Número 24 (juliol de 2013)
Jean-Yves Bloch: "És estúpid que una pel·lícula recent valgui més que una que no ho és"
Judith Clares Gavilán

En el marc del postgrau en Distribució Audiovisual: VoD i Nous Models de Negoci que la UOC ha posat en marxa conjuntament amb filmin aquest curs 2012-13, la professora Judith Clares, que n’és la directora acadèmica, ha entrevistat els representants de diferents empreses del sector del Video on Demand (VoD). Aquest és el segon i darrer lliurament de l'entrevista a Jean-Yves Bloch, director general i chief executive officer del portal francès UniversCiné.

Judith Clares: Quin model de negoci segueix UniversCiné?

 

Jean-Yves Bloch: El sector francès del cinema és un sector extremadament controlat i regulat a través d'acords interprofessionals que tenen valor de decret. Tenint això en compte, a França tant nosaltres, com a productors i distribuïdors independents, juntament amb les sales i amb les cadenes de televisió, hem apostat per un model de VoD centrat, durant els primers anys d'explotació, al voltant del lloguer a l'acte o de venda de fitxer. El que sí que hem fet és escurçar, per acord interprofessional de juliol del 2009, de sis mesos a quatre mesos des de la seva sortida en cinema, la finestra de venda i lloguer en VoD de pel·lícules. Actualment s'obre la venda de lloguer en VoD després de 4 mesos, al mateix temps que la venda de fitxer i que la venda de DVD. Aquest ha estat el nostre model i segueix avui representant la majoria de les nostres transaccions. El que sí veiem és que, a poc a poc, la modalitat de venda definitiva està creixent i formem part dels qui anticipen que durant els pròxims tres a cinc anys la venda de fitxer anirà coneixent un creixement important.

 

J.C.: A través de quin model obteniu més beneficis?

 

J-Y.B.: És sense cap dubte la venda. El cost és idèntic a un lloguer i tens més beneficis.

 

J.C.: Qui està obtenint majors beneficis d'un portal com UniversCiné, els productors o els distribuïdors?

 

J-Y.B.: A poc a poc els distribuïdors són els qui major benefici estan obtenint d'aquesta eina que és UniversCiné. Els distribuïdors són els qui tenen major nombre de pel·lícules. De fet, tinc quatre distribuïdors que treuen una pel·lícula al mes cada un. La resta de novetats vénen de productors que han aconseguit guardar els drets de la seva pròpia pel·lícula durant el muntatge perquè ho han fet bé.

 

J.C.: Quina política de preus té UniversCiné? Com s'estableix el preu?

 

J-Y.B.: El preu l'establim amb la voluntat de defensar el valor intrínsec del que és una pel·lícula. Considerem que, si una sessió de cinema val 10 euros de mitjana i 5 euros quan tens un descompte com a estudiant o en un cinema amb subvenció municipal, tenir un preu al voltant dels 5 euros en la modalitat de lloguer VoD per a la novetat és el correcte. Amb tres o quatre persones davant de la pantalla per veure una pel·lícula en VoD, estem convençuts que és un oci extremadament barat. Aquest preu permet enviar al productor-autor-distribuïdor, al voltant de 2 euros per sessió i això ens sembla bo i sa. Hem intentat també, i al final hem hagut d'abandonar la idea, d'establir un preu únic. El mercat ens ha anat imposant que una pel·lícula recent valgui més que una pel·lícula no recent. Aquest fet també esgarrifa. És estúpid. No val més o menys Ciutadà Kane que veure l'últim film de Kaurismäki. No pot ser però, malgrat això, el mercat així ho ha imposat.

 

J.C.: Quina modalitat de negoci creus que acabarà tenint més pes?

 

J-Y.B.: A finals del 2011 a França el lloguer representava al voltant del 70-75%. Les vendes representaven al voltant del 15%. I la modalitat de SVOD representava aproximadament un 15%. I crec que això anirà evolucionant en els dos pròxims anys a França amb una pujada de les vendes de fins a un 25-20%, o sigui, un 35-40% per a la venda. Crec que serà la propera gran revolució. Parlaríem d'un servei de venda definitiva amb el qual pots mantenir la teva biblioteca al cloud (en el núvol) o al teu disc dur i fins i tot, si canvies d'operador, conservaràs el fitxer amb el seu DRM, que pots llegir al teu ordinador o fora de la connexió a Internet.

 

J.C.: A França no s'ha notat un descens en la venda de DVD?

 

J-Y.B.: Sí, sí que s'ha notat un cert descens però segueix resistint. Ha baixat una mica el preu. Es fa moltíssima promoció. Probablement la part que s'està desmaterialitzant més sigui la part mitjana. El DVD com a objecte de regal, bonic, amb edicions especials, es mantindrà molt bé. De fet, els segells de DVD una mica selectes s'estan mantenint molt bé.

 

J.C.: Quina és actualment la situació d'UniversCiné? El balanç és positiu?

 

J-Y.B.: Sí. Veient el resum, si es consolida tot, el balanç és súper positiu encara que globalment és un projecte, sempre ho repeteixo, que sense MEDIA i sense els ajuts públics no hauria pogut aguantar. El primer mes de la meva arribada, el juliol del 2007, vam fer vint lloguers de pel·lícules a 4 euros perquè ni tan sols existia la venda definitiva, mentre que el mes passat, entre el que és directe, indirecte i fet per compte de tercers, la nostra eina d'edició i distribució va vendre i distribuir més de 200.000 unitats. De 20 a 200.000 unitats en 4 anys i mig. La corba és exponencial. D'altra banda, quan comences a mirar el detall i segment per segment, t'adones que hi ha coses que tenen més o menys èxit. La part del que és el segell d'autor podríem considerar que és en part un èxit, però no és un èxit absolutament miraculós. És dur i va guanyant terreny a poc a poc. Però, alhora, és extremadament inquietant, per exemple, veure en les últimes setmanes la penetració d'iTunes al mercat francès. En els dos o tres últims mesos ha arribat a representar nivells de venda de gairebé el 30%.

 

J.C.: Heu començat a obtenir beneficis?

 

J-Y.B.: Per a contestar la teva pregunta, estem acostant-nos a deixar de perdre diners. Això sí, amb les subvencions incloses, que no són préstecs, són diners, subvencions d'explotació donades pels governs, i sempre que la nostra activitat de cessió de drets de les modalitats de subscripció VoD es confirmi com un centre de negoci viable en el temps. Si seguim així, d'aquí a un any hauríem de deixar de perdre diners. Estem des de fa uns mesos ja en cash-flow positiu. D'altra banda, no crec que la nostra activitat de defensa del cinema d'autor, la de crear llocs web, cadenes de televisió dedicades a les marques de cinema d'autor, per si soles, puguin ser rendibles mai. La part de trading de drets entre iTunes i els productors és molt rentable. En canvi, en una companyia global que obtingui la tercera part del seu negoci en prestació de servei per comptes aliens, una tercera part en trading de drets i una tercera editant serveis propis, aquesta sí que d'aquí tres o quatre anys serà factible si seguim amb la mateixa dinàmica. Però és important destacar que hem de mantenir un sí condicional. Si Google i Apple decidissin començar una guerra de preus, el llindar de rendibilitat perdent, per exemple, 1 euro el preu mitjà del sector, ho canviaria tot. Si aconseguim passar encara tres anys més sense una guerra ferotge de preu, és probable que d'aquí tres o quatre anys puguem prescindir d'ajudes públiques amb una integració d'aquests tres pols d'activitat que esmentava.


Per saber més:

 

Sobre el postgrau en Distribució Audiovisual: VoD i Nous Models de Negoci, podeu contactar amb Judith Clares (jclares@uoc.edu).

 

També podeu visitar el blog del postgrau (distribucion-audiovisual.blogs.uoc.edu).

 

cinema;  polítiques comunicatives;  televisió; 
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???