Número 54 (abril de 2016)
La gent pregunta, la gent aprèn
Sandra Sanz Martos

Les iniciatives de participació que van impulsar els moviments socials i que alguns partits polítics s'han vist obligats a imitar van en augment. Sens dubte és una tendència a l'alça, una manera de procedir que s'està implantant amb força. Cada vegada són més els partits (sobretot els més pròxims a l'esquerra) que es preocupen per recopilar l'opinió de la ciutadania.  

El PSOE, per exemple, va posar en marxa per a les eleccions les Organitzacions Sectorials, que són estructures de participació directa dels afiliats, afiliades i simpatitzants del partit en tasques d'informació, debat i propostes relacionades amb els temes o matèries que cadascuna tracta en el seu àmbit. Però ni de bon tros s'acosten als qui en el seu moment van ser pioners. 

 

Ja fa cinc mesos que Plaza Podemos va llançar la seva versió 2.0. En plena pre-campanya de les eleccions generals van presentar una plataforma més amigable i usable "i que ajuda que tothom, vingui d'on vingui, pugui participar-hi sense sentir-se aclaparat per una interfície complexa. És més senzilla i més potent", van anunciar en el seu espai de debat. Va ser creada per voluntaris, experts programadors en codi lliure. Aquest nou espai agilitza la participació en els debats i el sorgiment d'aquests. És tot més fàcil: iniciar debat, votar, comentar, etc. “Cal estar-hi donat d'alta, amb totes les garanties de seguretat, per poder participar en els debats i votar en les propostes. D'aquesta manera s'asseguren que realment cada persona compti com a un sol vot.”

 

Plaza Podemos 2.0 també es va millorar amb la intenció de recollir el testimoni en l'elaboració del programa del partit de cara a les eleccions generals. La nova plaça pretén estar en constant evolució millora i creixement i s'aniran habilitant noves dinàmiques de participació de manera molt més ràpida.

 

Confesso que no havia tornat a comprovar si aquestes intencions s'havien materialitzat fins avui. I confesso, a més, que aquesta comprovació l'he fet amb cert escepticisme. Continua interessant a un partit que s'ha convertit en peça clau per a formar govern fomentar la participació ciutadana? I encara més, es continua tenint en compte?

 

Fins que es va crear la nova versió, aquesta plataforma comptava amb 2 estructures principals d'organització. Les ICPs (Iniciatives Ciutadanes de Podemos), que es van posar en marxa per a recollir aquelles propostes que comptaven amb més suport. Es tracta d'un nou mecanisme de participació que eleva de categoria les múltiples propostes que es bolquen contínuament a la Plaça. Quan una proposta esdevé ICP passa a ser un tema tractat per la direcció del partit. L'altra estructura són els famosos Círculos, agrupacions voluntàries i obertes de persones que convergeixen a partir del seu interès pel canvi i que es fonamenten en la democràcia i en la participació. Hi ha dos tipus de cercles: els territorials, que pertanyen a un territori determinat, i els sectorials, que treballen en una àrea programàtica o categoria professional. Posseeixen independència organitzativa sempre que es respectin els documents aprovats per l'Assemblea Ciutadana. Qualsevol persona pot posar en marxa un cercle i sol·licitar la seva validació, no cal estar inscrit o ser membre de Podemos.

 

Però des del passat mes de febrer s'ha posat en marxa una altra nova estructura, fet que respon la meva pregunta. Realment els continua interessant, malgrat que el poder sembla que canvia el més impertorbable. La gente pregunta és un nou mecanisme de participació de Podemos, que segons deien en la seva presentació "està dins del nostre compromís per fer de la participació política un eix transversal del nostre treball. Hem entrat a les institucions per posar-les al servei de la gent, per obrir-les a la ciutadania i fer-les transparents i participatives. El mecanisme de participació és molt fàcil: consisteix a cedir a la ciutadania algunes de les preguntes plantejades en els plens i comissions, perquè la veu de la gent entri a les institucions. Cada mes s’obre un termini per a poder proposar preguntes i donar suport a la de la resta de la gent. Les deu preguntes amb més suport són traslladades al grup parlamentari de Podemos a l'Assemblea de Madrid, perquè tres d'elles siguin exposades en els espais plenaris del mes. La resta de les preguntes s'han d'incloure en les diferents comissions o es formulen com a preguntes escrites al govern.”

 

A més d'aquestes iniciatives, també es pregunta constantment pels mecanismes de participació, i es recullen opinions sobre el adequat del seu funcionament.

 

Un altre dels pioners en la participació i sobretot en propiciar l'aprenentatge de les experiències dels seus membres és la Plataforma dels Afectats per la Hipoteca (PAH). Ja fa any i mig va anunciar la seva Escola per a negociar amb els bancs (Público). “Una escola que es basa en l’aprenentatge col·laboratiu per aprendre, entre altres coses, a negociar amb les entitats financeres, a comunicar i a dur a terme projectes d'obra social. A la primera jornada d'aquesta escola van participar més de 15 plataformes d'afectats d'altres tantes localitats.” La idea de l'escola és que els activistes més veterans de la plataforma ensenyin als qui cada dia se sumen a les assemblees de la PAH com s’ha de millora aquesta situació. Són espais de formació participativa, on també es pugui conèixer millor el moviment i els seus valors. L'escola a més realitza tallers i activitats i facilita materials diversos.

 

Sens dubte la PAH també ha anat creixent i fent-se més forta, tot i que ja no compta amb la mediàtica Ada Colau com a portaveu. Han augmentat els seus espais de participació a la seva web i els documents compartits i han produït diferents publicacions. No en va han paralitzat 2.045 desnonaments i han reallotjat 2.500 persones a través de la seva obra social.

 

El seu protagonisme ha tingut tanta força que durant la campanya electoral de les eleccions generals del 20D han pressionat els diferents partits perquè afegissin en els seus programes les cinc mesures que segons ells resoldrien molts dels problemes dels afectats per la hipoteca: la dació en pagament retroactiva, el lloguer assequible, l’aturada dels desnonaments, l’habitatge social i els subministraments garantits. Són les famoses 5 de la PAH.

 

Crec que es fa evident que la participació i l'aprenentatge col·laboratiu enforteix aquestes iniciatives socials i afavoreix el seu creixement i consolidació. A Podemos la gent pregunta i proposa coses. A la PAH la gent aprèn i comparteix les seves experiències. Si algú volgués fer un estudi del ROI (retorn de la inversió) sens dubte aquest seria positiu. L'èxit d'aquests moviments socials està clarament basat en l'intercanvi d'informació i en l'aprenentatge. I, per extensió, és un èxit per a la nostra societat. Que la gent pregunti, es qüestioni coses aprengui i aprofiti el coneixement dels altres és bo per a qualsevol societat. Ens fa més crítics i, en el seu conjunt, més intel·ligents. Podríem dir llavors, en paraules de Howard Rheingold (2002), que ja actuem com una "multitud intel·ligent"? Probablement sí. 

 

Per a saber-ne més:

 

Rheingold, Howard (2002). Multituds intel·ligents. La propera revolució social

 

comunicació política;  gestió de la informació;  comunicació i educació; 
Números anteriors
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???