Número 88 (maig de 2019)
9 d’octubre, una festivitat que ha anat adaptant-se als temps
Justo Figueroa

De la mà de Justo Figueroa, aquest article analitza l'evolució de la Diada de la Comunitat Valenciana des de principi del segle XX fins als nostres dies, des d'una celebració municipal a dues celebracions diferents. Figueroa ha estat tècnic de protocol al Gabinet del President de la Generalitat Valenciana (1991-2007), i també cap de protocol de les conselleries de Benestar Social (2013-2015) i de Sanitat Universal i Salut Pública (2016-2018). 

El 9 d'octubre de 1238, el rei Jaume I va entrar a València després de la capitulació dels musulmans que ocupaven la ciutat. Aquest fet històric ha sigut el motiu de la celebració des de llavors de l'efemèride que, amb el temps, ha anat adaptant-se per a evolucionar de ser una celebració eminentment local a convertir-se en Dia o Diada de la Comunitat Valenciana
 
Durant tot aquest temps, la commemoració, organitzada per la ciutat de València, es va anar adaptant al signe dels temps, a la forma d'Estat o de Govern, abandonant el seu contingut religiós per a convertir-se en una celebració doble: una municipal, la Processó Cívica, que ha arribat fins als nostres dies amb un format molt semblant al dissenyat a principi del segle XX, i una altra autonòmica com és l'acte institucional organitzat per Presidència de la Generalitat.
 
El més destacable dels inicis del segle XX, a l'efecte d'aquest article, és l'auge dels grups d'acció política i cultural valencianista, evolució motivada per la crisi estructural espanyola (de la qual és mostra el desastre del 98) i per un cert mimetisme amb Catalunya. El 9 d'octubre de 1915 trobem ja una celebració moderna que anticipa la celebració actual amb un homenatge de Lo Rat Penat (associació cultural valencianista) al monarca, el Te Deum en la catedral metropolitana, l'adorn de l'estàtua del rei Jaume I, erigida per subscripció popular als jardins del Parterre en 1876, i finalment una manifestació convocada per Joventut Valencianista. La proclamació al setembre de 1923 de la Dictadura de Primo de Rivera va tallar d'arrel aquest moviment ascendent, tornant a posar l'accent en els elements més folklòrics i menys compromesos. L'adveniment de la II República el 1931 va obrir noves perspectives i esperances: la creació del Centre d’Actuació Valencianista, la puixança d’Acció Cultural Valenciana, la petició general d'autonomia, etc. van ser fets que confluïren en un moviment d'afirmació regional que també va afectar els actes del Nou d’Octubre, institucionalitzant-se l'homenatge floral a l'estàtua del rei en el Parterre. En 1935 es va proposar que la festivitat es convertís en Diada Nacional de tots els valencians, la qual cosa es va veure interrompuda per la Guerra Civil.
 
La revolta militar de 1936 va complicar la celebració. En 1937, en plena Guerra Civil, la commemoració del 7è centenari de la conquesta es va limitar a actes commemoratius en el Teatre Principal i altres sales, i un cicle de conferències en l'Ateneu Popular. Instal·lades les noves autoritats franquistes, els sectors més conservadors del valencianisme (Lo Rat Penat i el Centre de Cultura Valenciana) van organitzar una processó cívica el matí del dia 9, on la bandera (va ser el Penó de la Conquesta i no la tradicional bandera tricolor, símbol de la ciutat) va ser escortada per una esquadra de la Falange i un piquet de l'exèrcit per a rendir honors militars a la senyera. Durant el franquisme la celebració va perdre el seu motiu principal i es va caracteritzar pel seu caràcter catòlic i sentimentalista

Evolució cap a una celebració doble: municipal i autonòmica
 
En 1976, mort el dictador, els grups que integraven la Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià van convocar per al 9 d'octubre una jornada d'afirmació autonòmica, realitzant-se un gran míting en la plaça de bous, sota el nom de Diada nacional del País Valencià, recuperant, en part, el significat de la festa original després de la llarga dictadura franquista. En 1977, la commemoració torna a la normalitat amb una processó cívica, un homenatge floral al rei Jaume i un Te Deum en la catedral. A partir d'aquell moment, la festa, declarada com Diada de tots els valencians, va anar descentralitzant-se progressivament, iniciant-se una celebració en la qual els diferents ajuntaments programaven actes festius de tota mena. 
 
Va ser a partir del 1979, amb el govern pre-autonòmic, quan es va començar a commemorar el 9 d'octubre amb una celebració doble: una municipal, amb el format iniciat al 1977 (hereu del de 1915), i una autonòmica al Palau de la Generalitat, com veurem posteriorment. Aquesta celebració de tota la Comunitat Valenciana va mantenir-se amb el triomf del PSPV a les eleccions autonòmiques al 1982 (que va governar fins al 1995). L’elecció de Joan Lerma (PSPV) com a President de la Generalitat va modificar el lloc on es celebrava la festivitat, realitzant-se durant alguns anys de forma itinerant, encara que sempre sota el mateix format: un acte de significació autonòmica que girava entorn d'un lliurament de premis, on el Molt Honorable President de la Generalitat pronunciava un dels discursos més importants de l'any, precedit pel discurs de un dels guardonats en nom de tots els premiats. Sembla lògic haver fet itinerant una commemoració que se celebrava a la ciutat de València des de 1338 i molt més recentment en altres municipis de la Comunitat Valenciana, però era massivament desconeguda en la resta del territori degut a la seua novetat com a Diada, el caràcter recent de l’autonomia i la necessitat de cohesionar el territori. 
 
Després d'uns primers anys d'itinerància, la commemoració va acabar celebrant-se en el Palau de la Generalitat, seu de la Presidència de la Generalitat i, en particular, en el Saló de Corts (o Sala Nova), on es troben els quadres murals representant als diputats de les antigues Corts forals, dividides en tres estaments: “braç militar i noble”, “braç eclesiàstic” i “braç popular”, constituït pels representants de les ciutats i pobles de l’antic Regne de València. Presidint el saló, els sis  representants (dos per cada estament) de la Diputació de la General, germen de la futura Generalitat. La simbologia del lloc on es realitza la commemoració és destacable. En aquests anys de governs socialistes, la celebració itinerant o no, va mantenir el mateix format en la presidència de l'acte: President i Consell (Consell de Govern de la Comunitat Autònoma) i Mesa de les Corts Valencianes, tots asseguts i sense taula presidencial. En l'acte, el Molt Honoarable President de la Generalitat entregava tots els guardons, el secretari o secretària del Consell conduïa l’acte i finalitzava amb la interpretació de l'Himne de la Comunitat Valenciana, situant-se únicament en la presidència els representants de les institucions que l'havien presidit. Finalment, l'acte incorporava una recepció oferta pel President, iniciant-se dues hores després de la fi de l'acte institucional, la qual cosa permetia l'assistència de qui així ho decidís a la Processó Cívica organitzada per l'Ajuntament de la ciutat de València. 
 
En 1995, el PP va obtenir la majoria en les Corts (amb el suport de Unió Valenciana en les primeres legislatures) començant un llarg període de presidències populars fins al 2015. Durant la presidència de Zaplana (1995-2002) la celebració autonòmica no va modificar la seua estructura; tampoc en la breu presidència d'Olives (juliol de 2002 a juny de 2003) malgrat que l’única celebració durant aquest període va tenir lloc al Monestir de San Miquel dels Reis, degut a les obres de restauració que estaven realitzant-se al Palau de la Generalitat. Durant la presidència de Camps (2003-2011), l'acte va mantenir inicialment la seua estructura original, però, al 2006 va fer-se un canvi destacable que es mantindria quasi fins a l'actualitat. En aquell any, el President de la Generalitat va modificar la presidència de l'acte, eliminant a la Mesa de les Corts i al Consell de la tarima i quedant únicament ell en la presidència de l'acte, on feia lliurament de tots els premis, mantenint-se que l'acte fóra conduït igualment pel secretari o secretària del Consell. En finalitzar els discursos (del President i de un representant dels guardonats com sempre s’havia fet), l'escenari quedava buit per a la interpretació de l'himne de la Comunitat, únicament ocupat per les banderes d'Espanya i la Comunitat Valenciana i el faristol des del qual s'havia conduït l'acte i efectuat les intervencions, la qual cosa no tenia molt de sentit El canvi de la presidència de l'acte crec que va ser conseqüència de la imputació del President, intentant amb aquesta configuració ressaltar la seua figura com a màxim representant del conjunt d'institucions autonòmiques (Generalitat) i president del Consell de Govern (Consell) de la Comunitat Autònoma Valenciana. Al meu entendre la soledat del President era més un factor negatiu que positiu, fent l'efecte de la manca de suports entre els seus propis coreligionaris, que presidien les màximes institucions autonòmiques (Consell i Corts Valencianes). Des del meu punt de vista, va ser un error de comunicació utilitzant de forma errònia el cerimonial de l’acte. Aquesta modificació destacable es va mantenir amb el següent President de la Generalitat (Fabra, PP, 2011-2015) encara que havien desaparegut les eventuals raons de la modificació que havia realitzat Camps.
 
Amb el canvi de signe polític en les eleccions de 2015 (Puig, PSPV) l'acte va mantenir la seua configuració, únicament incorporant a l'escenari a tots els guardonats en l'acte per a la interpretació de l'himne de la Comunitat Valenciana. Aquesta modificació i el protagonisme de la secretària i Vicepresidenta del Consell, i líder de Compromís (Oltra), que pronuncia un discurs introductori, són els canvis més rellevants en l'acte.
 
En l'última celebració (2018) i amb l'assistència del President del Govern, Pedro Sánchez, l'acte va canviar de nou la seua configuració tornant a la seua estructura inicial: presidència de l'acte ocupada pel Consell i la Mesa de les Corts Valencianes, presidint l'acte el President del Govern, acompanyat a la seua dreta i en ordenació lineal pel President de la Generalitat i el Consell i, a la seua esquerra, la Mesa de les Corts. L'acte va ser conduït igualment per la secretària del Consell, mantenint el seu discurs inicial i els guardons van ser entregats per Sánchez i Puig, que finalitzaren l’acte amb les seues intervencions (precedides per la de un dels guardonats, en nom de tots els premiats) sent l’última la del President del Govern d’Espanya. A continuació es va interpretar l'himne de la Comunitat Valenciana, ocupant l'escenari els qui l'havien presidit i tots els guardonats.
 
A partir de 1983 i fins ara, la Processó Cívica va mantindre la seua estructura original incloent-hi un Te Deum a la catedral metropolitana. No obstant això, durant els anys de govern autonòmic popular (1995-2015) el recorregut de la Processó Cívica va modificar-se, visitant institucions autonòmiques (com el Palau de la Generalitat i el Palau dels Borja, seu de les Corts Valencianes), reflectint-se la sintonia del govern municipal amb l’autonòmic i la institució parlamentària. Finalment, des de 2015 i fins ara, també ha hagut canvis en el recorregut al no incloure’s el Te Deum en la catedral metropolitana per decisió del govern municipal. 
 
La trajectòria històrica de la commemoració del 9 d'octubre reflecteix perfectament l'evolució de les diferents institucions i de les seues festivitats, la qual cosa coincideix amb la utilització del protocol com una eina de comunicació i d’utilitat imprescindible en les institucions públiques. Hem pogut apreciar els canvis en la Processó Cívica, organitzada per l'Ajuntament de València des de 1338, mantenint la seua vigència fins a l'actualitat, però també com la més recent celebració autonòmica ha servit per a diferents finalitats, entre les quals cal destacar la generalització del sentiment autonòmic, la cohesió del territori.
 
Per saber-ne més:

Palao Gil, F.J. (2013). “El 9 d’Octubre, fiesta de todos los valencianos. Reflexiones históricas en torno a una fecha y una celebración”. Revista Valenciana d’Estudis Autonòmics, vol. II, núm. 58. Dirección General de Desarrollo Estatutario y Promoción del Autogobierno. Conselleria de Gobernación y Justicia. Generalitat Valenciana.
 
 
protocol;  esdeveniments;  comunicació política; 
Números anteriors
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???
Articles relacionats