Número 52 (febrer de 2016)
I de sobte big data? No, noves competències, evolució de ''velles'' pràctiques
Montserrat Garcia Alsina

Dades per construir informació de la qual extreure coneixement és una cadena de valor que ha existit sempre, subjacent als avanços de la humanitat. Comporta uns processos i un tractament per tal que les dades siguin fiables, actuals i pertinents. La gestió d'aquestes dades fonamenta la presa de decisions. A més volums de dades més precisió en la informació extreta. D'aquí la rellevància de les tecnologies que gestionen les dades: ERP, CRM… i big data. Quines competències i perfils professionals hi ha al darrere?

Des que els ordinadors van entrar en les organitzacions, la gestió de les dades va estar facilitada pels fulls de càlcul (Lotus, Excel). Posteriorment aquest tipus de programari es va veure superat per les bases de dades relacionals que al seu torn anaven incorporant més prestacions i complexitat. Així, les empreses van adquirir aplicacions informàtiques específiques per gestionar la seva cadena de subministrament (SCM), o la seva producció, logística i finances (ERP) o la seva relació amb els clients (CRM). A fi d'explotar i treure rendiment a les dades emmagatzemades van sorgir els magatzems de dades (data warehouse), i altres elements d'integració, visualització i anàlisi de dades (com ETL, OLAP o el reporting). Aquests elements formen part de les aplicacions denominades intel·ligència de negoci o business intelligence, amb prestacions d'extracció de dades historiades per a la seva anàlisi, i per fonamentar la presa de decisions. En els últims anys el creixement exponencial de les dades en les organitzacions, procedents tant de l'interior de l'organització com de l'exterior (incloses les plataformes socials), ha necessitat noves tecnologies per processar grans volums de dades –big data– però també de tècniques i metodologies per analitzar-los, que també s'incorporen a la definició del terme big data.

 

Independentment de si es tracta de bases de dades relacionals o d'intel·ligència de negoci o big data, en tots els casos resulta i és fonamental pensar quina és l'estructura de bases de dades més idònia, com es pauta la introducció de les dades per garantir la seva recuperació de manera fiable, com es visualitzen per a facilitar-ne l’ anàlisi, és a dir, a priori, quan es tracta de gestionar dades i informació cal planificar què volem emmagatzemar, per a què i com anem a garantir que totes les dades que introduïm en la base de dades les recuperem en el moment en què vulguem i amb els filtres que resultin més idonis.

 

Així doncs, darrere de totes les aplicacions informàtiques hi ha unes tasques que necessiten diverses competències. Hi ha activitats clarament identificades amb les competències de l’enginyeria informàtica: el desenvolupament de programari i maquinari, la programació i la definició de prestacions. Altres activitats passen més desapercebudes. Ens referim als procediments que garanteixen la qualitat de les dades; controlen la introducció de noms propis (persones, localitats o empreses) sempre de la mateixa manera (control d'autoritats); identifiquen les necessitats d'informació que han de satisfer les aplicacions; formulen preguntes; localitzen les fonts de dades (internes i externes) més idònies per a satisfer les necessitats detectades. Ens referim també al disseny de l'arquitectura per a visualitzar les dades, les metodologies per a analitzar-les i l'elaboració d'informes per a la presa de decisions. Aquestes activitats es comencen a identificar amb un nou perfil, l’anomenat científic de dades. No obstant això, aquest terme és un més per a referir-se a una ja vella professió que segueix evolucionant i que, per tant, ha de seguir incorporant noves competències. En efecte, veiem que unes activitats –control de qualitat de les dades, cerca de fonts d'informació, auditoria de la informació, emmagatzematge en bases de dades i extracció d'informació– estan clarament consolidades en les competències ja adquirides en la llicenciatura de Documentació o grau d’Informació i Documentació. Les eines per a analitzar grans volums de dades –com data mining, text mining o anàlisis de xarxes socials– ja estan esent incorporades en els plans d'estudi d'aquest grau. Solament falta que el coneixement d'aquesta evolució arribi també a la societat i al mercat laboral. No en va el graduat en Informació i Documentació és una de les professions clau en la societat i en l’economia de la informació i el coneixement amb les competències necessàries per a la seva gestió.

 

big data gestió de la informació;  intel·ligència competitiva;  gestió del coneixement; 
Números anteriors
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???
Articles relacionats