Número 54 (abril de 2016)
Romanços i badomies
Dani Aranda

Podem deixar de relacionar el videojoc comercial amb violència? Quines dades tenim per defensar que jugar a videojocs com ara Call of duty promou l'agressivitat o la violència? Gairebé cap, per no dir que cap estudi científic que es consideri seriós i rigorós pot demostrar que hagi una relació causal entre el joc digital i la violència o l'agressivitat social.

Senyors i senyores, investigadors i investigadores (cada vegada menys), educadors i educadores, famílies: no existeix cap relació entre comportaments agressius i videojocs. L'agressivitat o la violència no és un bacteri en estat latent que es desperta gràcies a les radiacions que emet el processador dels nostres dispositius digitals just en el moment que els nostres joves encenen la consola o l'ordinador. 

 

El que sí que hi ha, a cabassos, són prejudicis, idees absurdes i recels que es transformen en arguments que se sustenten únicament sobre el desconeixement d’allò que significa jugar a videojocs. La gent és lliure de creure el que vulgui però la creença no és ciència, la religió no és ciència, les llegendes urbanes no són ciència i els duros no es venen a quatre pessetes. Els prejudicis són mecanismes de defensa davant el desconegut, justificacions sense suport ni veracitat: són idees que reforcen els nostres gustos i jutgen els dels altres. 

 

Grafic-darandajAl següent gràfic es pot constatar com la violència (en verd) ha anat decreixent des del 1998 mentre que les vendes de videojocs (en gris) han anat augmentant. 

 

Evidentment, no existeix una relació causal entre la venda de videojocs i l’augment de la violència però tampoc a ningú se li ocorreria promoure la venda de videojocs amb l'objectiu de fer disminuir la violència. Tot és molt més complexa. 

 

La revista Journal of Personality and Social Psychology ha publicat un estudi que em sembla interessant. En ell, els seus autors certifiquen que l'agressivitat relacionada amb els videojocs prové de la incompetència del jugador per no poder superar els reptes del joc i no de la violència que es representa en el propi joc o exerceix el jugador a través dels personatges o accions. 

 

Així doncs, aquesta agressivitat pot també manifestar-se, no únicament estant en contacte amb videojocs comercials, violents o no, sinó que també pot emergir estant en contacte amb videojocs educatius o serious games. Però el més probable és que, en contextos educatius formals, l'avorriment aparegui abans que l'agressivitat. 

 

Siguem seriosos, el major problema que actualment tenim amb el videojoc no té a veure amb la violència sinó amb el seu preu. 

 

Per a saber-ne més: 

 

Entertainment Software Association. (2015). Essential facts about the computer and video game industry.

 

videojocs;  recerca; 
Números anteriors
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???