Número 89 (juny de 2019)
Disseny i xarxes socials: quines dades tenim?
Gemma San Cornelio

Disseny i xarxes socials. Sembla una bona combinació, oi? Doncs la veritat és que no és una relació que s’hagi estudiat a fons des de la perspectiva acadèmica. El proper dia 18 de juny en parlarem a la Jornada Experiències de transició: Oportunitats i reptes dels social media en l'àmbit del disseny dintre del marc de la Barcelona Design Week. En aquest article en faig un breu avançament. 

A partir d’una recerca ràpida en alguns dels articles acadèmics publicats sobre el tema, constatem una afirmació que es repeteix de forma constant en tots ells: les xarxes socials i la seva relació amb la pràctica professional del disseny no s’ha estudiant suficientment. I això succeeix fonamentalment perquè, en bona mesura, les xarxes socials de tipus visual són les menys estudiades. Ni tan sols Instagram, que és actualment la xarxa que més creix, s’estudia amb la mateixa intensitat que Twitter o Facebook (per exemple, al darrer congrés de la International Communication Association (ICA), alguns investigadors en van donar compte d’aquesta mancança). 
 
Podem elaborar diverses raons al darrere d’aquest fet: la primera és la dificultat tècnica (com ja tractàvem un article anterior, accedir a les API és cada cop més difícil per la recerca acadèmica, impossible ja en el cas d’Instagram), la segona és temàtica: allò visual, per molt que la nostra cultura cada cop ho és més, continua sent menystingut en detriment d’allò verbal i textual, considerat més culte o formal, fins i tot a les xarxes socials! La tercera raó està vinculada al propi àmbit del disseny, on la recerca acadèmica és incipient, i també ho és respecte a aquesta qüestió. És per això que són altres disciplines les que s’han centrat més en l’estudi del disseny a les xarxes socials: principalment el marketing i la psicologia.
 
Així doncs, dintre del conjunt de xarxes socials visuals, en article explorarem algunes qüestions vinculades a Pinterest i Behance (que són les menys estudiades). En destaco algunes idees:
 
  • Pinterest és una plataforma molt atractiva per a les marques. Això és així principalment per dos motius: 1) pel perfil dels usuaris -majoritàriament de classe mitja-alta i 2) per la correlació entre ús de xarxa i consum, fet que no es dona en altres xarxes i plataformes. D’acord amb Sashittal i Jassawalla (2015) el trànsit a les webs corporatives es mogut més per Pinterest que per Google, Linkedin i Youtube junts (Blair 2012). 
  • Pinterest és un entorn que promou l’autenticitat. És a dir, qui sóc jo a través de les imatges que comparteixo. En l’estudi de Sashittal i Jassawalla (2015) els participants (estudiants universitaris) eren persones emocionalment sanes, compromeses i còmodes a la seva pròpia pell, diferents –en paraules dels usuaris- d’aquells interessats en el postureig, present a altres xarxes socials
  • Pinterest no promou la interacció. La majoria dels estudis coincideixen que es tracta d’una plataforma amb poca interacció social, la qual cosa afavoreix que els usuaris no estiguin pendents de la validació social, l’acumulació de likes, i de rebre comentaris de recolzament. Aquest darrer aspecte es considera molt positiu i en certa manera distancia la plataforma d’altres que tenen usos més variats, com Instagram, i que busquen la conversa social. No obstant, a Behance sí que hi ha unes dinàmiques més clares a l’hora de apreciar i valorar el treball dels altres, de manera que els usuaris més actius i que tenen més projectes solen tenir més seguidors.  
  • Pinterest es fa servir com a font d’inspiració per a la creativitat quotidiana. Segons Linder, Snodgrass, i Kerne (2014) la creativitat basada en la cerca de inspiració afecta a diferents àmbits de producció quotidiana, tant professional com vocacional. Aquesta creativitat quotidiana inclouria també la curadoria d’imatges, tot reforçant la idea d’apropiacionisme. Així, es destaca el seu ús de manera eminentment no-professional, tot considerant els pins con idees i inspiració. 
  • Behance, en canvi, s’utilitza per a cercar inspiració a nivell professional que als dissenyadors els hi serveix per a establir patrons. No obstant, existeixen algunes reticències a l’hora de fer servir les xarxes en relació al robatori d’idees i la propietat intel·lectual. Aquest és un desafiament que persisteix en la pràctica professional i acadèmica del disseny, ja que els dissenyadors consideren que en les plataformes no es dóna suficient informació sobre les autories i com fer servir les imatges de forma legítima. A més a més, consideren que si tothom cerca referents als mateixos lloc, això ens pot conduir cap a una uniformització estètica.  
  • Behance és d’homes, Pinterest de dones.  D’acord amb Kim (2017), els usuaris masculins a Behance són més del doble que els femenins, i aquests atrauen més apreciacions i seguidors que els usuaris femenins. De la mateixa manera, Gilbert et al. s’han trobat que els usuaris femenins a Pinterest està al voltant d’un 70%.  
Finalment, a nivell metodològic, cal assenyalar que el tipus de recerca que es realitza és tant quantitativa com qualitativa i en el primer cas predomina un enfoc del que es podria anomenar cultural analytics. Per exemple el treball de Bakhshi i Gilbert, (2015) analitza la predominança d’uns colors en les imatges compartides, a partir d’un milió de fotografies capturades per l’API de Pinterest. Aquests autors estableixen una correlació entre determinats colors (el rosa, el vermell i el porpra) i la seva tendència a ser compartits, envers d’altres que no ho són tant (verd, blau i groc). D’altra banda, Kim (2017) realitza una caracterització de la xarxa Behance: a nivell d’especialitzacions, el disseny gràfic, la il·lustració i la direcció d'art cobreixen aproximadament el 33% dels projectes, mentre que el disseny industrial, el disseny de productes, el disseny d’interacció i el disseny d’icones representen menys del 3%. 
 
Aquests resultats, tot i que provisionals i molt contrastables, si que ofereixen conclusions que poden ser interessants per als dissenyadors a l’hora d’establir una determinada estratègia social media. Serà interessant contrastar-los amb els professionals que ens acompanyaran el proper dia 18 a la Jornada Experiències de transició: Oportunitats i reptes dels social media en l'àmbit del disseny. No us ho perdeu!
 
Per saber-ne més:
 
Bakhshi, S., & Gilbert, E. (2015). Red, purple and pink: The colors of diffusion on Pinterest. PloS one, 10(2), e0117148.
 
Kim, N. W. (2017). Creative Community Demystified: A Statistical Overview of Behance. arXiv preprint arXiv:1703.00800.
 
Linder, R., Snodgrass, C., & Kerne, A. (2014, April). Everyday ideation: all of my ideas are on pinterest. In Proceedings of the 32nd annual ACM conference on Human factors in computing systems (pp. 2411-2420). acm.
 
Sashittal, H. C., & Jassawalla, A. R. (2015). Why do college students use Pinterest? A model and implications for scholars and marketers. Journal of Interactive Advertising, 15(1), 54-66.
 
 
disseny;  mitjans socials;  recerca;  fotografia;  esdeveniments; 
Números anteriors
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???