De l'aprenentatge a les xarxes socials a les urnes

Primer va ser Pablo Iglesias amb Podem qui es va presentar a les passades eleccions al Parlament Europeu del 25 de maig i va aconseguir ni més ni menys que cinc escons. I ara Ada Colau, l’exportaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), ens anuncia la seva intenció de ser candidata a l'alcaldia de Barcelona. El mateix manifest de la plataforma Guanyem Barcelona, que dóna suport a la seva candidatura, assenyala que "malgrat la duresa de la crisi, s'ha obert una escletxa històrica que no podem ni volem desaprofitar. Vivim temps excepcionals que exigeixen iniciatives valentes i creatives".

 

Ha quedat enrere el debat dels moviments socials sobre si per canviar és més útil estar dins o fora de les institucions. "Els moviments han passat de la protesta a l'acció i s'han tornat ambiciosos", comentava El País (15/06/2014). Pel que sembla, Guanyem Barcelona té el seu origen en les "iniciatives des de fa temps defensades per moviments socials, veïnals i sindicals i per diferents espais polítics. Però no les podrem dur a terme sense la implicació d'amplis sectors de la societat", aclareixen.

 

Ara bé, sense considerar-se hereus del moviment 15-M, com explicita el mateix Pablo Iglesias al diari El Mundo l’endemà de les eleccions europees (26/05/2014), és clar que aquest és el gran punt de partida. "Vam estar en el 15-M i vam aprendre molt en les assemblees. Sense aquest moviment, Podem no hauria estat possible".

 

No obstant això, a Espanya l'embrió de tot plegat està encara més enrere. Probablement, la primera vegada que vam ser conscients del valor que té el que Lévy (1997) anomena intel·ligència col·lectiva va ser arran de la mobilització ciutadana com a resposta a tot el que va esdevenir entorn de l'atemptat terrorista de l'11-M el 2004. Howard Reinghold (2004) ho recull en la introducció de l'edició espanyola del seu llibre Multitudes inteligentes: la próxima revolución social: "Vaig tenir coneixement del fenomen quan es va fer pública la notícia que moltes manifestacions s'havien organitzat i coordinat amb missatges SMS".

 

D'alguna manera, aquest va ser un assaig general del que va venir després: el sorgiment del moviment 15-M del 2011. Aquesta mobilització va néixer i va créixer a Internet. Allà, a més, es va desenvolupar amb tanta força o més que als carrers. L'organització va crear una pàgina web en la qual va publicar les seves convocatòries i comunicats i relatar tot el que succeïa a les places a través de les xarxes socials, especialment des del seu compte a Twitter, en què també recull idees, suports, propostes i consultes. Twitter es va convertir en el gran impulsor i escenari paral·lel d'aquestes protestes. La gent hi va participar des de dins o des de fora utilitzant les etiquetes #acampadasol, #nonosvamos, #notenemosmiedo, #yeswecamp, entre altres. Les van anar canviant per respondre les necessitats informatives i per una qüestió estratègica: mantenir el trending topic mundial. Facebook també va ser un formiguer.

 

Les multituds intel·ligents (Reinghold, 2004) són grups de persones que emprenen mobilitzacions col·lectives –polítiques, socials, econòmiques– gràcies al fet que un nou mitjà de comunicació fa possible altres mitjans d'organització, i ho fan a una escala nova, entre persones que fins llavors no podien controlar aquests moviments. Igual que la impremta va facilitar la ciència i la democràcia, la telefonia mòbil i les xarxes socials constitueixen –juntament amb les persones– un potencial immens. Hem de prendre consciència – també diu Reinghold (2004)– que un nou codi i un nou canal comunicatiu, juntament amb noves maneres d'utilització dels dos sistemes, representen noves oportunitats.

 

Alguns observadors apunten com a clau de l'èxit de Podem la seva aposta per les xarxes socials, que compta amb més de 250.000 amics a Facebook davant els 64.000 del PP o els 61.000 del PSOE. El mateix succeeix a Twitter, on Pablo Iglesias supera amb 245.000 els aproximadament 20.000 d'Arias Cañete o Elena Valenciano (El Mundo, 26/05/2014). Ara bé, això no és tot, després de l'impacte de la nit electoral, va esdevenir el partit polític espanyol amb més seguidors, i Pablo Iglesias en el líder més influent a Europa en les xarxes socials, segons els experts consultats per El País (30/05/2014). A més, i això és potser el més interessant, molts dels seus missatges han arribat a ser compartits per 2.000 persones, per la qual cosa l’abast encara és més gran.

 

Un equip format per quinze estudiants administra els comptes de les xarxes socials del partit revelació. I entendre que, al contrari del que solen fer els grans partits, la xarxa ha de ser un element d'interacció. No es pot limitar a llançar un tweet i res més. Cal respondre els comentaris que arriben i dialogar amb la ciutadania. Durant la campanya electoral, l'equip de xarxes debatia durant hores, mitjançant documents compartits a Internet, quin tema o quines paraules podrien ser tendència a la xarxa, i així convertir-se en el més vist per a ser observats per milers i milers de ciutadans.

 

Meta assolida. Van aconseguir ser trending topic cada dia, durant la campanya electoral, amb alguna de les seves etiquetes. El cap de setmana previ a les eleccions #podemos25 o #yovotopodemos van estar en els primers llocs de la llista de tendències a Espanya.

 

Els membres de Podem van aprendre en les assemblees la manera d'organitzar-se i prendre bona nota de l'ús de les xarxes socials. Sens dubte, Guanyem Barcelona, amb Ada Colau al capdavant, els seguirà les petjades. De fet, la PAH ja ha demostrat saber aprofitar molt bé les xarxes socials per a aturar desnonaments o fer soroll mediàtic en els assetjaments públics. En el seu manifest ho deixen ben clar, ja treballen per obrir el procés a la major participació ciutadana possible. Una proposta que "entusiasmi, que tingui presència als barris, als llocs de treball, al món de la cultura...". En definitiva, una opció electoral que sigui capaç d'escoltar el que es diu als carrers i les places de Barcelona, i també d’aprendre’n. Tant presencials com virtuals.