Número 26 (octubre de 2013)

Un any de seminaris de recerca als Estudis

Gemma San Cornelio, Alexandre López-Borrull, Candela Ollé, Dani Aranda

Fa uns mesos publicàvem a COMeIN un article amb motiu de la primera Jornada de Recerca dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, que tenia com a objectiu posar en comú totes les línies de recerca desenvolupades pel professorat que hi formem part. Aquest va ser l’inici d’una sèrie d’activitats en forma de seminaris que permetessin tractar temes d’interès per al desenvolupament de la nostra activitat de recerca. En les següents línies voldríem recollir i compartir aquestes experiències.

El debat sobre les revistes open access així com els diferents sistemes de publicació científica van inspirar el tema del primer seminari, que va tenir com a objecte central  “L’accés obert a la ciència”. El seminari va ser impartit per Ernest Abadal, catedràtic de la Universitat de Barcelona i un referent en aquesta temàtica, amb qui col·labora una part del professorat dels nostres Estudis en el desenvolupament de projectes de recerca i publicacions. El seminari tractava l’accés obert a la ciència des de la perspectiva d’un nou model de comunicació científica i es va centrar en una anàlisi històrica dels models de publicació científica i en la discussió sobre les diferents opcions actuals en relació a aquest tema. La presentació complerta es pot consultar aquí.


El segon seminari de recerca es va centrar en les “Metodologies qualitatives de recerca: experiències amb grounded theory i etnografia digital”, i va ser impartit per Elisenda Ardèvol, professora agregada dels Estudis d’Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya,  i David Roca, professor titular de Publicitat a la Universitat Autònoma de Barcelona. Elisenda Ardèvol, antropòloga especialitzada en antropologia dels mitjans i autora de diversos articles sobre etnografia i cultura digital, va realitzar la primera presentació, que va consistir en un recorregut sobre els fonaments i la història del mètode etnogràfic contextualitzat en la disciplina de l’antropologia, per a finalitzar amb l’aplicació de tots aquests principis a la recerca en l’àmbit digital. De la seva banda, David Roca, que centra la seva recerca en la presència de les dones en els departaments creatius de les agències de publicitat, va plantejar la segona part del seminari com un taller pràctic on vam discutir àmpliament l’aproximació de la grounded theory (GT) així com en quins casos resulta el mètode més idoni per abordar una recerca.


Finalment, el tercer i darrer seminari de recerca del curs 2012-13 es va dedicar a un tema que a la comunitat acadèmica ens afecta notablement, com és l’optimització del temps i recursos a l’hora de publicar la nostra recerca. Daniel Torres Salinas, tècnic de gestió en la Universitat de Navarra, on treballa sobre el rendiment científic, i investigador en l’àmbit de la bibliometria i membre del grup de recerca EC3 de la Universitat de Granada, va impartir el seminari titulat “Cómo publicar en revistas científicas de impacto: reglas y consejos sobre publicación científica”. El seminari, organitzat conjuntament amb l’IN3, va tenir una orientació molt pràctica i va desmuntar molts tòpics associats a aquest procés tan necessari en el desenvolupament de la carrera acadèmica. La presentació complerta és disponible aquí.

 

Tots aquest seminaris han estat molt inspiradors i útils en les seves diverses orientacions a la nostra activitat de recerca. Per això ens sembla interessant compartir les experiències i difondre els materials per a aquells que, com ara nosaltres, volem reflexionar sobre la nostra pràctica investigadora, de vegades de forma crítica, i al mateix temps anar avançant les nostres trajectòries individuals i col·lectives com a Estudis. Més seminaris, al llarg d’aquest nou curs 2013-14.

 

Citació recomanada

SAN CORNELIO, Gemma; LÓPEZ-BORRULL, Alexandre; OLLÉ, Candela; ARANDA, Dani. Un any de seminaris de recerca als Estudis. COMeIN [en línia], octubre 2013, núm. 26. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n26.1365

cultura digital;  gestió del coneixement;  recerca;