En un context de transformació política, social i econòmica, la garantia efectiva dels drets a la llibertat d'expressió i d’informació resulta encara més essencial. Conscient de la transcendència dels reptes que ens presenta el 2015, l'International Press Institute acaba de publicar un informe en el qual avalua l'estat de la llibertat de premsa a Espanya i identifica els seus desafiaments principals.
El desembre de 2014, l'International Press Institute (IPI) va encapçalar una missió internacional a Espanya amb l'objectiu d'identificar els reptes per a la llibertat de premsa a l'Estat. La delegació -formada per representants de rellevants organitzacions internacionals en defensa de la llibertat d'informació- va mantenir prop de 30 reunions amb representants de mitjans de comunicació, de la societat civil i del Govern per tal d'obtenir una visió àmplia i equilibrada de l'objecte d'estudi. Fruit d'aquesta missió, i del treball exhaustiu de recerca complementari, l'IPI ha publicat l'informe El estado de la libertad de prensa en España: 2015 les conclusions del qual preveuen una segona missió que insti el Govern i els partits polítics a adoptar les seves recomanacions.
Des d'una perspectiva d'anàlisi global, l'informe parteix de la constatació que la llibertat de premsa a Espanya gaudeix d'una bona salut en el context internacional. Així ho confirmen les dades de la Classificació Mundial de la Llibertat de Premsa que anualment elabora Reporters sense Fronteres (RSF): en l'edició de 2015, Espanya ocupa el lloc 33 entre 180 països, per sota d'altres 17 membres de la Unió Europea, però per damunt de països com el Regne Unit, França o els Estats Units. No obstant això, l'anàlisi local dels reptes de la llibertat de premsa a Espanya constata algunes deficiències que, en major o menor mesura, suposen un risc per a la garantia d'un dret fonamental essencial per a la formació d'una opinió pública lliure i, en conseqüència, per a la consolidació del sistema democràtic actual.
Entre els desafiaments de la llibertat de premsa a Espanya l'informe identifica la qüestionada independència de la radiotelevisió pública i d'alguns aspectes de la regulació audiovisual; la falta de transparència en la inversió de publicitat institucional; les deficiències de la recentment aprovada llei de transparència; la tendència a convocar rodes de premsa sense preguntes; els riscos derivats de l'aprovació de normes jurídiques, com la nova Llei de seguretat ciutadana; i, finalment, l'abast de la legislació espanyola en matèria de difamació.
En relació amb el primer desafiament, l'informe conclou que el servei de radiotelevisió públic, estatal i autonòmic, pateix d'un excés de proximitat al poder polític que minva la seva independència, qüestiona el seu pluralisme i, en conseqüència, també la seva funció de servei a la ciutadania. Entre les recomanacions de l'European Federation of Journalists destaquen la tornada al sistema anterior de nomenament del president de la Corporació de Ràdio i Televisió Espanyola per una majoria parlamentària qualificada, i la recuperació i reforç de les -darrerament tibants- relacions entre la direcció de l'ens estatal i els representants del seu Consell d'Informatius, molt crític davant les pràctiques de manipulació informativa denunciades en els últims anys. A més, l'informe alerta de les insuficients garanties d'independència dels organismes de regulació audiovisual i de l'opac i confús sistema d'assignació de llicències de televisió.
En segon lloc, l'informe destaca l'opacitat amb la qual el sector públic gestiona la inversió en publicitat institucional. Malgrat disposar d'una regulació específica en matèria de comunicació i publicitat institucional, els plans i informes anuals que se'n deriven obvien el detall del repartiment de la inversió per mitjans de comunicació. I alguna cosa similar succeeix en l'àmbit autonòmic i local, com el mateix Tribunal de Comptes va venir a constatar. Lluny dels criteris d'impacte i eficàcia que han de regir l'assignació, els escassos desglossaments publicats evidencien un injustificable biaix ideològic en uns criteris d'assignació que atempten contra la llibertat de premsa i la justa competència entre mitjans de comunicació. A més, el nou sistema d'adjudicació de la publicitat institucional a través d'un grup d'agències contractades per l'Estat n’augmenta l'opacitat, ja que el detall de com aquestes assignen la publicitat evita sotmetre's a la nova llei de transparència i d’accés a la informació. En matèria de subvencions, l'informe també alerta dels riscos de la possible assignació arbitrària i de la falta d'independència dels organismes regionals.
En tercer lloc, Access Info Europa qualifica d'oportunitat perduda l'aprovació de la primera Llei de transparència, accés a la informació i bon govern espanyola, el contingut essencial de la qual ha entrat recentment, al desembre de 2014, en vigor. Malgrat l'avenç que suposa el reconeixement del dret d'accés a la informació en poder de l'Administració, també i especialment per als mitjans de comunicació pel que fa a la seva tasca de control, la llei no aconsegueix apropar-se als estàndards internacionals. Entre les seves deficiències principals l'informe destaca el fet de no reconèixer el dret d'accés a la informació com un dret fonamental; la no inclusió de totes les institucions públiques; la falta d'independència del Consell de Transparència -l'organisme encarregat de supervisar el compliment de la llei- i les traves d'accés i deficiències del nou portal de la transparència que, lluny de facilitar els processos, es tem que pugui arribar a dissuadir el sol·licitant de l'accés a la informació.
Un altre aspecte que preocupa els autors de l'informe és la pràctica creixent per part dels polítics de convocar rodes de premsa sense preguntes, la qual cosa resulta clarament lesiva per al dret dels ciutadans a estar informats i per al dels periodistes a informar. La recomanació de RSF per eradicar aquesta pràctica, contrària als principis de transparència informativa, és que els directius dels mitjans de comunicació -seguint la iniciativa d’eldiario.es- acordin no enviar periodistes a cobrir convocatòries que impedeixin les preguntes i, en conseqüència, el lliure exercici de la llibertat d'informació.
En matèria de legislació, l'informe alerta sobre els riscos que la nova Llei Orgànica de Seguretat Ciutadana, aprovada el 30 de març de 2015, suposa en matèria de llibertats d'expressió i d’informació. Les crítiques a l'avantprojecte d'una llei coneguda popularment com la "llei mordassa" van traspassar fronteres. Malgrat que el text final ha estat atenuat en les seves mesures més restrictives, RSF expressa la seva profunda preocupació, especialment pels criteris d'aplicació del qüestionat apartat 23 de l'article 36, que obre la possibilitat que les forces de seguretat impedeixin als periodistes el lliure exercici de la professió. El passat 10 d'abril hologrames de milers de persones de tot el món es varen manifestar, amb una acció pionera i molt simbòlica, davant el Congrés per mostrar el seu rebuig a l'aprovació de la llei que entrarà en vigor l'1 de juliol de 2015. En aquesta mateixa data també entraran en vigor les qüestionades modificacions del Codi Penal que, des del punt de vista periodístic, comporten el risc que certes filtracions, informacions sobre seguretat informàtica, i fins i tot la cobertura informativa d'accions de protesta, es puguin considerar accions de terrorisme segons com s'interpretin els nous articles de la llei.
Finalment l'IPI recorda que la tipificació penal dels delictes d'injúries i calúmnies, vigent a Espanya, és contrària als estàndards internacionals en matèria de llibertat d'expressió. A més, l'informe alerta sobre el risc que suposa l'especial protecció de les institucions de l'Estat, sobretot de la Corona, per al correcte exercici de la llibertat de premsa al nostre país. No obstant això, la gran majoria de periodistes entrevistats per la missió no perceben la regulació d'aquests delictes com una amenaça significativa a la llibertat d'expressió, donada la tendència dels tribunals a, en cas de conflicte, protegir aquesta llibertat i la tasca dels equips jurídics en defensa dels mitjans de comunicació. Malgrat això, l'informe alerta de la vulnerabilitat en la qual, a aquests efectes, es troben els mitjans locals i alternatius amb menys recursos financers i jurídics per afrontar la seva defensa legal.
I per concloure, una dosi d'optidisme. D'una banda, l'informe destaca la creació recent de la Plataforma en Defensa de la Llibertat d'Expressió que té per objectiu dur a terme un monitoratge i contrarestar les amenaces percebudes contra la llibertat d'expressió a Espanya. Per una altra, un reportatge especial sobre periodisme i innovació tanca l'informe d'una manera encoratjadora: apareixen nous mitjans, el model econòmic dels quals es basa en subscripcions o obtenció d'inversió mitjançant crowfunding, i garanteix la seva independència i els blinda davant la ingerència dels poders públics i econòmics. Casos d'èxit com els d’eldiario.es, La Marea, el Diari Ara, Crític.cat o El Español, la nova aventura periodística de Pedro J. Ramírez que va tancar la seva fase de finançament col·lectiu amb una recaptació de 3.606.600 euros -més del doble del rècord mundial de crowfunding obtingut per a un projecte periodístic- ens demostren que la independència periodística no solament és possible, sinó que és més necessària que mai per garantir l'essència i el valor inqüestionable de la professió.
Citació recomanada
VILAJOANA ALEJANDRE, Sandra. La llibertat de premsa a Espanya. COMeIN [en línia], abril 2015, núm. 43. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n43.1530
