Número 46 (juliol-agost de 2015)
Comunicació gastronòmica o la solució per no sentir parlar de crisi
Txell Costa

Bip bip. Són les 9 del vespre d’un dijous i rebo un correu electrònic al compte de la feina. Qui deu ser a aquestes hores? “Hola, Txell. T’escrivim del restaurant X de Manresa. Ens ha agradat molt el teu llibre Working happy i voldríem convidar-te a un sopar-tertúlia un dia de cada dia. Al nostre restaurant fem esdeveniments cada mes i creiem que seria un reclam molt xulo”.

Moro d’amor. No només perquè s’hagin llegit el meu llibre –que també– sinó perquè un restaurant tingui el xip marquetinià tan ben posat: són originals per la idea de muntar sopars-tertúlia precisament els dies en què la clientela fluixeja i empàtics per escriure el correu en un to tan similar al meu, adaptant-se a la seva audiència (els correus que comencen amb un “Sra. Costa” i em parlen de vostè demostren que no m’han espiat prèviament per les xarxes o al web, perquè jo sóc més fresca que un enciam).

 

I és que la gastronomia, l’enologia, l’hostaleria i el turisme tenen molt de camp per recórrer si implementen correctament estratègies de màrqueting, amb objectius clars i mesurables, i indicadors de seguiment. Perquè avui en dia no es tracta de llançar una promoció i creuar els dits a veure què passa, sinó que totes les accions de comunicació i màrqueting es poden mesurar. Una mostra de tota la informació que hauries de tenir i que et farà invencible a l’hora de comunicar: quantes reserves t’han vingut a través de la pàgina web? I de les xarxes? Demanen el mateix i es gasten el mateix els usuaris que t’han conegut en línia?

 

No hi ha volta enrere. No podem fer accions de màrqueting puntualment. Ha de ser una constant del nostre negoci per diferenciar-nos de la competència i fidelitzar els clients, la sobreoferta del mercat ho requereix. Per tant, ha de ser a l’ADN de l’empresa des del principi.

 

I no es tracta de “tenir un Facebook”. O de fer descomptes. Hem de tenir diferents canals segons els tipus de clients i tots han d’anar alhora, com els diferents instruments d’una orquestra.

 

Tampoc és qüestió de gastar milionades. Ni de treballar hores extres. Hi ha eines, com els CRM, que ens permeten fer una gestió de clients personalitzada de manera automàtica perquè, quan un client et faci una reserva al teu restaurant, puguis guardar-li la seva taula preferida i servir-li l’aperitiu que sempre beu, abans que te’l demani (quin puntàs, eh?).

 

Pensa que el client està més informat que mai, així que fes-lo sentir important, que visqui una autèntica experiència: dedica un espai petit al restaurant on la gent pugui comprar els teus productes i endur-se’ls a casa; a més de fer-los passar un bon moment, quan estiguin a casa seva seguiran recordant la teva marca i així serà més fàcil que et recomanin, ja sigui als seus coneguts o a través de webs com Tripadvisor.

 

Ah! I com sempre defenso: working happy. Sigues feliç treballant. Que els objectius personals i professionals vagin de la mà. Així que intenta generar passius, és a dir, productes o serveis que no requereixin la teva presencialitat per seguir ingressant diners. T’has plantejat vendre espais de publicitat al teu web o vendre-hi productes de cuina a canvi d’una comissió? I fer un llibre de receptes?

 

Potser tens un restaurant o una bodega i cal fer endreça de totes les accions de promoció que esteu fent ara per optimitzar-les i guanyar més diners. O potser ets un professional del món de la comunicació i et vols especialitzar en aquest àmbit. Sigui com sigui, ets al lloc indicat. Perquè tot això i molt més és el que treballarem al Postgrau de Comunicació alimentària de la UOC: pràctic, còmode, flexible... perquè sabem que tens poc temps i molt a guanyar.

 

Vols més consells de comunicació i màrqueting gastronòmic? Com veuràs en aquest vídeo, la majoria impliquen zero inversió i molt rendiment.

 

 

Recorda, ens “veiem” a l’aula del postgrau!

 

comunicació alimentària;  mitjans socials;  publicitat; 
Números anteriors
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???