Intermetodologia educomunicativa i aprenentatge per a la vida

El procés d'aprenentatge entès en la seva essència com a aprenentatge permanent o “aprenentatge per a la vida” (prenem els plantejaments de Learning: The Treasure Within) s’ha d’entendre des d'un marc de relacions amb el ja sabut (aprenentatge significatiu), el que s'aprèn (aprenentatge immediat) i el que s’aprendrà de manera prospectiva (aprenentatge aplicat). Aquestes tres esferes temporals (passat, present i futur) es conjunten i s'interrelacionen de forma integral tendint a un aprenentatge global, "per a tota la vida".

En aquest aprenentatge es donen cita totes les dimensions relacionals, les quals podrien associar-se al model educatiu endogen que proposa Freire, en posar el “èmfasi en el procés” i centrar-se en la persona. Aquesta forma de fer partícips els educands i, per extensió, els ciutadans és essencial per arribar a l'autonomia o l'autogestió perquè, com assenyala Kaplún (1998), “només participant, involucrant, investigant, fent-se preguntes i buscant respostes, problematitzant i problematitzant-se s'arriba al coneixement. S'aprèn de veritat el que es viu, el que es recrea, el que es reinventa i no el que simplement es llegeix i s'escolta”.

La participació activa del discent en el procés d'aprenentatge només es pot enfocar des de l'ús actiu de diversos mètodes en què es produeix una transferència de les seves adquisicions i de les seves creacions. La interferència constant entre allò après, el ja sabut i el que queda per descobrir és una experiència connexa en què res queda al descobert, sinó que tot forma part del procés dinàmic, inquiet i permanent d'aprenentatge. Amb l'ús exclusiu de tècniques d'adquisició del coneixement en sentit tradicional, com ara la lliçó magistral, la presa d'apunts textuals o la lectura lineal bibliogràfica, tot just s'incentiva el procés d'autogestió de l'aprenentatge. Calen altres operatius menys mecànics i memorístics, més actius i oberts.

La convergència entre diferents opcions metodològiques, amb l'ús de diferents tècniques actives que permetin el desenvolupament participatiu d'adquisició de competències de tot tipus, no només cognitives, és el que vam batejar com intermetodología. El factor relacional en aquest procés deriva de la confluència, intercanvi i transferència de diferents tipus d'activitat o mètode. La interrelació que es produeix entre unes tècniques i altres permet una pràctica rica i globalitzadora d'activitats diverses, sumatives i ampliadores del propi procés en el qual es donen cita les dimensions competencials d'anàlisi-síntesi-reflexió-acció, les quals es reprenen i recuperen una i altra vegada, de manera alterna, depenent del tipus de tècnica que en cada cas es programa i proposa a l'alumnat o que sorgeix d’aquest.

Aquest procés d'aprenentatge pretén esdevenir una dinàmica fluida i progressiva mitjançant la incursió de diferents maneres d'inteRacció (destacant la “R” del factor relacional), pel que descartem el disseny d'una seqüència lineal. En tot moment, s'aposta per les propostes, comentaris, reflexions i aplicacions que sorgeixen dels alumnes. Així es pot observar en alguns grups de discussió i en algunes pràctiques de comunicació digital.

La premissa des de la qual es parteix és generar espais que facilitin l'exploració individual i col·lectiva, la participació, l'anàlisi crítica i la producció, tot això amb un component destacat de recreació. Així, reflexió i creació van unides de manera interconnectada, tenint en compte també la recerca de l'aprenentatge lúdic.

El veritable sentit educomunicatiu és que l'alumne i el docent aprenen, de manera que uns i altres avancen en el projecte d'aprenentatge permanent. Cadascun dels agents que formen part del procés de construcció de l'aprenentatge, a manera de cèl·lules, s'organitzen en una densa i potent xarxa sinàptica. El flux d'energia positiva generada pels propis avenços, igual que passa amb les neurones, produeixen una sinapsi més significativa i útil, en el nostre cas en les àrees de la comunicació i educació, o en el seu caràcter convergent: en l'àmbit educomunicatiu.

Citació recomanada

MARTA LAZO, Carmen; GABELAS, José Antonio. Intermetodologia educomunicativa i aprenentatge per a la vida. COMeIN [en línia], maig 2013, núm. 22. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n22.1340