Número 39 (desembre de 2014)
Per què canviar i fer un documentarybook?
Rafael Linares Palomar

Per tots és sabut que la tesi anunciada per Chris Anderson al llibre The Long Tail no ha estat només un revulsiu per als grans negocis intermediadors de la distribució de continguts. Han aparegut nous agents a la cadena de valor de la indústria del vídeo: el VoD (vídeo on demand), amb Netflix al capdavant, o els MCN (multichannel network), amb YouTube com a principal exponent, són alguns dels casos que, probablement, estan sent més comentats i estudiats. Però aquesta nova manera de concebre la indústria ha afavorit els productors (encara que alguns no ho vegin així), per tal d’estendre i donar a conèixer els productes audiovisuals.

En aquest article parlaré del meu cas personal com a productor de documentals i de com entendre bé aquesta nova realitat que uneix noves finestres d'explotació i, per tant, noves formes de consum. Concretament, l'anomenat lean back -que reflexiona sobre el consum de continguts en dispositius, associat a moments de relaxació-, m'ha permès replantejar la concepció del format des del principi.

 

Per tal de contextualitzar la meva experiència recorreré al documental Hacia una primavera rosa, el primer d'una sèrie de documentals denominada La Primavera Rosa, que tracta la situació del Col·lectiu Lesbià, Gai, Transsexual i Bisexual a diferents països (aquesta sèrie està produïda per Creta Producciones, Malvalanda i Pasajes Invisibles). El primer està centrat a Tunísia, país on s'originen les revoltes àrabs conegudes com la Primavera Àrab, i dóna així nom a la sèrie.

 

Però anem pas per pas i estructurem el discurs:

 

1. Com el long tail va afectar la meva manera de produir documentals.

 

Tots els qui treballem en la producció de continguts audiovisuals, i especialment en el món dels documentals, ens hem trobat tradicionalment amb una frustració important com a creadors: la necessitat de limitar les nostres gravacions a 50 minuts finals de format estàndard per a televisió, a 80 minuts en el cas de cinema, a 20 minuts en un curtmetratge o a capítols diferents en una sèrie documental.

 

El principal problema de produir un documental rau a la sala d'edició: decidir quines històries es queden fora, quins personatges sacrifiquem i quines dades deixem de comptar. Fins i tot hem de decidir una linealitat i un estil uniforme per a tota la peça. A aquests continguts (potser per cada 50 minuts d'un documental hi ha 500 minuts de gravació, si prenem com a mitjana una proporció de 10:1) se suma la quantitat ingent de documentació que el documentalista ha generat, moltes vegades informació clau per a poder entendre la història que es vol transmetre.

 

A diferència de la ficció, on el material que es descarta en edició solen ser repeticions d'una mateixa presa amb el mateix contingut, en el documental el que es descarta és contingut diferent: la realitat només et permet una presa, però és immensament rica.

 

Amb Internet aquesta limitació s'ha trencat, han sorgit noves formes d'ordenar i narrar tot aquest contingut que antigament vèiem com es limitava a engrossir el nostre arxiu catalogat.

 

Hacia una Primavera Rosa és un documental que, d'una banda, compleix els requisits del documental identificat com a més tradicional, dissenyat amb un format de 20 minuts que planteja un enfocament més televisiu i cinematogràfic (cosa que ens va obligar a reduir, al temps esmentat, les 20 hores inicials de material brut gravat) i, de l’altra, ofereix una quantitat ingent de material extra de documentació.

 

Per tal de no desaprofitar tot aquest contingut que es quedava fora, vam optar pel desenvolupament d'un documentarybook (realitzat amb Tablet Army), és a dir: la barreja entre un documental i un llibre, el que permet fer una convergència de formats diferents, en aquest cas, l'audiovisual i la literatura.

 

Una de les coses que he pogut anar observant en els meus darrers anys com a productor és que el consum de contingut és cada vegada més heterogeni: la divisió entre audiovisual, literatura, música o videojocs té una línia cada cop més prima.

 

2. Per què un documentarybook?

 

La tendència en el documental és la realització, cada vegada més, dels denominats webdocs, encapçalats per grans exemples realitzats pel canal Arte o pel Laboratori de RTVE, a nivell nacional. Aquest tipus de produccions tenen l'avantatge -entre moltes altres- de permetre la ruptura lineal del relat proposat pel director. Així, l'espectador pot triar el contingut que vol veure o sobre què vol aprofundir i l'ordre del mateix. Però el principal problema que trobem és la necessitat de disposar d'una connexió on line per poder gaudir d'aquest contingut, que majoritàriament està pensat per al seu consum per mitjà de portàtil o ordinador de sobretaula.

 

A Creta Producciones considerem que l'audiència del documental és la més exigent (tant pel format com pel contingut que se sol proposar) i hem d'oferir continguts enriquits als quals pugui tenir accés quan vulgui, com vulgui i on vulgui, i això, de vegades, no és compatible amb una connexió a Internet. A més, com assenyalen els últims estudis de Comscore, als EUA els accessos a Internet per mitjà d'apps han superat els realitzats amb navegadors.

 

Aquest conjunt d'indicadors, sumats a la popularitat de la tablet per accedir a Internet durant els horaris vespertins associats al descans i al consum lean back, ens va fer decantar per un format com l'ebook, cosa que ens permetia recolzar-nos en tots els avantatges esmentats i associar-lo a la idea d'un llibre tradicional que complementés el documental. En definitiva, una eina útil per a investigadors, associacions, fundacions o docents que són, en el fons, el públic principal per a aquest format.

 

3. El contingut del documentarybook.

 

Podem diferenciar el format de documentarybook en quatre àrees:

 

El mateix documental. Tot i treballar en format iBooks, vam optar per inserir el documental, ja que vam considerar que és el contingut motor i el gran atractiu per a l'audiència potencial.

 

Timeline amb els principals successos. La Primavera Àrab va ser un esdeveniment molt noticiós i especialment rellevant; tanmateix, és probable que l'espectador del documental necessiti contextualitzar alguns fets i personatges que van propiciar tots els esdeveniments. Aquest és el contingut que s'ofereix en aquest apartat, una línia temporal breu que permet contextualitzar més bé el documental.

 

El bloc d’Hicham. Un dels actius principals que teníem era tota la documentació que es va recopilar per a la realització del documental. El problema va ser enfrontar-se a narrar aquesta informació sense resultar excessivament acadèmic o informatiu i que això semblés tediós o complex a la possible audiència. Amb aquesta finalitat es va crear la figura fictícia d'Hicham: un jove homosexual tunisià que, per mitjà de diferents entrades en un bloc fals que recopila el llibre, parla de les seves preocupacions i del seu entorn diari. Aquest fil argumental permet enllaçar el lector-espectador amb les realitats que explica a través de links a webs reals que documenten el seu contingut o geolocalització, entre algunes de les eines utilitzades.

 

Indigna't. Aquest és un espai que recull diversos vídeos accessibles a YouTube i que demostren el menyspreu i l'homofòbia existent cap als col·lectius LGTB per part de líders socials, religiosos i polítics.

 

4. Les estratègies de La Primavera Rosa.

 

El documental Hacia la primavera rosa, realitzat amb la participació d'Amnistia Internacional, té diferents vies d'explotació i de canals de comunicació, tots ells compatibles i complementaris. El documental es troba present en diferents festivals de cinema a nivell mundial i és d’accés gratuït a través de la pròpia web. A més, la descàrrega del documentarybook també és gratuïta i entenem que, malgrat aquesta gratuïtat a Internet, és compatible amb altres finestres d'explotació. Així, el documental es troba també en mans d'una important agència de vendes que s'encarrega de la seva distribució internacional per a les finestres més tradicionals.

 

Com s’ha indicat, aquest és el primer d'una sèrie de documentals. Actualment està en procés d'edició la segona part, La Primavera Rosa en el Kremlin, realitzat amb el suport de la Comunitat de Madrid i l'ICAA, i tots ells pertanyen a aquest projecte més global i transmèdia denominat La primavera rosa, que compta amb el suport, entre d’altres, del Programa de Drets Humans de la Universidad Rey Juan Carlos.

 

5. Els reptes i els errors.

 

El més apassionant d'aquest projecte és la gran quantitat de possibilitats que ens ofereix a l'hora de treballar i de les què constantment anem aprenent. Per a tot l'equip de Creta Producciones, el feedback que rebem per part de l'audiència és un gran valor que ens permet anar millorant i canviant estratègies. Som conscients de molts dels errors comesos, ja siguin tècnics, estratègics, de continguts, etc. Però també comprenem la necessitat d'anar aprenent i anar innovant si volem seguir realitzant continguts d'una manera diferent i adaptada als nous públics.

 

Això és només un exemple d’allò que ens preocupa i ens agrada analitzar, estudiar i/o discutir en el marc del projecte final del Postgrau en Distribució Audiovisual, on els qui formem part de l'equip de professors i col·laboradors ens dediquem a innovar i a buscar noves formes de distribució de productes audiovisuals que trenquin amb les regles establertes. T'uneixes a nosaltres?

 

Per a saber-ne més:

 

Sobre el Postgrau en Distribució Audiovisual: VoD i nous models de negoci UOC-filmin, podeu contactar amb Judith Clares (jclares@uoc.edu).

 

També podeu visitar el bloc el postgrau.

 

Anderson, C. (2006). The Long Tail: why the future of business is selling less of more. Nova York: Hyperion.

 

cinema;  cultura digital;  documentació;  gestió de la informació;  mitjans socials;  polítiques comunicatives;  televisió; 
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???