Número 4 (octubre de 2011)
VoD: l'esperança de l'audiovisual europeu?
Judith Clares Gavilán

En relació directa al sector televisiu es calcula que els europeus destinen prop de quatre hores diàries a veure la televisió. Si a aquesta dada afegim el progressiu augment de possibilitats que estan oferint els serveis de comunicació sota demanda per a diversificar l'oferta audiovisual a la llar, se'ns presenta un nou escenari que ha estat considerat i comença també a ser recollit per legisladors com a nova via d'impuls del sector.

 
Diferents iniciatives s'han adoptat ja a nivell Europeu per a incentivar i regular el sector a través d'aquests nous mitjans i han començat a ser transposades als diferents estats membres.
 

En vistes de la importància creixent que ha anat suposant el contingut audiovisual en línia, la Comissió Europea creà una àrea destinada a preparar una política sobre aquest tipus de contingut a l’hora que identificà els següents punts clau:


• Una major oferta atractiva i de qualitat de films en línia. Es fa necessari un major volum de contingut audiovisual de qualitat destinat als serveis online alhora que es farà palesa la necessitat de comptar amb un streaming de qualitat per a garantir un servei competitiu.


• Serveis en línia accessibles per als consumidors. Caldrà que estiguin oferts al públic a un preu raonable i competitiu atenent a la finestra per la qual s’ofereixen.


• Protecció adient en termes de copyright dels films a distribuir online. Consideraven necessària una major i més propera cooperació per a lluitar contra la pirateria entre els sector implicats (proveïdors de serveis, productors i consumidors). En aquesta línia han anat sorgint diferents mesures legislatives com ara la Llei Hadopi a França o l’anomenada Llei Sinde a Espanya. Ambdues amb clars detractors.


• Llicències multi-territorials del contingut creatiu online.


• Digital Rights Management (DRM). El 2005 feien patent la necessitat que aquestes tecnologies facilitessin la interoperabilitat per tal de poder veure un mateix contingut en diferents suports digitals. Amb els anys s’han acabat plantejant alternatives als serveis de DRM.


Fent una mica d’història, la motivació de la creació d’aquesta nova àrea específica dins les polítiques de l’audiovisual sorgí l’any 2005 durant el Festival de Cinema de Cannes. Durant la celebració del Tercer dia Europeu del festival (17 de maig de 2005), centrat al voltant del tema “Cinema Europeu i Societat de la Informació", es tractaren temes relacionats amb el cinema en línia i el Video On Demand (VoD) i s’adoptà la Declaració de Cannes 2005  (adoptada per la comissària Viviane Reding i els diferents ministres de Cultura dels Estats membres).


Un any més tard, aquests primers debats resultaren en l’adopció de la Carta Europea del Cinema en Línia, que signada per representants de les principals indústries de contingut audiovisual, proveïdors d’Internet i operadors de telecomunicacions, sota la presidència de Viviane Reding, suposà la pedra angular per a la creació d’una futura Política sobre contingut online per a la Societat de la Informació. L’objectiu principal de la Carta del Cinema en Línia, aprovada el 23 de maig de 2006, en el marc també del Festival de Cinema de Cannes, era impulsar el creixement i desenvolupament del cinema en línia a Europa ja que es considerà que tenia un gran potencial econòmic i cultural i que podia esdevenir una gran oportunitat per a una major i millor circulació dels films europeus.


En aquest sentit, s’acabaran adoptant diferents mesures de foment per tal que el film online prengués embranzida. Un clar exemple, l’edició del Programa MEDIA 2007-2013, que ha anat comptant amb partides pressupostàries pel foment del VoD i del DCD (Digital Cinema Distribution), i a través de les quals s’han vist beneficiats projectes com l’espanyol Filmin o el francès UniversCiné.


Sigui com sigui, des del 2005 fins ara hem vist com el sector del VoD no ha parat d’evolucionar guanyant-se un lloc en el mercat de la distribució audiovisual. Ara bé, les dades de volum de negoci de les principals iniciatives europees encara en són un interrogant. Tot i l’impuls a través del Programa MEDIA de línies d’ajut als principals projectes europeus en l’àmbit del VoD, l’estructura d’aquest mercat encara sembla feble. Tot i així comptem amb projectes prou interessants i que es proposen ser presents a tot el territori europeu com la plataforma EuroVod, que agrupa diferents projectes de VoD europeus, amb un catàleg cada vegada més atractiu de films europeus de qualitat, convivint amb un mercat cada vegada més diversificat i que comença a comptar amb projectes de caràcter internacional com les plataformes d’iTunes o la recentment anunciada arribada de Netflix a Espanya.


Iniciatives que fan pensar en la no tardana consolidació d’aquest nou mercat en territori europeu, i més a prop nostre, en territori espanyol, tot i els recels i el neguit acèrrim que aquí ha despertat la pirateria. Faltarà veure si aquestes iniciatives de caràcter internacional, ajudaran a impulsar un sector del VoD europeu especialitzat en contingut propi i de qualitat o si per contra només ajudaran a consolidar el domini del producte majoritari també a les plataformes digitals.

cinema;  polítiques comunicatives;  televisió; 
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???