La intel·ligència emocional, un element clau en la comunicació corporativa

L’any 1993 Howard Gardner va definir vuit tipus d’intel·ligències diferents: la lingüística, la musical, la lògico-matemàtica, l’espacial, la corporal-cinestèsica, la intrapersonal, la interpersonal i la naturalista, en el que es coneix com la Teoria de les Intel·ligències Múltiples. Aquest va ser el focus de debat sobre el qual es va desenvolupar la quarta edició del congrés Barcelona PR Meeting, que aquest any va dur per títol Configuring intelligences for 21 C Public Relations. 

 

El congrés, organitzat pels Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya, la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat de Waikato (Nova Zelanda) -amb la col·laboració de l'Obra Social "la Caixa”-, va reunir científics de catorze països diferents els dies 26 i 27 de juny a Barcelona.

 

Les ponències del congrés van servir per reflexionar sobre quin tipus de coneixements, competències i habilitats necessitaran els professionals de la comunicació corporativa en el futur; i com des de l’àmbit acadèmic de les relacions públiques s’estan obrint noves línies d’investigació centrades en la intel·ligència emocional, la intel·ligència intrapersonal i interpersonal, la intel·ligència competitiva, la intel·ligència col·lectiva i la intel·ligència feminista.

 

A les sessions del congrés es va estudiar com la intel·ligència emocional, entesa com l’habilitat de gestionar i transmetre de manera equilibrada sentiments i emocions, pot ajudar en el lideratge i la capacitat comunicativa de portaveus i directius, així com en la planificació de campanyes de comunicació per a organitzacions i marques. Sobre aquest tema es van centrar les comunicacions de Sezgin Ates (Anadolu University, Turquia), Deniz Sezgin (Ankara University, Turquia) i Cem Emüller (Bilkent University, Turquia); de Paul Willis (Leeds Metropolitan University, Regne Unit); i de Melissa D. Dodd (University of Central Florida, EUA).

 

Un altre dels temes que va despertar més interès al llarg del congrés va ser el de la sessió plenària Feminist intelligence, a critical challenge for public relations, que va comptar amb les ponències de les investigadores australianes Melanie James (Universitat de Newcastle),  Judy Motion (Universitat de New South Wales) i Kate Fitch (Murdoch University). En un àmbit com el de les relacions públiques, en el qual la immensa majoria dels professionals del sector són dones, les ponents van incidir en com la perspectiva de gènere es continua obviant.

 

Entre altres ponents de reconegut prestigi internacional, aquesta edició va tornar a comptar amb la participació de Robert L. Heath, professor emèrit de la University of Houston (EUA) i editor dels dos volums de la Encyclopedia of Public Relations;  Sherry Holladay i Timothy Coombs, de la University of Central Florida (EUA);  Michael Palenchar, de la University of Tennessee (EUA); Juliet Roper, de la University of Waikato (Nova Zelanda);   Lee Edwards, de la University of Leeds (Regne Unit), i Jim Macnamara, de la University of Technology (Austràlia).

 

Després de quatre edicions, el congrés Barcelona PR Meeting s’ha consolidat com una trobada de referència per a acadèmics i experts en relacions públiques de tot el món. Tant és així que el comitè científic format per David McKie (University of Waikato, Nova Zelanda), Jordi Xifra (Universitat Pompeu Fabra) i Ferran Lalueza (Universitat Oberta de Catalunya) ja ha llançat el Call for Papers de la cinquena edició, que tindrà lloc els dies 30 de juny i 1 de juliol de 2015. L’any vinent, el congrés durà per títol Theory in Practice in Public Relations through to the Fully-Functioning Society i buscarà crear un pont entre la universitat i la indústria de la comunicació corporativa, convidant a participar-hi tant a acadèmics i estudiants, com a professionals del sector que treballen en consultores i en departaments de comunicació d’empreses i institucions.