Número 32 (abril de 2014)
Tom Sawyer va a la universitat
Lluís Pastor

Quan la tieta Polly va demanar a en Tom que li  pintés la tanca no tenia pensat encara obrir un compte bancari per pagar la universitat del seu nebot. En Tom, aquella tarda en què va viure aquesta tasca com un càstig, va imaginar com els seus amics podien ajudar-lo a pintar amb cura cadascuna de les fustes de la tanca. 

No és que el treball fos dolent en si. Només era avorrit. En Tom va fingir, davant del seu primer amic que va pintar la tanca, que era una de les activitats més plaents que havia fet en els últims dies. El seu amic, i després un altre i un altre i un altre, van voler passar-s’ho tan bé com en Tom deia que s’ho passava. El final és conegut.
 
Quan Tom Sawyer va ser a la universitat es va trobar una altra tanca per pintar. Aquesta vegada no podia enganyar els seus amics perquè la pintessin i va haver de pintar-la ell mateix. Però abans de començar, la seva ment va reviure els mateixos sentiments que el van rondar deu anys abans. “No entenc per què haig de pintar aquesta tanca”, li repetia la seva ment. I encara més: “No  entenc per què una cosa, teòricament bona, ha de ser tan avorrida”.
 
El que va pensar  en Tom, ho va pensar també el seu company de classe. I el noi del darrere, i la rossa que estava asseguda davant. Els mètodes obsolets d'aprenentatge i els continguts docents enrederats i avorrits són la tanca que es troben molts universitaris quan s'enfronten als seus anys d'universitat. Any rere any. Promoció rere promoció.
 
El que és diferent aquesta vegada és que a la classe hi ha Tom Sawyer. I en Tom no es conforma amb el que no entén. No l’acoquina enfrontar-se al que no li agrada. Aquesta vegada en Tom s'ha proposat convertir el pintat d'aquesta tanca intel·lectual en un exercici apassionant. En una tasca entretinguda. I per això ha recordat les seves aventures amb en Huck. “Això sí que era viure la vida al màxim!”, es diu. Arrencar una experiència estimulant de tot el que feien perquè sempre hi havia motius per viure-la. En Tom va pensar que la seva infància havia tingut una base tan narrativa que fins i tot algú hauria d'escriure un llibre que es digués  Les aventures de Tom Sawyer.
 
“ I si els continguts de les assignatures que ara estudiava tinguessin una base narrativa?”, va pensar. “I si pogués aprendre el que proposaven a la universitat llegint novel·les en les quals els coneixements requerits formessin part de la trama?”. Primer va creure que això era una bogeria. Però després va recordar que ell era Tom Sawyer. Que ell no és un tipus que es conformi. Que ell no és un tipus que s'esporugueixi. I va començar a convertir les seves anotacions de classe en petites novel·les amb les quals els seus companys gaudien. Quantes més en llegien, millors resultats acadèmics obtenien els estudiants. I en Tom més es cargolava recolzat a la tanca recentment pintada.
 
Ah!, per cert, la universitat on va Tom Sawyer es diu Universitat Oberta de Catalunya. I les novel·les que està escrivint formaran part dels recursos fonamentals d'aprenentatge per al curs que ve.

 

comunicació i educació;  entreteniment; 
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???