Número 16 (novembre de 2012)
Captura'm, visualitza'm, comparteix-me: la revolució de les noves plataformes visuals col·laboratives
Antoni Roig

La popularització de plataformes socials com Pinterest, que permet compartir interessos de forma eminentment visual, ha contribuït a situar en primer pla la imatge com a eina d'expressió a les xarxes socials. La imatge sempre ha format una part essencial dels nostres intercanvis personals i socials, però la tendència ha anat en augment en paral·lel a la major presència de dispositius mòbils tàctils, com els smartphones o els tablets. L'èxit de Pinterest i altres eines emergents es troba a combinar una espatarrant facilitat de capturar contingut de la web i presentar-lo gràficament d'una forma totalment diferent. I això és només la punta de l'iceberg.

L'interès per l'expressió personal a través de les imatges en els contextos de la web social no és notícia. Convivim des de fa temps amb les immensament populars plataformes dedicades a la fotografia com Flickr, Picasa o més recentment Instagram; també amb les eines de creació de blocs que presten especial atenció a la imatge com Tumblr, sense oblidar les plantilles visuals per Wordpress, per assenyalar només uns exemples. No obstant això, el què m'ha motivat a escriure aquest article és un altre tipus de plataformes, que combina aquesta atracció per la presentació visual dels nostres interessos amb la captura i organització de continguts web a l'arrel de l'èxit de solucions com Evernote, Pocket, Springboard o OneNote. Les noves pràctiques sorgides de la nostra interacció quotidiana amb dispositius mòbils juntament amb el desenvolupament d'entorns basats en llenguatges com Python o HTML5 estan facilitant l'emergència de solucions destinades a canviar radicalment la nostra forma d'interaccionar amb la web. I puc estar totalment equivocat, però creieu-me que rarament dic aquestes coses. En aquest article em referiré a les tres que més m'han impactat: la ja citada Pinterest, Clipboard i Murally.

 

Pinterest s'ha arribat a definir de múltiples maneres: hi ha qui la considera una xarxa social per compartir fotos; d'altres, un tauler per expressar visualment interessos, gustos, aspiracions, estats d'ànim... Tot això és cert, encara que aquesta visió superficial ha arribat a forjar alguns estereotips. Pinterest organitza visualment la informació capturada de la web en forma de taulers, que podem nomenar i compartir per afinitat temàtica. I no només  fotografies o imatges, sinó també vídeo, que pot ser reproduït directament sense necessitat de tornar a la web original.

 

 Detall del 'pinboard' de Toni Roig, autor d'aquest article

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La metàfora del tauler està implícita en el mateix nom i en la crida a l'acció “Pin it!”, acompanyada de la icona de la xinxeta (com podria haver estat també el d'un imant de nevera). Pinterest reflecteix la nostra atracció per aquest tipus d'organització de la informació, encara que les possibilitats van més enllà de la metàfora: permet múltiples formes de difusió i col·laboració, no en va moltes empreses l'estan utilitzant com a eina de màrqueting, alhora que artistes l'utilitzen per mostrar la seva producció, els seus referents, etc. (us recomano sobre aquest tema el tauler sobre márqueting de Pinterestbiz i un interessant article titulat “Five ways filmmakers can use Pinterest”).

 

Clipboard, per altra banda, va aparèixer el 2012 i va ser rebuda en primera instància com a clon de Pinterest. No obstant això, només cal rascar una mica per evidenciar algunes diferències fonamentals. Clipboard ens permet capturar text, imatges, vídeo, o pàgines web senceres i mostrar-les a través de taulers i tot gràcies a una eina de marcatge similar al “Pin it!” (val, en aquesta ocasió un previsible “Clip it!”). Bé. Però atenciò a dues funcionalitats sorprenents: els clips capturats són funcionals, la qual cosa vol dir que, si capturo un vídeo, puc reproduir-lo; si capturo un hipertext, puc navegar-hi; si capturo un joc, puc jugar-hi... I que quan capturo un contingut, puc incorporar hashtags com a Twitter; tants com vulgui. Aquests hashtags donen nom a diferents taulers, la qual cosa ens permet organitzar la informació de múltiples maneres diferents. Per exemple, si capturo un vídeo del programa de televisió Salvados i ho etiqueto com #jordievole, #lasexta i #periodisme, m'apareixerà en tres taulers diferents (i si no existeixen, els crea). Mai crear un repositori organitzat ha estat tan fàcil i col·laboratiu.

 

Detall del 'clipboard' de Ken, un dels directius de Clipboard 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Murally, per últim, es troba actualment en beta, i encara que està clarament emparentada amb les anteriors, és alhora molt diferent en el seu objectiu. Concebuda a Argentina, l'interès dels seus impulsors, que venien del camp del disseny de videojocs, era crear una eina que facilités l'expressió visual d'idees a través de la creació de murals. El contingut bàsic d'aquests murals són clips interactius similars als de Pinterest a partir de contingut de la web o contingut en local. Aquests elements, que poden ser editats, es veuen enriquits amb notes de text, fletxes, icones, patrons, etc. i es distribueixen a través d'un tauler virtual de disseny. Atès que els murals fàcilment poden fer-se massa grans, Murally incorpora funcions de presentació similars a eines com Prezi, alhora que permet fer una foto estàtica del murals. I sí, com en els casos anteriors, està dissenyat per ser col·laboratiu: només has de convidar als usuaris que vulguis.

 Captura d'un mural d'exemple realitzat per l'equip de Murally

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

No hi ha dubte que Murally té aplicacions personals, però també docents i professionals molt rellevants: pluja d’idees, conceptualització, discussió de conceptes, estudis de cas, repositoris d'informació organitzada sobre un tema, promoció... Les possibilitats, de nou, estan totalment obertes.

 

La tecnologia no provoca en sí mateixa el canvi social ni cultural. Les històries d'èxit que pretenen afirmar el contrari oculten sempre desconcertants (i de vegades divertides) històries de fracàs. Però si s'arriba a establir una intensa connexió entre una solució tecnològica (no necessàriament nova) i una necessitat social o cultural, llavors poden sorgir noves pràctiques. I atenent a aquestes noves pràctiques és quan podem observar autèntics canvis. Eines com Pinterest, Clipboard o Murally s'ajusten tant a les meves motivacions i a la meva forma de procedir que no només m'han portat a preguntar-me “On havíeu estat tot aquest temps?”, sinó que m'he sentit –en certa manera– canviat. És el que té l'amor a primera vista.

 


Per saber-ne més:

 

www.pinterest.com


www.clipboard.com


www.mural.ly


http://techcrunch.com/2012/05/31/looks-like-pinterest-takes-on-evernote-clipboard-launches-its-web-clipping-service-to-all/


http://curation.masternewmedia.org/

 

comunicació i educació;  disseny audiovisual;  gestió de la informació;  mitjans socials; 
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???