A les xarxes del Mundial

Sempre m'ha fascinat la capacitat dels grans esdeveniments esportius per atreure, implicar, emocionar el públic i aconseguir grans audiències. Cada quatre anys, esdeveniments com els Jocs Olímpics o la Copa Mundial de la FIFA capten l'interès i l'atenció de milers de milions de persones de tot el món que, a través dels mitjans de comunicació, viuen intensament i simultània l'esdevenir de la competició. L'esport és entreteniment i també evasió. Potser això expliqui que en un context de crisi global el món hagi caigut, ara més que mai, a les xarxes d'un Mundial.

 

El futbol, malgrat la seva lenta i progressiva penetració en la societat nord-americana,  es pot considerar l'esport més popular des d'un punt de vista global. A l'espera de les dades d'audiència de la recent Copa Mundial, cal recordar que, segons l'Informe de l'audiència televisiva de la Copa Mundial de la FIFA Sud-àfrica 2010, aquesta competició va ser seguida en algun moment i des de les seves cases per més de 3.200 milions de teleespectadors a tot el món, la qual cosa representa el 46,4 per cent de la població mundial. I tots els indicis apunten al fet que aquestes dades es veuran àmpliament superades en la recent edició.

 

Existeixen moltes raons per les quals milers de milions de persones seguim els esports a través dels mitjans de comunicació. El professor Andrew Willings, en la seva obra La comunicación en el deporte, recull les principals motivacions de l'afició a l'esport, entre les quals destaquen la fidelitat i lleialtat, la diversió, l'evasió, el control de l'estat d'ànim, l'estrès positiu o eustress, la cerca d'al·licients o el sentit de comunitat. Els aficionats, en l'esport més que en cap altre format mediàtic, experimentem una necessitat d'interaccionar amb els nostres equips i jugadors i, a més, sentim un fort vincle amb altres fans. 

 

Internet ha canviat l’esport en innumerables aspectes. No solament tenim accés a més informació, sinó que avui dia milions de persones senten que tenen veu al món de l’esport gràcies a compartir informació i interactuar amb una comunitat digital cada vegada més àmplia. En termes d'identitat, Willings afirma que com més podem interactuar amb altres aficionats i com més podem consumir detalls dels nostres equips i dels seus jugadors més possibilitats existeixen que la veritable afició creixi i la identitat compartida vagi a més. Sense oblidar que, gràcies al desenvolupament tecnològic, ha augmentat la immediatesa amb què podem presenciar un esdeveniment en viu, en múltiples formats i gairebé des de qualsevol lloc.

 

La Copa Mundial de la FIFA Brasil 2014 no només serà recordada pels set gols encaixats per la selecció amfitriona en les semifinals de la competició o per l'exemplar sanció al jugador uruguaià Luis Suárez per la mossegada que va propinar a un rival. En termes de comunicació, aquest Mundial passarà a la història com l'esdeveniment que ha generat més interacció en els mitjans socials. Conscients de l'oportunitat, Facebook i Twitter van preparar sengles centres d'activitats amb funcions específiques que permetrien als seus usuaris seguir més i més bé el Mundial. Les dades facilitades a posteriori per ambdues companyies il·lustren l'abast d'aquesta explosió global. 

 

Durant les quatre setmanes en les quals es va disputar el torneig, més de 350 milions de persones es van unir a la conversa a Facebook, tot generant el rècord de 3.000 milions d'interaccions relacionades amb el Mundial (converses, comentaris i likes). A més, en els 120 minuts que va durar la final entre les seleccions d'Alemanya i Argentina, 88 milions de persones van generar, al seu torn, 280 milions d'interaccions, convertint aquest partit en l'esdeveniment esportiu més comentat en la història d’aquesta xarxa social.

 

Per la seva banda, Twitter va difondre, de manera més detallada i visual que Facebook, les dades que demostren com la xarxa de microblogging també va batre rècords durant el Mundial. Els usuaris de Twitter van enviar 672 milions de piulades relacionades amb la competició (sense comptabilitzar les marques de favorits, a diferència de Facebook, que en les interaccions comptabilitzen els likes). La major part de la conversa es va generar mentre es disputaven els partits, i el duel de semifinals, en el qual Alemanya va marcar set gols al Brasil, va aconseguir el rècord històric de 35,6 milions de piulades en un esdeveniment esportiu, seguit d'aprop pels 32,1 milions de piulades fetes durant la final. Tres dels cinc moments més piulats del Mundial van tenir lloc en la semifinal en la què Alemanya va golejar Brasil, tot i que el major nombre de tweets per minut (TPM) es va aconseguir quan la selecció alemanya es va proclamar campiona del món a Maracanà. 

 

En ambdues xarxes socials el jugador més esmentat, malgrat no arribar a les semifinals a causa d'una lesió, va ser Neymar, seguit de Messi, protagonista del tercer moment amb més TPM de la final per rebre un qüestionat -també i sobretot a les xarxes-, premi Pilota d'Or al millor jugador del Mundial (patrocinat per Adidas, quina casualitat!). I és que les marques comercials, àvides de grans audiències, també van caure a les xarxes d'un Mundial en el qual Adidas i Nike van tornar a competir pel trofeu de la notorietat. 

 

Tres dies abans de l'inici de la competició, Nike va difondre a través dels mitjans socials The  last game, un impecable i entranyable curt d'animació que, de la mà dels seus ambaixadors de marca, ha superat els 65 milions de visualitzacions a Youtube.

 

 

Malgrat aquest primer gran impacte, Adidas va anar de menys a més fins a col·locar dos dels seus equips en la final. El seu espectacular vídeo The Final: two teams, one trophy, difós dos dies abans de la cloenda del Mundial, va aconseguir en pocs dies més de 18 milions de visualitzacions a Youtube. A més, Adidas va ser la marca més comentada en relació amb la Copa Mundial i el seu #allin va ser l’etiqueta d'una marca més utilitzada a Twitter, amb presència fins i tot en la publicitat estàtica de la final a Maracanà.