Ens cal un dia del llibre?

Tot i que a Catalunya ho celebrem des de 1926, a nivell mundial el dia del llibre és un invent relativament recent. Va ser instaurat per la UNESCO el 1995, de manera que aquest 23 d'abril compleix 20 primaveres: la mateixa edat que la UOC.

En realitat, els diversos Dies Internacionals i Dies Mundials reconeguts per l'ONU són essencialment programes de relacions públiques. Contribueixen a focalitzar l'atenció de la societat en una determinada qüestió –ni que sigui un cop cada any– i donen cobertura a tot un seguit d'esdeveniments temàtics específics que se celebren simultàniament en múltiples països.

En general, l'ONU dedica aquests world/international whatever days a dos grans objectius. D'una banda, a promoure aquelles causes que requereixen ser potenciades i/o protegides: justícia social, aigua, felicitat, salut, jazz, ioga, família, diversitat cultural, diversitat biològica, medi ambient, oceans, donació de sang, amistat, pobles indígenes, alfabetització, democràcia, solidaritat, preservació de la capa d'ozó, pau, turisme, alimentació, dona (de forma genèrica i, més específicament, la dona rural), filosofia, infància, desenvolupament econòmic i social, drets humans o fins i tot la pròpia ONU, que cada 24 d'octubre s'autohomenatja amb l'United Nations Day. D'altra banda, consagra aquestes jornades temàtiques a conscienciar-nos sobre aquelles xacres que haurien de ser combatudes fins a la seva eradicació: càncer, tuberculosi, mutilació genital femenina, malària, tabac, treball infantil, abusos a les persones de la tercera edat, desertificació i dessecació, tràfic de drogues, tortura, hepatitis, discriminació, tràfic d'éssers humans, proves nuclears, diabetis, accidents de trànsit, violència de gènere, sida, corrupció, pobresa, etc.

En el cas del dia del llibre –en paraules d'Irina Bokova, directora general de la UNESCO– es pretén “reconèixer el poder dels llibres per canviar les nostres vides a millor, i donar suport als llibres i a qui els produeix”. Quan, la Conferència General de la UNESCO reunida a París el 1995 va proclamar el 23 d'abril dia del llibre –per ser més precisos, Dia Mundial del Llibre i els Drets d'Autoria (World Book and Copyright Day)–, va apel·lar semblantment al fet que “històricament els llibres han estat el factor més poderós de difusió del coneixement i el mitjà més efectiu per preservar-lo” (Resolució 3.18 de la 28a sessió de la UNESCO General Conference).

20 anys després, però, l'eclosió d'Internet i de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació associades al World Wide Web permeten qüestionar obertament el paper dels llibres com a principal difusor i preservador del coneixement. En cas de no haver-ho fet a les acaballes del segle XX, tindria avui el mateix sentit dedicar un Dia Mundial als llibres?

Vist des d'una perspectiva diacrònica, podríem pensar que Internet és un fenomen massa recent per qüestionar l'hegemonia que el llibre ha exercit durant segles com a artefacte cultural i educatiu per excel·lència. No obstant això, en aquest mateix número de COMeIN, la meva col·lega Sílvia Sivera ens recordava recentment a través d'un suggeridor article que els cinc-cents anys que van seguir la invenció de la impremta constitueixen “un mer parèntesi entre el món oral de la llarga història prèvia a l’invent de la impremta i l’oralitat secundària que suposa Internet”, fent-se així ressò de les aportacions de diversos autors que han qüestionat la vigència del paradigma Gutenberg (Lars Ole Sauerberg, Seymour Papert, Paula Sibilia i, particularment, Alejandro Piscitelli).

També cal considerar que, quan la UNESCO ens crida a celebrar la grandesa dels llibres cada 23 d'abril, en realitat està apel·lant també a altres conceptes afins més atemporals: la lectura, l'alfabetització, l'educació, la literatura, el diàleg i la tolerància, la lliure circulació d'informació (en el suport que sigui) o fins i tot els drets d'autoria explícitament al·ludits en la denominació de la commemoració. Aquesta concepció maximalista, però, presenta una contradicció flagrant: la major part d'aquests conceptes tenen el seu propi Dia Mundial o Internacional reconegut per l'ONU. Així, a tall d'exemple, podem constatar que ja existeixen un Dia Internacional de la Llengua Materna (21 de febrer), un Dia Mundial de la Poesia (21 de març), un Dia Mundial de la Propietat Intel·lectual (26 d'abril),un Dia Mundial de la Llibertat de Premsa (3 de maig), un Dia Internacional de les Telecomunicacions i la Societat de la Informació (17 de maig), un Dia Internacional de l'Alfabetització (8 de setembre),un Dia Mundial de la Docència (5 d'octubre), un Dia Mundial d'Informació per al Desenvolupament (24 d'octubre) i un Dia Internacional de la Tolerància (16 de novembre).

Arribats a aquest punt, m'atreveixo a reprendre la pregunta que dóna títol a aquest article: ens cal un dia del llibre? Si el 1995 els membres de la Conferència General de la UNESCO haguessin mirat al seu voltant i haguessin descobert que aquell mateix any naixia una universitat –la UOC– cridada a desenvolupar tota la seva activitat formativa a través d'Internet, tal vegada haguessin albirat que alguna cosa molt poderosa estava alterant el paradigma cultural i educatiu prevalent durant els darrers 500 anys i haguessin consagrat el 23 d'abril a alguna altra bona causa. Per exemple, a preservar el regal de roses com a símbol d'amor, respecte i admiració.

Al cap i a la fi, si bé és cert que no han faltat els intents de virtualitzar la tradició d'obsequiar amb una rosa la persona estimada (tradició que a Catalunya es remunta al segle XV), les roses virtuals estan encara molt lluny d'emular al món de la flora les bondats que la formació online ha aportat a l'educació en les últimes dues dècades.

Feliç Diada de Sant Jordi a tothom!