Número 21 (abril de 2013)
'El Cosmonauta': la pel·lícula que no podia existir arriba al seu destí
Antoni Roig

Al setembre de 2009 em citava en una cèntrica cerveseria de Madrid amb Bruno,Carola i Nico, tres joves creadors que mesos enrere havien decidit emprendre una autèntica bogeria segons tots els estàndards: produir un llargmetratge de ciència-ficció amb vocació internacional i llicenciat a través de Creative Commons, de manera que els seus seguidors poguessin veure-la i fins i tot remesclar-la com volguessin. Aquest mes de maig, quatre anys després, El Cosmonauta s'estrena mundialment.

En aquella primera trobada amb el nucli creatiu d’El Cosmonauta, que reconec vaig abordar amb una barreja de curiositat, admiració i escepticisme, em van quedar ja d'entrada algunes coses molt clares: una convicció absoluta, un entusiasme contagiós –i persuasiu– i una voluntat decidida de deixar-se la pell en l'intent. I vaig sortir aquell dia convençut que aquests nois anaven de debò. A cada ocasió posterior en la qual he coincidit amb ells se m'ha refermat aquella sensació inicial. I crec que aquesta és l'única manera de poder dur a terme una empresa aparentment impossible que, com si fós la Companyia de l'Anell, anava a convertir-se en una càrrega sobre les esquenes d'un reduït grup d'entusiastes, que aviat es van veure recolzats per altres entusiastes i inquiets digitals a les xarxes socials, però també es veurien qüestionats –sobretot a Espanya– per ones de incomprensió (des de la indústria audiovisual establerta), desinterès (també des de la indústria però, encara que em dolgui, també des de l'acadèmia) i desconfiança crítica, la qual cosa em sembla sa sempre que no sorgeixi del purisme, la ignorància o el cinisme. No és per tant casualitat que la primera persona que em va posar rere la pista d’El Cosmonauta fos un professional de la publicitat, o sigui, un inquiet per professió. Ni tampoc que els centenars de productors (seguidors que van aportar un mínim de 2 euros en el projecte) que van sorgir als pocs mesos s'hagin arribat a convertir en més de 5.000.


El Cosmonauta era ja una aposta arriscada en si mateixa, però el seu valor es troba també en el seu compromís per les llicències obertes i la seva visió pionera del crowdfunding com a forma no només, o no tant, d'aconseguir recursos econòmics sinó d'obtenir dos beneficis fonamentals: demostrar a possibles inversors l'interès popular del projecte sense comprometre’l i, el més important, establir un vincle honest  amb una part del seu públic objectiu, aquells seguidors disposats a posar els seus diners en un intangible i a ajudar a difondre un somni. Ara,  el crowdfunding és una tendència de moda dins i fora de l'àmbit cultural, però l'experiència d’El Cosmonauta, no només ha estat pionera, sinó que segueix sent la més ambiciosa i complexa que conec en el meu entorn proper. Perquè més enllà de les recompenses o del marxandatge, El Cosmonauta ha volgut estar  sempre prop dels seus seguidors, creuant en diverses ocasions la barrera de la virtualitat per intentar generar, en certa manera, una comunitat. I això requereix molt esforç, o dit d'una altra manera, creure-s’ho de debò.


Un altre aspecte fonamental d’El Cosmonauta, en coherència amb el seu compromís fundacional, és la seva vocació de relatar i compartir el seu procés i la seva experiència, intentat contribuir a promoure en un model de negoci alternatiu, i així facilitar una hipotètica replicació de l'experiència per a d’altres projectes. Aquest és l'objectiu després de les fins al moment dues versions d’El Pla, com ells titulen la seva descripció del model de negoci. El Pla ressalta alguns dels aspectes més interessants però també més polèmics d’El Cosmonauta, sobretot tenint en compte la fragilitat de la situació econòmica actual i dels suports públics a la cultura (sóc conscient d'utilitzar un eufemisme). Una de les controvèrsies al voltant del model d’El Cosmonauta es troba en l'aparent aposta neoliberal de submissió de la producció cultural als avatars del mercat, deixant de costat les subvencions i atenent als gustos del públic, la qual cosa pot significar limitar potencialment la llibertat creativa. Sigui com sigui, del que es tracta en qualsevol cas és de qüestionar i debatre sobre l'establert, la qual cosa no pot ser més pertinent.


La historia d’El Cosmonauta és plena de contratemps i anècdotes, des dels innombrables problemes per obtenir vestits espacials soviètics i passar-los per la duana russa, passant pel rodatge en diversos països, amb actors anglesos, les jornades de rodatge retransmeses en directe per streaming, les contínues batalles amb patrocinadors i inversors, el seu intent de mediació en plena batalla entre els agents culturals per la llei Sinde, les crides al rescat dels fans en moments en què tot semblava a punt de col·lapsar-se, fins i tot una important crisi de prestigi online a les xarxes socials per una desafortunada publicació fruit de l’estrès i la inexperiència... I moltes més que mereixen sens dubte un llibre que espero vegi aviat la llum. La intensa experiència de quatre anys apassionants, intensos i complicats han convertit probablement Nico, Bruno i Carola en persones diferents, però la inquietud que els va moure al principi segueix intacta.  I El Cosmonauta és ja una realitat tangible, que arribarà a les nostres pantalles (totes elles) en la segona setmana del mes de maig, començant amb la première a Madrid del dia 14 de maig i una sèrie d'activitats al llarg d'aquella setmana a Barcelona, aprofitant una altra cita ineludible, el Festival Internacional de Cinema Creative Commons, i que conduirà a l'estrena mundial a Barcelona el 18 de maig al CCCB, amb el suport de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de la ciutat. Des de la UOC estarem molt implicats en totes aquestes activitats; per aquest motiu pensar ara en aquella primera trobada em fa sentir tremendament feliç.

 

Per saber-ne més:

 

Web d’ El Cosmonauta: http://elcosmonauta.es


El Pla: http://elcosmonauta.es/the_plan.html

 
Entrevista de Nicolás Alcalá per NoFilm School: http://nofilmschool.com/2013/04/nicolas-alcala-the-cosmonaut/


Festival de cinema Creative Commons de Barcelona: http://www.bccn.cc/ 


Centre de Cultura Contemporània de Barcelona: www.cccb.org
 

 

creativitat;  cinema;  cultura digital;  mitjans socials; 
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???