Evidentment, el final de la frase seria el que estan pensant. Però, per si de cas el futur no es dibuixa finalment així, sempre podria dir que jo no ho vaig afirmar de forma vehement. Però ho penso. Open Science, o Ciència Oberta com a paradigma. Parlem-ne.
El futur de la ciència, si en té, passarà per aquí. En primer lloc, contextualitzem aquesta nova realitat. Podem afirmar que les tecnologies de la informació I la comunicació han produït, entre d’altres, dos grans canvis en la visió de la ciència i els científics. Són dos grans moviments i canvis a l’entorn de la ciència.
D’una banda, el fet col·laboratiu, com a força motriu, però també com a nova forma per a assolir reptes científics. El treball col·laboratiu és un concepte reeixit que hom esmenta com a paradigma d’innovació, tot i que sovint no acaba de restar del tot consolidat, o bé és entès de maneres diferents per diferents autors i per diferents disciplines. Podem definir el treball col·laboratiu com la sinergia que es duu a terme entre individus o grups d’individus que, mitjançant una dinàmica de treball adequada, assoleixen millor uns objectius determinats, que possiblement no haurien assolit per separat, o bé que ho fan optimitzant més els propis recursos. Així, allò que abans només es podia bastir en grans institucions científiques (com el CERN), el Big Science, ara es pot fer de forma distribuïda per laboratoris de tot el món, com el Projecte del Genoma Humà, per exemple. Les perspectives en una gran quantitat de disciplines són ingents.
D’altra banda, però, és el moviment Open, entès com un tot. Certament, l’Open Access és la més coneguda, debatuda i promoguda de les diferents visions del moviments. És la que ha tingut el major impacte, degut a la xarxa, sobre com es difon el nou coneixement científic. Una lluita encara pendent de guanyar. Ciència amb ideologia. Però l’Open Science és quelcom més i pot incloure, i inclou, diversos àmbits, i afecta a totes les parts del mètode científic. Sí, en cada pas, és possible provar de fer-ho Open. I diem provar, perquè ni en totes les disciplines ni en totes les metodologies és tan senzill. Inclou, doncs, aspectes com l’Open Source Software, l’Open Notebook, l’Open Peer Review, Open Data i fins i tot Open Citations.
L’Open Access va tenir el gran repte inicial de demostrar que podia ser de qualitat i en obert, i se’n va sortir. Fins i tot la majoria de noves lleis de ciència van incorporant, a poc a poc, l’obligatorietat que els resultats de recerca siguin en obert. Evidentment, això representa un canvi per als científics, però també per a les revistes científiques i les bases de dades bibliogràfiques.
En el mateix sentit, doncs, la Ciència anirà obrint parcel·les. Part del programari necessari per a la recerca ja pot trobar-se en obert (des de gestors bibliogràfics a programes de tractament estadístic), i la següent trinxera és l’Open Data, no només de les administracions, sinó també de la recerca. Sí, hi ha una part evident d’estalvi de recursos, però és també una actitud, una forma de treballar. Com és oberta la ciència, més col·laborativa serà, també, per eficiència i perquè en serà el pas següent.
Mentrestant, en aquesta nova adaptació caldrà començar a pensar en les següents. El ritme d’implementació de noves tecnologies i noves capacitats de la xarxa fa que les possibilitats siguin amplíssimes, i les possibles limitacions potser només seran degudes a la nostra imaginació. En qualsevol cas, el que té sentit és, potser, valorar com el coneixement com més obert, i amb menys barreres per a la seva difusió, més aprofitable és per a múltiples actors. Tinguem com a repte, doncs, tenir una visió més oberta en totes les passes de la nostra recerca científica. Possiblement estem a una de les millors universitats per a tirar-ho endavant.
Per saber-ne més:
López-Borrull, A. (2014) "Prom-Open: reflexions sobre com promoure una visió global Open entre els estudiants" A: Open Educational Week 2014 a la UOC, Barcelona, 13 de març de 2014.
López-Borrull, A.; Canals, A. (2013) "La colaboración científica en el marco de nuevas propuestas científicas: Open Science, e-Science y Big Data". A: La colaboración científica: una aproximación multidisciplinar, València, 21-23 de novembre de 2013.
Lopez-Borrull, A. (2009). "El treball col·laboratiu des de la perspectiva de la informació i la documentació: visions i perspectives". UOC Papers, núm. 8.
López-Borrull, A.; Oppenheim, C. (2004). "Legal aspects of the web". Annual Review of Information Science and Technology, vol. 38, p. 483-548.
Citació recomanada
LÓPEZ-BORRULL, Alexandre. 'Open Science': la ciència serà oberta o… COMeIN [en línia], maig 2014, núm. 33. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n33.1430
