Número 47 (setembre de 2015)

Udacity i els nanograus

Víctor Cavaller

L’impacte de les TIC en l’educació s’obre en una nova dimensió de la mà de la intel·ligència artificial. Sebastian Thrun, el famós enginyer informàtic alemany, professor investigador a la Universitat de Stanford i investigador a Google, pioner de controvertits projectes com els cotxes sense conductor o les ulleres de realitat augmentada, treballa des del 2012 en els anomenats nanograus des de la seva start-up Udacity. Els nanograus són paquets d’ensenyament en línia col·laboratiu adaptats tant a les necessitats immediates i reals de les empreses com al perfil de l’estudiant, orientats a facilitar el progrés en l’aprenentatge i la democratització de l’ensenyament mitjançant la tecnologia.

Davant de la imparable i creixent eficiència de les màquines, quina contribució productiva a la societat podrà aportar en el futur un ésser humà? Aquesta és una de les preguntes que va impulsar Sebastian Thrun (Solingen, 1967) a fundar el 2012 Udacity, definida com una online private educational organization.

 

Després de la seva experiència a Google, fascinat per la interacció de les persones i els robots, i després del sorprenent èxit que va tenir el MOOC (curs en línia obert i massiu) "Introducció a la intel·ligència artificial", que va organitzar la tardor del 2011 juntament amb Peter Norvig, director de recerca de Google, Thrun es va proposar repensar i revolucionar el sistema educatiu adaptant-lo constantment a les tecnologies i al resultat de la recerca científica sobre intel·ligència artificial (IA) i als processos d’aprenentatge. El resultat d’aquesta reflexió va ser la conceptualització dels anomenats nanograus.

 

Aquells qui han vist la pel·lícula Her, la pel·lícula romàntica de ciència ficció escrita i dirigida per Spike Jonze, centrada en la història d’un home que s'enamora d'un sistema operatiu informàtic, segurament ja han pres consciència que el segle XXI serà l’escenari de la batalla entre la intel·ligència artificial i la humanitat, una batalla crucial que no ha fet més que començar. Ara bé, a principi del segle XXI el sistema educatiu continua basant-se en un model institucional del segle XVII i XVIII que Thrun anomena fear-based testing regimes (The Guardian, 2013).

 

Són interessants les consideracions de Sebastian Thrun sobre la necessitat urgent de reinventar radicalment l’educació. Per exemple, quant al format i la metodologia Thrun diu que és evident que l'estructura d’un currículum basat en terminis és limitador. La manera en què el sistema educatiu administra proves és fonamentalment erròniai. Es fa d'una manera acumulativa, sota el prisma d’avaluació d’una resolució ‘correcta-incorrecta’ que inspira por i que a més obliga l’estudiant a sotmetre’s a una data, independentment de quant temps necessiti per a aprendre. L'ensenyament se centra massa en certs grups d'edat, quan el principi més important és que “l’estudiant pugui anar al seu ritme”, diu Thrun. I també ”cal eliminar la sincronia, el principal obstacle per a la tecnologia”.

 

El sistema educatiu aplica les TIC però viu encara d’esquenes al coneixement sobre els detalls de la seva interacció en els processos d’aprenentatge. Cal introduir variables que ja s’apliquen en l’àmbit dels videojocs: “reward, accomplishment and fun”. Els estudiants podrien estar més motivats amb formats més creatius. Per altra banda, un entorn en línia hauria de fer servir les dades sobre l'acompliment dels estudiants per a avaluar científicament més el seu progrés; diferents especialistes haurien de proporcionar diferents funcions en un entorn d'aprenentatge en línia, de manera que alguns podrien produir eines d'aprenentatge interactiu, altres presentar lliçons, altres avaluar la feina i altres elaborar materials.

 

El procés d’aprenentatge hauria de ser més com un mecanisme de retroalimentació per a ajudar l’estudiant a entendre el seu progrés d’aprenentatge combinant desafiaments generalitzats que es poden repetir de forma privada i amb la freqüència que els estudiants necessitin fins a tenir confiança. Georgia Tech, Udacity i AT&T han acordat d’oferir un Master online in Computer Science —el primer curs del qual s’ofereix des d’una plataforma MOOC.

 

Tanmateix, Sebastian Thrun insisteix que els nanograus que ofereix Udacity és un projecte viu, diferent dels MOOC. Udacity analitza les dades d'aprenentatge individual dels estudiants (utilitzant IA), en un intent d'augmentar les taxes de retenció i acabament. Thrun sentencia: “We effectively reverse-engineer the human learning brain to find out what it means for a person to engage”. “It’s my dream to make learning as addictive as a video game.” (Economist, 2015).

 

Un nanograu es defineix com un currículum compacte en línia dissenyat basant-se en les capacitats que els ocupadors creuen que són clau per a aconseguir una feina en tecnologia. Se centra en l'aprenentatge pràctic i, en general, es compon de 5 a 8 projectes amb cursos pertinents per a donar suport a les habilitats necessàries per a completar els projectes (Udacity Website, 2015).

 

Un important valor afegit d’un nanograu consisteix, doncs, en el fet que qui el dissenya no és Udacity, sinó els ocupadors de la indústria que saben quines habilitats tècniques es busquen en els empleats potencials (empreses com Autodesk i Cloudera ja avalen credencials Nanodegree). El coneixement que s'ensenya en els nanograus són així d'aplicació immediata en el mercat, les habilitats són avaluades pels actuals responsables de contractació del mercat de treball. El pla d'estudis està dissenyat seguint les aportacions dels principals ocupadors de la industria, les directrius de directors de recursos humans i experts en la matèria de les principals empreses per a definir les competències necessàries per a tenir dret a una feina en aquest camp.

 

Les empreses associades tenen una necessitat important de contractació de tecnologia, per la qual cosa es comprometen a contractar els titulats dels programes en les posicions disponibles.

 

SkilledUp, un útil cercador de cursos en línia, recull en la seva plana web un post amb el títol “What is a Udacity Nanodegree? Hype or Hope?” com una pregunta recurrent (FAQ). “El format dels nanograus encara no és clar en aquest moments, però suposem que el format serà una combinació del format normal d’Udacity (vídeos curts, exercicis, qüestionaris, etc.) i alguna cosa semblant a un coding bootcamp (un curs intensiu en format camp de treball per a programadors), ja que té l'element de coaching”. 

 

Per a saber-ne més:

 

The Economist (2015). “Teaching tomorrow”.  


The Guardian (2013). “Google Glass creator says 'fear-based' testing regimes block technology”. Education should involve reward, accomplishment and fun. 

 

Skilledup. “FAQ: What is a Udacity Nanodegree? Hype or Hope?”

 

TNW (2015). “Udacity will soon give all Nanodegree graduates half of their tuition back”.

 

Udacity Web Site.

 

Citació recomanada

CAVALLER, Víctor. Udacity i els nanograus. COMeIN [en línia], setembre 2015, núm. 47. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n47.1563

recerca;  comunicació i educació; 
Números anteriors
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???