Número 15 (octubre de 2012)
Mapejant la ciutat, audiovisualment
Gemma San Cornelio

Per diferents motius i per diferents vies, en les darreres setmanes no deixo de sentir parlar del mapping:  l’espectacularitat del mapping de la Sagrada Família durant les festes de la Mercè, la trobada d’un cartell que anuncia un proper esdeveniment de mapping audiovisual sobre la Casa Batlló a Barcelona… Tot això, coincidint amb la preparació d’una presentació per a un congrés on tractem del mapping des d’una perspectiva social i de creació col·lectiva. Però que és això del mapping?

En el món de la creació audiovisual estem constantment abocats a cercar la darrera novetat, la propera gran cosa. Això té a veure en gran mesura amb l’avenç de les diferents possibilitats tècniques, dels programaris, però també amb la cerca de percepcions més intenses, d’estètiques més envolvents, de més espectacularitat.

 

L’anomenat mapping audiovisual consisteix a fer una projecció d'imatges sobre façanes d'edificis, interiors o qualsevol altra superfície, tot incorporant tècniques que permeten adaptar el contingut de la projecció a la morfologia de la superfície projectada. Això permet aprofitar les formes del suport físic, be sigui per tenir-les com a base, o bé per a modificar-les, tot creant efectes de distorsió sobre elles. D’aquesta manera, l’experiència final aconseguida és única, ja que combina la projecció d’efectes de formes, colors i altres elements que funcionen de forma personalitzada sobre l’edifici en qüestió. Per tal d’aconseguir aquest efecte és necessari enregistrar les mesures i formes reals de l’edifici a mapejar, generar els models bidimensionals i tridimensionals i elaborar els continguts audiovisuals a projectar. El mapping pot tenir més o menys complexitat tant en relació a les característiques de l’edifici com per la sofisticació de les imatges, el que deriva necessariament en la quantitat de programaris a utilitzar en totes les fases creatives, des de la concepció del projecte fins el moment de la projecció.

 

Des d’una perspectiva estètica, els mappings sobre edificis públics no deixarien de ser un exponent del concepte d’espai augmentat proposat per Manovich (2006) on els nous mitjans realitzen la funció d’afegir informació sobre els espais físics, tot augmentant-ne la seva percepció. El concepte, que tindria el seu origen en la decoració amb frescos de l’arquitectura al llarg de la història, seria altrament aplicable a les pantalles d’informació urbanes, aplicacions de realitat augmentada o mitjans locatius, utilitzats en el context urbà amb la intenció d’ampliar informació, contingut o percepcions d’aquell espai en qüestió.  No hem d’oblidar, tampoc, que les projeccions sobre edificis significatius amb un contingut històric fa anys que s’utilitzen per part d’artistes contemporanis com com Krzysztof Wodiczko, per criticar aspectes polítics o socials vinculats al lloc on es projecten. En aquest cas la força de la projecció radica en el missatge i no en la sofisticació tècnica d'un mapping.
 

Krzysztof Wodiczko. The Soldiers and Sailors Memorial, Brooklyn (NY)1984-1985

 

 

 

 

 

 

 

 

 


 

 

 

Krzysztof Wodiczko. The Soldiers and Sailors Memorial, Brooklyn (NY)1984-1985.

 

 

 Krzysztof Wodiczko: Projection in Hiroshima, 1999.

 

Així, en el cas dels mappings audiovisuals els continguts projectats no només estan intrínsicament relacionats amb l’estructura física de l’edifici sinó que, a més, solen tenir relació amb la història, el context o la cultura del lloc on es projecten, tot tractant d’establir un vincle sensorial i emocional amb el públic que es desenvolupa a través d’una narració audiovisual.  En aquest context, és indispensable esmentar el col·lectiu barceloní Telenoika, reconegut internacionalment per les seves intervencions, tant en esdeveniments públics com en festivals especialitzats.

 

Encounters - 光影大三巴. Macau Arts Festival (China) from Telenoika on Vimeo.

 

Tanmateix, la tècnica de mapping no només es fa servir per fer projeccions sobre edificis. Moment Factory, l’equip amb base a Montreal que va realitzar l’anomenat mapping de la Sagrada Família, és dels estudis més aclamats dintre del món de l’audiovisual aplicat a espectacles i a la creació d’ambients, i són responsables, entre d’altres, dels efectes audiovisuals de la darrera gira de Madonna.

 

Madonna MDNA World Tour - Teaser from Moment Factory on Vimeo.

 

D’altra banda, la productora al darrere del proper mapping de la casa Batlló, la també barcelonina nueveojos, va desenvolupar amb la tècnica del mapping l’entorn que es va utilitzar en el programa La caja  de TeleCinco.

 

Com qualsevol altra tècnica audiovisual, el mapejat pot ser utilitzat de moltes maneres i amb objectius diversos. De moment, les projeccions sobre edificis són esdeveniments de gran acollida, que més enllà de proporcionar una experiència de gaudi, permeten l’evolució tècnica, creativa i estètica de l’audiovisual, situada ara en contextos i en espais que cada cop més s’allunyen de les pantalles convencionals i es poden trobar a tot arreu.
 

creativitat;  disseny audiovisual;  entreteniment;  televisió; 
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???