Número 19 (febrer de 2013)

Josep Monleón: "Els del VoD estem encotillats entre sala de cinema i televisió"

Judith Clares Gavilán

En el marc del Postgrau en Distribució Audiovisual: VoD i Nous Models de Negoci que la UOC ha posat en marxa conjuntament amb filmin aquest curs 2012-13, la professora Judith Clares, que n'és la directora acadèmica, ha entrevistat els representants de les principals empreses del sector del Video on Demand (VoD) que operen a Espanya. Aquesta és el segon i últim lliurament de l'entrevista a Josep Monleón, head of content de Wuaki.tv.

Judith Clares: Quin model de negoci està seguint Wuaki.tv?

 

Josep Monleón: Més que models de negoci, m'agrada anomenar-los models de consum, i conviuen de manera combinada. A Wuaki.tv treballem amb les modalitats de VoD transaccional (lloguer), VoD electronic sell-through (venda), VoD gratuït (model publicitari, amb un patrocini del BBVA) i un Pla Premium basat en subscripció. A tres mesos de l'estrena en cinema, al saló de casa teva, amb la teva família, pots estar veient una estrena en modalitat transaccional o en venda, mai en subscripció.

 

J.C.: En la modalitat de venda a televisió, com s'emmagatzema el contingut comprat?

 

J.M.: En el cas de la venda, en basar el nostre model principalment en televisió, el contingut comprat queda emmagatzemat en el núvol, no en un disc dur, i pots trobar sempre que vulguis la pel·lícula que has comprat a la teva videoteca.

 

J.C.: Quan va néixer Wuaki.tv, inicialment no us interessava incloure la tarifa plana com a modalitat de negoci, sinó que consideràveu que precisament us diferenciava de la resta de plataformes apostar per la modalitat de lloguer. Per què vau decidir apostar finalment per la subscripció, per la tarifa plana?

 

J.M.: Considerem necessari poder oferir un servei de subscripció per a aquells usuaris que tenim de televisió que solien consumir un volum significatiu de pel·lícules al mes. Volíem oferir aquesta possibilitat a aquell tipus de públic que és un consumidor habitual del nostre servei. De fet, la persona que prova el servei i veu que a la tele pot llogar pel·lícules, sol ser un consumidor que repeteix bastant.

 

J.C.: Com valoraries la finestra que correspon al VoD, en paral·lel a la venda i lloguer físic, i el temps marcat per la televisió de pagament?

 

J.M.: Hi ha unes regles del joc que vénen marcades des de fa molt de temps. El VoD ha entrat a la finestra de lloguer i venda de DVD i hem de respectar-ho. Hem d'esperar entre tres i quatre mesos per a poder estrenar un títol en VoD de lloguer i venda, no podem avançar la finestra i topar amb la finestra de cinema. D'altra banda, no podem tampoc incloure les novetats en la modalitat de subscripció ja que aquesta finestra entra molt més tard. Primer hi ha la modalitat de televisió de pagament (PayTV), amb CANAL+. Si per casualitat allarguéssim la finestra de lloguer ni que fos una setmana més enllà de la data marcada per a la modalitat de lloguer i venda en VoD, és que ni se m'acudeixi! Segur que rebria una trucada de la major propietària del film en qüestió, comunicant-me que els han trucat de CANAL+ perquè encara tenim la pel·lícula en VoD de lloguer quan estem en temps de la finestra de PayTV. Pensa que el negoci del cinema es troba principalment a la televisió. Els ingressos forts que tenen les companyies de cinema, vénen de la mà de les televisions. En aquest sentit, els del VoD estem encotillats entre sala de cinema i televisió, i molt lligats de mans en segons el que fem. Fins que no demostrem que aquest model funciona i que els ingressos, els beneficis que podem donar-li a una major o una companyia independent, en VoD són més alts que els que els dóna CANAL+, costarà molt aconseguir un canvi en aquest sentit. Precisament amb AContracorriente em vaig portar un disgust enorme amb la pel·lícula Intocable, de la qual tenen els drets per a Espanya. És la pel·lícula que ha facturat més diners a França de la història. Una pel·lícula independent de la companyia Gaumont. Un gran èxit! Però la finestra de VoD va quedar bloquejada per CANAL+. Això, per a nosaltres, és un problema, perquè no vam poder posar aquesta pel·lícula en la nostra franja de VoD de lloguer. Però entenem que de cara al distribuïdor, o de cara al productor, els diners que els pagarà CANAL+ per bloquejar la finestra de VoD els compensa. Poden arribar a pagar mig milió d'euros per la pel·lícula, i no podem competir-hi encara.

 

J.C.: Quina política de preus segueix Wuaki.tv? Us ve fixat el preu per les majors?

 

J.M.: Hi ha alguns preus diria gairebé preestablerts. El que són estrenes day and date, és a dir, quan surt el DVD, que s'ofereixen a 3,99 euros. Les estrenes paral·leles a la finestra de venda de DVD, a 2,99 euros. I pel·lícules de catàleg a 1,99 euros. Aquest tracte que donem a les majors, el donem també a les companyies nacionals que llancen estrenes en day and date. Per exemple, vam estrenar en VoD L'arbre de la vida de Tripictures i li vam donar categoria d'estrena a 3,99 euros. El proveïdor pot suggerir el preu i tractem de respectar-lo però existeixen unes regles del joc que estan prefixades, en les que trobem també a iTunes, per posar un exemple, i cal complir-les. Companyies distribuïdores com Aurum o Tripictures poden llançar a Espanya pel·lícules com Alba o Crepúsculo. Pel·lícules de molt pressupost, que solen tenir una molt bona taquilla, i que no podem oferir a 1,99 euros. En aquest sentit el preu de mercat podríem dir que és establert per les majors.

 

J.C.: Consideres que els preus són atractius per al consumidor final?

 

J.M.: La percepció del preu per part del consumidor representa, en part, un problema. Sobretot per l'àmbit de venda en VoD. Però hi ha una explicació darrere d'aquest problema. Existeixen moltes tensions internes en les companyies de cinema, entre departaments. Evidentment no diré qui té raó i qui no la té. Però la veritat és que podem trobar-nos amb un departament comercial de lloguer i venda de DVD amb uns preus establerts per al punt de venda. En algunes companyies l'àmbit digital pertany a home-video, en aquest mateix departament, però en altres no. És molt complicat que la gent que està venent els DVD a El Corte Inglés vegi una pel·lícula que ofereixen a 13,99 euros en el punt de venda físic, a 9,99 euros en VoD. Aquesta realitat crea problemes a les companyies. Com fins ara s'estava venent més del producte físic que el digital, admetien sortir amb el mateix preu, o amb un petit descompte del 10% en venda en VoD. La nostra tasca és mostrar a les majors sobretot, i a companyies independents, que la gent és sensible al preu. A Wuaki.tv estem fent contínuament, amb permís, experiments de preu amb l'objectiu d'analitzar el consum segons el preu, i tractar així de mostrar que aquest model funciona.

 

J.C.: Per què creus que Netflix finalment no va arribar a Espanya?

 

J.M.: L'esforç econòmic que estaven fent per entrar a Espanya era molt gran. Estaven comprant molt catàleg i la inversió era molt elevada. De tota manera, no ens confonguem. Netflix és un portal centrat en la modalitat de subscripció amb títols de catàleg. La gent ha de saber-ho. A Netflix no tens barra lliure de novetats, d'estrenes. Netflix és una subscripció a títols de llibreria. Compta amb un ampli catàleg de títols, sí, però són de llibreria. Hem de saber el que és Netflix.

 

J.C.: Quin volum de negoci té Wuaki.tv?

 

J.M.: Et puc dir que fins al març de 2012, abans de l'adquisició de la companyia per part de Rakuten Group, havíem invertit 5 milions d'euros, i era necessari invertir-ne 5 més. Era necessària una elevada inversió en continguts, en màrqueting i en tecnologia, per aconseguir estar presents en el màxim nombre de plataformes. A Espanya, en aquests moments, un projecte amb 50 persones, amb sis majors, amb quatre plataformes de televisió, Xbox,  ipads i android no podia estar donant beneficis, com qualsevol altra plataforma de VoD que operés a Espanya. Cap estava donant beneficis. Tots estàvem invertint. El que sí que et puc dir és que comptàvem amb 120.000 usuaris registrats, dels quals un 40 o un 50% eren actius, bé consumint pel·lícules gratuïtes, o bé pel·lícules de pagament. I aquestes xifres han anat creixent. Sobre aquestes xifres hem anat construint.
Actualment comptem amb 500.000 usuaris registrats.

 

J.C.: Quin marge de beneficis pot tenir una plataforma de VoD com Wuaki.tv en relació a qui us cedeix els drets?

 

J.M.: Els royalties que li pots pagar a una companyia van del 50 al 70%. Entre el 50 i el 70% del preu de venda al públic, un cop descomptats impostos, etc., van als proveïdors, ja siguin majors o companyies independents. Imagina't els marges que tens. Després, a més, has de carregar els teus costos.

 

 
Per saber més:


Sobre el Postgrau en Distribució Audiovisual: VoD i Nous Models de Negoci UOC-filmin, podeu contactar amb Judith Clares (jclares@uoc.edu).


També podeu visitar el bloc del postgrau 

 

Citació recomanada

CLARES GAVILÁN, Judith . Josep Monleón: "Els del VoD estem encotillats entre sala de cinema i televisió". COMeIN [en línia], febrer 2013, núm. 19. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n19.1314

cinema;  polítiques comunicatives;  televisió;