Bibliotecaris, documentalistes, infonomistes, gestors de la informació, content curators, community managers o... el que vagi sorgint, són termes per a identificar les funcions i les competències dels professionals que gestionen informació i coneixement. Per què l’evolució de les funcions i competències d’aquests professionals porta associada una sèrie de noves etiquetes i pseudo “noves” professions?
Internet ha impulsat noves formes d’accedir i compartir informació i coneixement. En aquest mitjà, compartir també és sinònim de comunicar en xarxes socials en línia i en els mass media. Així mateix, els continguts i la informació en aquests mitjans s’han multiplicat, fins a esdevenir una font d’informació rellevant per a conèixer el nostre entorn. Ara bé, per a extreure el veritable valor de la informació és imprescindible dinamitzar aquestes fonts per a fomentar el bolcatge d’informació i, a més, s’han de cercar i seleccionar els continguts més adequats als interessos organitzatius, analitzar-los, interpretar-los i compartir-los per a extreure coneixement i aplicar-lo als processos de presa de decisions. Ara qui tracta la informació i gestiona continguts s’anomena content curator, i qui dinamitza una comunitat d’usuaris s’anomena community manager. Les funcions ens són familiars, els noms ens han sobtat.
I és cert, els bibliotecaris i documentalistes sabem de què estem parlant. Ja fa anys que fem aquestes tasques, dinamitzant activitats, escoltant els usuaris dels nostres centres, dissenyant sistemes de difusió selectiva d’informació, liderant projectes de gestió del coneixement, creant comunitats de pràctica, cercant fonts d’informació adequades o creant sistemes d’intel·ligència competitiva per a recollir informació del nostre entorn. També dinamitzem les xarxes socials a les biblioteques per estar connectats amb els nostres clients, informar-los, conèixer la seva opinió i saber què necessiten.
Aquestes competències i funcions són només algunes de les que anys enrere hem anat adquirint i desenvolupant. En la dècada dels anys vuitanta, i amb més intensitat a partir del 2000, vam començar a treballar en la formació d’usuaris perquè aprenguessin a navegar en el mar de fonts d’informació i sabessin emprar-les de manera eficient. Ens vam abocar en el comportament d’usuaris, i en general en la formació de la ciutadania per a impulsar l’alfabetització informacional, la information literacy.
Els primers anys d’aquest segle les TIC també han influït en l’administració pública i en el dret dels ciutadans a interactuar i dur a terme gestions: l’anomenada finestreta única. Això, entre altres temes, posava en evidència la necessitat de formar en competències TIC a la ciutadania, i formar professionals per a gestionar de manera sistemàtica els expedients electrònics (guardar i recuperar informació). Per a fer-hi front els professionals de la informació i la documentació hem hagut d’aprendre les noves normes per a gestionar documents: normes internacionals coordinades per ICA o per ISO, entre altres organismes.
Internet també ens va portar a aprendre com es dissenyen pàgines web i intranets per a compartir el coneixement en el si de les organitzacions. I en aquesta nova línia de treball vam pensar la manera com presentar la informació de manera amigable i usable, i ens vam convertir en arquitectes d’informació, professió de moda a principis dels 2000 i en SEO si a més promocionàvem els webs en els cercadors. Ara arquitecte de la informació ja és un terme quasi abandonat. Cal preguntar-nos si tornarà a emergir per a dissenyar els portals de la transparència impulsats per les lleis de transparència, o els portals per a la reutilització de les dades.
Ara bé, si mirem el conjunt de competències i habilitats que estem acumulant des de fa molts anys, segles, mil·lennis, tot això només és una punta de l’iceberg. En els anys setanta per a aprofitar les noves tecnologies vam haver d’aprendre el llenguatge MARC com a estàndard digital internacional per a descriure informació bibliogràfica i començar a treballar amb ordinadors.
De fet, ja en la dècada dels anys seixanta les anomenades noves tecnologies ja ens van fer posar les piles per a ampliar les nostres competències i funcions. Els professionals vam fer front a un increment exponencial d’informació i de documents en diferents formats que també havien de ser gestionats per a la seva posterior recuperació. És el moment en què la recuperació de la informació va començar el seu desenvolupament, la qual cosa portava implícit que els professionals de la informació i el coneixement afrontéssim nous reptes formatius per tal d’ampliar les nostres competències i aprofitar els avantatges de les noves tecnologies per a fer les nostres tasques de manera més eficient.
De fet, sempre, fins i tot quan encara no existien les TIC., des dels escrivans –mil·lennis aC– fins als actuals bibliotecaris i documentalistes del segle XXI, hem estat pensant la manera com s’ha d’organitzar la informació i la documentació per a recuperar-la quan fos necessari. Per exemple, ja en el segon mil·lenni aC Iasim Sumus, el primer arxiver conegut a Mesopotàmia, o en el segle IV aC Cal·límac, el primer bibliotecari a Alexandria, s’encarregaven d’ordenar i classificar la documentació que van posar sota la seva custòdia.
És clar que el tractament de la informació, les maneres de classificar, custodiar i recuperar-la han evolucionat i, en conseqüència, també ho han fet les funcions i les competències dels professionals encarregats d’aquestes tasques. Ara bé, hem de tenir molt present que des de fa mil·lennis som els professionals de la informació i el coneixement, perquè informació i documents –ja siguin llibres o documents d’arxiu– existeixen com a expressió del coneixement humà des de fa mil·lennis. Professionals que els gestionin per a recuperar-los i utilitzar-los, també. Hem evolucionat al llarg de la història de la humanitat, estem formats en un ampli ventall de competències i habilitats, i som capaços d’assumir un ampli catàleg de funcions –que la societat anomena noves professions. La societat coneix només una part del que sabem i podem fer. El que hem anat aprenent des de fa mig segle encara ho hem de presentar amb tota la seva amplitud a la societat. Des de fa mil·lennis som els professionals de la informació i el coneixement; per tant, ara més que mai, hem de presentar les nostres credencials a la societat on vivim, la nostra societat de la informació i el coneixement.
Citació recomanada
GARCIA ALSINA, Montserrat. Una de les professions més antigues del món que muta, fins i tot de nom. COMeIN [en línia], maig 2014, núm. 33. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n33.1434
