Número 40 (gener de 2015)
Economia de les dades: repte i oportunitat
Estefanía Aguilar Moreno, Eva Ortoll

Les polítiques i directrius europees (i per extensió nacionals) sobre dades presenten reptes i oportunitats. De forma àmplia les dades obertes (open data) o, de manera més específica, la gestió de dades de recerca (research data management) són dos àmbits en els quals els professionals de la informació tenen un rol a exercir. Ara bé, estem els documentalistes preparats (i disposats) a ocupar el nostre paper en el món de les dades? “les universitats” adapten amb agilitat les competències requerides per les noves demandes professionals? 

La proliferació de “dades” és present en la majoria d'àmbits de la societat actual. En els darreres anys estem assistint al boom de les dades, i, com aquestes, interpretades, combinades i analitzades de manera adequada, poden generar nova informació i actuar com a motors i propulsors de l'economia actual (COM 442 final). En les Directrices sobre las licencias estándar recomendadas, los conjuntos de datos y el cobro por la reutilización de documentos, publicades el passat juliol de 2014 (OJEU C/240-1), la Comissió Europea (CE) va prioritzar els conjunts de dades del sector públic (PSI, de l'anglès Public Sector Information) que institucions i administracions públiques haurien de tenir en obert. Des de fa més d'una dècada s'anuncia la importància que “les dades” jugaran i ja estan jugant en l'economia mundial, fet que culmina en la moda del “big data”.

 

Els organismes públics, com administracions o universitats, són grans generadors de dades. Des del sector públic, deixant de banda la qualitat, utilitat o selecció de les dades que s'obren a la societat, la gran majoria de països europeus estan creant portals per posar les seves dades en obert. A Espanya datos.gob.es, el “portal de caràcter nacional que organitza i gestiona el Catàleg d'Informació Pública del Sector Públic”, i a escala europea el Portal de dades obertes de la Unió Europea, “punt d'accés únic a gran varietat de dades elaborades per les institucions i altres organismes de la Unió Europea”, són dos exemples de la urgència amb la qual els organismes públics responen als requeriments sobre transparència.

 imatge_cos_eortoll_eaguilar

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Font: Open Halton

 

 

 

Tampoc les universitats i els centres de recerca no s'escapen del frenesí d'obrir les dades, i trobem convocatòries de finançament que exigeixen una posada en obert de les dades generades en projectes de recerca finançats amb fons públics. Quan es tracta de recerques finançades amb fons públics, no només els documents finals (com articles) han de posar-se en els repositoris d'accés obert, sinó que tant les dades utilitzades com les generades per la mateixa recerca, juntament amb altres documents que són generats en el curs de projectes de recerca, també haurien de ser públics i accessibles. Com és sabut, el nou programa marc europeu de recerca i innovació, Horitzó 2020, incorpora ja directrius per a la gestió de dades de recerca finançats amb diners públics (Guidelines, 2013) i els participants han d'activar els mecanismes per tal que aquestes dades siguin posades en obert i puguin ser reutilitzables.

 

Governs i institucions de recerca han de determinar qui assumirà la responsabilitat sobre les dades durant tot el seu cicle de vida, des de la seva generació, passant per una correcta posada a disposició, fins a la seva preservació en els termes en els quals es planteja en les directrius sobre “open data” i “gestió de dades de recerca”. Com suggereixen les directrius abans esmentades, garantir la disponibilitat, qualitat, facilitat d'ús i la interoperabilitat de les dades obertes són punts clau, i precisament aquestes han estat tradicionalment les tasques abordades pels professionals de la informació. Documentalistes, bibliotecaris i professionals de la informació en general podrien contribuir substancialment amb els seus coneixements a catalogar, documentar, fer curació de continguts, metadatar i preservar grans quantitats de dades (de recerca i d'altres tipus) que assegurin l'accessibilitat i la reutilització a llarg termini, entre altres tasques. Ara bé, ens hem adonat els professionals de la informació del paper que podem fer en aquest entorn?, disposem a Europa (o a Espanya) d'un currículum adequat que respongui a aquesta situació? estan les nostres universitats adaptant les seves titulacions perquè siguin els professionals de la informació els qui s'erigeixin com un perfil destacat en aquesta economia de les dades?

 

Potser hauríem de fer un pas enrere, i observar la situació des de fora de la voràgine de les dades, allunyant-nos de les presses, però essent conscients de la urgència, de manera que aprofitem la situació que es presenta en aquests nous escenaris. Emprar el potencial dels professionals de la informació com a gestors de dades, malgrat tenir una sòlida base, demana noves competències i habilitats. Això, indubtablement, implica una definició i implementació àgil dels plans d'estudi i perfils acadèmics, tot plegat cal mirar-ho com un ressorgir de la nostra professió. Les dades com a oportunitat posen de manifest una metamorfosi de la imatge respecte dels rols que poden assumir els professionals de la informació, metamorfosi necessària i irreversible.

 

Per a saber-ne més:

 

Anglada L (2014). “Are libraries sustainable in a world of free, networked, digital information?”. El Profesional de la Informacion, vol. 23, núm.. 6, p. 603-

 

COM(2011) 882 final. Comunicación de la Comisión al Parlamento europeo, al Consejo, al Comité económico y social europeo y al Comité de las regiones: Datos abiertos Un motor para la innovación, el crecimiento y la gobernanza transparente [Consulta: 02.01.2014]

 

COM (2014) 442 final. Comunicación de la Comisión al Parlamento europeo, al Consejo, al Comité económico y social europeo y al Comité de las regiones: hacia una economía de los datos próspera. Bruselas: Comisión Europea. [Consulta: 30.12.2014]

 

Directiva 2003/98/CE del parlamento europeo y del consejo de 17 de noviembre de 2003 relativa a la reutilización de la información del sector público.

[Consulta: 02.01.2014]

 

European Comission (2013). Guidelines on Data Management in Horizon 2020. Version 1. [Consulta: 15.12.2014]

 

OJEU C/240-1, 24/07/2014, Comunicación de la Comisión: Directrices sobre las licencias normalizadas recomendadas, los conjuntos de datos y el cobro por la reutilización de los documentos. [Consulta: 02.01.2015]

 

Schade, S; Granell, C; Perego, A. (2015). “Coupling Public Sector Information and Public-Funded Research Data: A Vision of an Open Data Ecosystem”. A: C. G. Reddick, L. Anthopoulos (ed.). Information and Communication Technologies in Public Administration: Innovations from Developed Countries. Boca Raton: CRC Press (Taylor & Francis Group), p. 271-293.

 

gestió de la informació;  recerca;  gestió del coneixement; 
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???