Número 51 (gener de 2016)
La força de la Força
Jordi Sánchez-Navarro

L'estrena de Star Wars: El despertar de la força ens ha ofert l'oportunitat de pensar en l'impacte de la saga creada per George Lucas en la cultura popular contemporània. La cobertura donada pels mitjans a l'estrena, a les primeres reaccions del públic i als resultats inicials de taquilla ha mostrat fins a quin punt els grans esdeveniments del món de l'espectacle segueixen sent socialment rellevants.

Els estudis de mercat difosos en les últimes dècades han anat mostrant invariablement que, en el cas dels Estats Units, la majoria dels espectadors cinematogràfics són joves menors de trenta anys, i que els majors de trenta anys acudeixen a les sales de cinema ocasionalment —entre una i sis vegades l'any—. De la població adulta amb fills, aproximadament la meitat acudeix una o cap vegada l'any, mentre que els adults sense fills hi van més perquè aquest percentatge baixa fins al trenta-cinc per cent. El públic majoritari, per tant, està format per joves que assisteixen sovint i famílies amb fills que van al cinema en ocasions especials. En aquestes ocasions consumeixen pel·lícules d'aventures familiars, que s'estrenen estratègicament en períodes de vacances, la qual cosa fa, al seu torn, que aquesta pel·lícula familiar es converteixi en un èxit; i això estimula la creació de noves produccions que segueixen la fórmula. 

 

La conseqüència de tot plegat és que la pel·lícula d'aventures familiars es converteix en l'element central de l'economia de la indústria del cinema i, al mateix temps, en l'eix central de l'experiència com a espectadors cinematogràfics de la majoria de la població. No obstant això, la veritable majoria consumeix les ficcions cinematogràfiques fora de les sales de cinema, per la qual cosa els autèntics grans èxits mundials són aquelles produccions que triomfen a les sales, però també mostren la capacitat d'estendre la seva vida de manera molt significativa en altres pantalles. 

 

En el cas europeu, l'estudi de tendències de consum cinematogràfic encarregat per la Comissió Europea el 2013 va identificar cinc perfils d'espectadors de cinema. El primer són els ‘hyperconnected movie addicts’, grans consumidors de pel·lícules i altres continguts mediàtics; el segon són els ‘rushed independent movie selective’, identificats com a consumidors amb preferències molt definides quant a cinema europeu; un tercer grup són els anomenats ‘mainstream blockbuster lovers’, grup que no necessita major explicació. Els dos últims grups identificats per l'estudi són els ‘occasional hit grazers’ (picotejadors ocasionals d'èxits), que veuen menys pel·lícules que els espectadors de les categories esmentades anteriorment, i els ‘movie indifferents’, aquells que veuen molt poques pel·lícules. 

 

En aquest context sembla evident que si existeix un tipus de pel·lícula capaç de congregar el màxim de públics, tant a les sales de cinema com posteriorment en altres pantalles, és el blockbuster d'aventures. Aquest és el contingut que atraurà immediatament als grans consumidors, als amants del mainstream, als picotejadors ocasionals, i fins i tot pot ser que als indiferents, que si van a veure un tipus de pel·lícula, serà aquesta i no una altra. El blockbuster pot prescindir inicialment del sector de públic amb preferències molt definides pel cinema d'autor i independent, comptant amb que la seva repulsa activa forma part de la lògica cultural. Star Wars: El despertar de la força és l’exemple més recent del cinema capaç de modelar aquesta classe d'hegemonia. 

 

La primera Star Wars (La guerra de les galàxies, George Lucas, 1977) va contribuir a donar forma definitiva al modern blockbuster d'aventura familiar, en dissenyar-se de manera intencionada com una pel·lícula produïda per al consum simultani de públics molt diversos, dirigida a tots els grups d'edats, encara que molt especialment als nens i joves i als seus pares, gràcies a la mescla d'acció espectacular i al seu tractament altament emocional de les relacions familiars. Star Wars, com després els blockbusters que van sorgir, oferia dues fonts molt diferents de fruïció: plaer infantil i lúdic d'una banda i autoreconeixement adult i nostàlgia per un altre. En la pel·lícula es barrejaven diversos gèneres populars —fantasia, ciència ficció, western, pel·lícules de samurais, aventures clàssiques— per crear un nou gènere: l'aventura dirigida a tots els públics. Star Wars va transformar la indústria del cinema precisament per inaugurar una nova lògica d'explotació cinematogràfica, per representar un canvi radical en l'enfocament de les pel·lícules d'èxit —del nou Hollywood dels setanta, més adult i d'autor, a un Hollywood més orientat a l'espectacle—, i per modificar les relacions de poder en la indústria del cinema, des del moment en què creadors emergents com George Lucas i Steven Spielberg es converteixen en les noves figures que van a controlar Hollywood: poderosos productors-directors embarcats en projectes de gran envergadura. 

 

Gairebé quaranta anys després del títol que ho va inaugurar tot, Star Wars: El despertar de la força torna a demostrar que el cinema té la capacitat d'impactar en la societat, en un moment en què semblava que cap contingut mediàtic tenia aquest poder. És simplista pensar que estem tots parlant de la pel·lícula de J. J. Abrams perquè la maquinària publicitària i promocional ens obliga a això. En parlem perquè és rellevant. Gràcies a la pel·lícula tornem a parlar massivament d'arguments universals com el de l'heroi que emprèn un viatge que el transforma. Gràcies a ella discutim socialment fins a quin punt el cinema és pura evasió o ha de connectar amb la sensibilitat cultural dels joves de la seva època. Tot això, cal dir, mentre un notori sector de la intellitgensia denuncia amargament que el fenomen no és més que una operació de Disney per vendre joguines a nens i pares zombificats

 

Un exemple de la força que té la Força és la discussió recent sobre la marginació de la figura de la protagonista femenina, Rey, en àrees del marxandatge generat per la pel·lícula. Les xarxes socials s'han omplert de consumidors indignats pel fet que certes col·leccions de ninots (action figures) o l'edició dedicada a la pel·lícula del popular joc Monopoly eludien la presència de Rey. Aquests consumidors s'han mostrat crítics amb aquestes omissions utilitzant l’etiqueta #WheresRey. Una de les novetats evidents de Star Wars: El despertar de la força és el protagonisme en l'acció física d'un personatge femení, Rey, que recull el testimoni de la rebel·lia, les capacitats físiques i el carisma de recents heroïnes d'acció com la icona definitiva de la narrativa young adult Katniss Everdeen (el personatge principal de la saga Els jocs de la fam). Rey és protagonista de ple dret i el públic espera que la seva presència en el marxandatge sigui tan rellevant com la de les figures masculines que apareixen en la pel·lícula. El fet que la pel·lícula d'Abrams motivi, també, aquest tipus de debats mostra amb claredat dues coses: la primera és que tot el que tingui a veure amb aquella galàxia molt, molt llunyana segueix sent rellevant per a moltes persones; la segona és que l'entreteniment de qualitat té el poder de generar innombrables reflexions no solament sobre el producte en si, sobre la seva dimensió estrictament textual, sinó també sobre tot allò que envolta al text.

 

cinema;  entreteniment; 
Números anteriors
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???