Número 88 (maig de 2019)
La funció social de les biblioteques arriba al cinema
Sandra Sanz Martos

El proppassat mes d’abril va arribar a les sales de cinema estatunidenques una pel·lícula que encara no s’ha estrenat a Espanya: The Public. Amb una trama àgil, The Public mostra la funció social de les biblioteques públiques. No és molt habitual trobar pel·lícules on les biblioteques i/o els bibliotecaris tinguin un paper rellevant i molt menys on s'exaltin les seves virtuts o contribució a la societat. 

La majoria dels que ens movem en aquest món de la biblioteconomia i de la documentació recorrem orgullosos a La Mòmia (1999) com a exemple de pel·lícula on apareix una bibliotecària. L'actriu Rachel Weisz interpreta una bibliotecària apassionada de l'egiptologia, molt culta i intel·ligent que té un rellevant paper en la trama del film.
 
Vint anys després, apareix aquesta producció cinematogràfica inspirada -segons Evelio Martínez- en un article de Los Angeles Times que va escriure un bibliotecari de Salt Lake City, on abordava un tema bastant escabrós sobre els estralls que va portar la retallada de pressupostos per a refugis en aquesta ciutat, ja que les biblioteques es van convertir gradualment en refugis per vagabunds i malalts mentals.
 
Lamentablement, la funció social que les biblioteques han anat adoptant en l'última dècada ja no és una novetat tot i que, probablement, no sigui coneguda per molts. En una entrevista a El Periódico el proppassat mes d'abril, la directora de la biblioteca del barri del Bon Pastor de Barcelona, Virginia Cierco, explica que "una biblioteca no va de llibres, sinó de persones" i afegeix: "Les biblioteques públiques són espais de relació de gent molt diversa, són gratis, pots entrar sense identificar-te, no cal que gastis i pots fer alguna cosa o no fer res. No hi ha un altre espai de convivència igual, i això permet treballar moltes problemàtiques socials". En aquesta mateixa línia Julián Marquina també assenyala que les biblioteques públiques pertanyen a totes les persones. No importa que siguin grans o acabades de néixer, que tinguin estudis o que no els tinguin, o que siguin riques o pobres. Dir “a totes les persones” no és una frase bonica amb un rerefons ocult, dir “a totes les persones” és que totes elles hi tenen les seves portes obertes. 
 
Dirigida per Emilio Estévez i protagonitzada per Alec Baldwin, Jena Malone i Christian Slater, entre d'altres, la pel·lícula compta amb la col·laboració de l’American Library Association, que promou l'accés equitatiu a la informació per a totes les persones i reconeix la necessitat urgent de respondre al creixent nombre de nens, adults i famílies pobres als Estats Units. Aquestes persones es veuen afectades per una combinació de limitacions, que inclouen l'analfabetisme, la malaltia, l'aïllament social, la manca d'habitatge, la fam i la discriminació, que dificulten l'eficàcia dels serveis bibliotecaris tradicionals. Per tant, és crucial que les biblioteques reconeguin el seu paper per permetre que les persones pobres participin plenament en una societat democràtica, utilitzant una àmplia varietat de recursos i estratègies disponibles. Calen programes concrets de capacitació i desenvolupament per sensibilitzar i preparar el personal de la biblioteca per identificar les necessitats de les persones pobres i brindar serveis rellevants.
 
A Espanya, la fundació Biblioteca social porta des 2014 donant suport a projectes que desenvolupen les biblioteques públiques, dirigits als sectors més vulnerables de la societat. Més enllà d'un servei lligat a la cultura, les biblioteques públiques representen un eix clau per a la millora de la qualitat de vida, la cohesió social i, en el seu conjunt, també per al creixement econòmic d'un país. Obertes a tots i desplegades per tot el territori, tenen un potencial enorme al qual cal donar suport. A la Fundació conflueixen dos elements:
 
1. Les biblioteques públiques per la seva qualitat d'institució que contribueix a la igualtat d'accés a la informació i al coneixement, i que representen un important servei de cohesió social.
 
2. El compromís social entès com la voluntat de contribuir a pal·liar la situació dels sectors més vulnerables de la societat, a través d'accions concretes.
 
Per això en el seu Patronat figuren persones provinents de l'àmbit de les biblioteques i del tercer sector.
 
Si Hollywood ha portat la funció social de les biblioteques al cinema, ja no hi ha cap dubte que aquesta tasca s'ha convertit en una de les principals funcions de les biblioteques, segurament, la que més sentit li dóna en el context actual. En una societat de la informació on les tecnologies i Google semblen saber-ho tot i solucionar-ho tot, la utilitat i la necessitat de les biblioteques queda en entredit per a alguns. No en va, la crisi ha fet que se’n tanqués més d'una. Però també la pròpia crisi ha propiciat un reenfocament de les seves funcions, fent que les biblioteques ja no vagin de llibres, sinó de persones.
 
Citació recomanada: SANZ MARTOS, Sandra. La funció social de les biblioteques arriba al cinema. COMeIN [en línia], maig 2019, no. 88. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n88.1931
 
biblioteconomia;  cinema; 
Números anteriors
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???