitzarem les tècniques de modelatge de cotxes a les escoles de disseny.
 
A la imatge, veiem el resultat final del modelatge d'un prototip de cotxe.
 
Per a crear-lo, s'utilitza l'anomenat model de clay. És un procés amb argila que s'empra per recrear físicament el disseny exterior.
 
El cas concret de la imatge, es construeix la meitat d'un prototip i aquest s'esculpeix amb temps i paciència, donant-li la textura i forma necessària. Aquest és un procés de treball artesà, on el modelador va polint el cotxe a mà fins a arribar l'objectiu marcat.
 
Posteriorment, quan es considera que està acabada la meitat treballada, aquesta es posa davant un mirall i, és llavors quan podem veure la seva totalitat i imaginar com seria el cotxe un cop acabada la maqueta. Compte: l'altra meitat és fictícia, no es troba més enllà dels nostres sentits, és irreal.
  
Com hem comentat al llarg de l'article, i tornant el nomenament de directiu, podem fer una analogia amb la tècnica del treball de modelatge d'un cotxe. L'elegit ha treballat al llarg dels anys una part de la seva dimensió professional, que ha esculpit, polit i donat forma amb un procés artesà. Però només és una meitat del nou perfil professional, que en ser enfrontat al nou rol de directiu sembla que està complert, com un efecte mirall. Cal no oblidar que l'altra meitat és falsa, imaginada, irreal: és un treball incomplet que s’ha d'acabar de polir ja que no ha treballat la capacitat de lideratge, gestió de pressupost, resolució de conflictes ... i la més important: les relacions humanes.
 
Conclusions
 
L'efecte mirall és un element molt comú en el desenvolupament de les carreres professionals, les pujades d'escalafó mostren dimensions incompletes, ja que al mirar-nos ens ensenyen irrealitats, veiem dimensions completes de competències quan només tenim part d'elles i que s'intenten cobrir amb l'únic pretext del títol rebut: és el privilegi del nomenament que atorga encobrir les mancances de les capacitats i habilitats professionals.
 
A més, la majoria d'organitzacions no estan preparades ni realitzen cap comprovació sobre les competències que necessiten adquirir o millorar per exercir amb més eficiència i efectivitat la nova feina.
 
En aquest sentit, caldria una bona formació ongoing de tots aquelles persones susceptibles a ser elegits, escoles que preparessin futurs directius en les organitzacions, encara que mai siguin seleccionats. 

 

Citació recomanada

LARA, Pablo. Efecte mirall: mancances a l'altra meitat dels directius a les organitzacions. COMeIN [en línia], novembre 2018, núm. 82. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n82.1877

gestió del coneixement; 
Números anteriors
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???