Número 11 (maig de 2012)
Maten dofins gais a la piscina de George Clooney
Ferran Lalueza

Sempre havia volgut engiponar (i publicar) un titular sensacionalista, però mai no n’havia tingut ocasió fins ara. És una petita llicència, un regal que em concedeixo per celebrar el primer aniversari de COMeIN. Aquí parlarem de dofins massacrats, dels drets del col·lectiu homosexual i de la mansió de Clooney, però només per evidenciar que l'oportunisme, ben entès, és essencial en les relacions públiques.

A Catalunya, la nit del proppassat 9 de maig TV3 va emetre l’oscaritzat llargmetratge documental The Cove (Louie Psihoyos, 2009). Dotat de la factura i el pols narratiu dels millors thrillers hollywoodians, aquest treball –a mig camí entre el periodisme d'investigació i l'activisme a ultrança– denuncia sense concessions l'esgarrifosa i sistemàtica massacre de milers de dofins que cada any té lloc a una recòndita cala de Taiji (Japó). El documental, a més, arremet contra els delfinaris i l'ús de dofins en espectacles aquàtics en considerar que, per a aquests animals, la vida en captivitat i els entorns sorollosos constitueixen una tortura extremadament cruel.

 

Un dia després de l'emissió de The Cove a la televisió catalana, l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, presentava als mitjans de comunicació el pla estratègic 2012-2020 ideat per remodelar el zoo de la ciutat. El projecte estel·lar d'aquest pla consisteix en... la creació d'un nou delfinari d'explotació semiprivada. Quina coincidència menys afortunada, oi?

 

Als Estats Units, el mateix 9 de maig, la cadena televisiva ABC va emetre una entrevista a Barack Obama. Durant la mateixa, el president nord-americà es va declarar a favor del matrimoni homosexual, cosa que no havia fet cap dels seus predecessors. De fet, el propi Obama s'havia mantingut prudentment ambigu sobre aquesta qüestió fins a la data.

 

L'endemà, Obama assistia com a convidat d'honor al sopar ofert per l'actor George Clooney a la seva mansió de Los Angeles per recaptar fons destinats a l’Obama Victory Fund, la maquinària de fundraising per a la campanya per la reelecció del president. A casa de Clooney, Obama va ser rebut per un centenar i mig de conspicus membres del Hollywood més progressista, que l’esperaven amb els braços i els talonaris oberts de bat a bat. En tota la història electoral estatunidenca, mai s'havien recaptat en un sol esdeveniment tants diners per a la campanya presidencial: gairebé 15 milions de dòlars. Es dóna la circumstància que el moviment en defensa dels drets del col·lectiu homosexual té un dels seus epicentres més actius justament en la indústria cinematogràfica californiana. Quina coincidència més afortunada, oi?

 

Durant les últimes dècades, els professionals i estudiosos de la comunicació corporativa hem posat tant d’èmfasi en la dimensió estratègica de les relacions públiques que tal vegada ha arribat el moment de reivindicar també certa dosi de tactisme. Sens dubte, la planificació estratègica és crucial en qualsevol projecte comunicatiu però, de vegades, es confon la planificació amb la rigidesa d'una mera programació temporal. Planificar no és només decidir quina acció realitzarem en cada moment. Planificar també és dotar-se de l'agilitat suficient per alterar les accions previstes si, quan arriba l'hora d'executar-les, les circumstàncies del moment així ho aconsellen.

 

Si la televisió més vista a Catalunya emet en prime time un documental guardonat que presenta la captivitat dels dofins i la seva explotació en parcs aquàtics com una activitat intrínsecament maligna, molt lucrativa per a les màfies que es dediquen a la seva captura i causant –almenys indirectament– de les matances massives d'aquells exemplars no considerats aptes per a l'exhibició, potser algú de l'equip de comunicació de l'Ajuntament de Barcelona hauria de recomanar a l'alcalde Trias que l'endemà no anunciï a so de bombo i platerets el projecte de crear un gran delfinari per al zoo de la ciutat. Al cap i a la fi, encara no s'ha aconseguit la inversió privada que requereix el projecte i ni tan sols es coneix quina seria la seva ubicació definitiva. No podia haver-se passat de puntetes sobre al delfinari, per tant, en presentar el pla estratègic del zoo? Doncs no: estava previst anunciar-ho i es va anunciar. Va faltar cintura.

 

L'equip de comunicació d’Obama, en canvi, va exhibir una cintura envejable. Quan el vicepresident nord-americà, Joe Biden, va declarar el 6 de maig en una entrevista per a la NBC que se sentia còmode amb els matrimonis homosexuals, va posar en un compromís Obama, que sempre havia esquivat pronunciar-se sobre el particular. En un primer moment, fins i tot va haver un intent de fer que Biden hagués de desdir-se. Al cap i a la fi, s'havia sortit del guió establert. Un guió dissenyat per no enutjar les comunitats llatina i afroamericana, grans bases electorals del president i poc proclius, per qüestions religioses, a acceptar el matrimoni entre persones del mateix sexe.

Finalment, però, Obama va agafar el toro per les banyes i l'endemà passat l'altre era ell mateix qui explicitava el seu suport al matrimoni homosexual des de la cadena ABC. A les poques hores, a can Clooney, era aclamat pel flanc esquerre d'un Hollywood tradicionalment molt actiu en la defensa dels drets i les llibertats civils, i la recaptació de fons per a la seva campanya de reelecció batia tots els rècords.

 

Oportunisme? Tactisme? Potser sí. Per mi, la demostració concloent que tenir una estratègia comunicativa sòlida (poques ho són tant com la d’Obama) no ens obliga a cenyir-nos sempre al guió preestablert. Captar les circumstàncies canviants i reaccionar-hi amb agilitat són actituds tan estratègiques com la de planificar al mil·límetre i intentar preveure tot el previsible. I per a qualsevol projecte de relacions públiques, resulten igualment essencials.

 

cinema;  comunicació política;  periodisme; 
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???