Número 64 (març de 2017)
Transformació digital: confirmació d'un fracàs?
Montserrat Garcia Alsina

A la dècada dels noranta del segle passat, les llavors anomenades noves tecnologies de la informació i la comunicació (NTIC) ja estaven revolucionant la societat, l’economia, i la nostra vida. Entràvem en la societat i l’economia del coneixement, on la gestió de dades i de la informació portava a la generació de coneixement, matèria primera de la nova era, i al desenvolupament econòmic. Els fonaments de la societat i l’economia industrial quedaven darrere gràcies a les NTIC, que obrien una nova era econòmica i social. La Unió Europea, en l'Agenda de Lisboa del 2000, ja apuntava que gràcies al coneixement, Europa es convertiria en l’economia més avançada del món. Ara, segle XXI, dècada dels anys deu: no sentim la mateixa cançó amb el títol de transformació digital

Els indicadors de la nova era postindustrial eren: ordinadors i connexions a internet per empresa, per llar i per centres escolars, entre d’altres. És a dir, es posava l’accent en la tecnologia. Gràcies a internet, la societat i les empreses treballaven en xarxa, i la societat estava connectada en xarxa. Dades, informació i coneixement, i tecnologies aportaven avantatge competitiu. 
 
Tanmateix, en el decurs dels anys, i vista l'experiència, es va començar a assenyalar que les tecnologies per si soles poc podien fer, i que calien altres ingredients per desenvolupar la societat i economia del coneixement. Recordem dos exemples d'aquests ingredients. En primer lloc, desenvolupar competències informacionals, amb les quals els treballadors i els ciutadans de la nova era havien de saber emprar les NTIC per tal de cercar i identificar fonts d'informació fiables per combatre informacions enganyoses, i gestionar les dades i la informació en termes de qualitat d’aquesta informació. En segon lloc, desenvolupar sistemes d'informació que garantissin la recuperació de la informació i de les dades fiables, pertinents i rellevants. 
 
En aquest marc, s’impulsava una titulació universitària per formar els professionals que s’encarregarien de la gestió de la informació i la documentació. Aquests professionals tenien, entre altres responsabilitats, la d’indexar informació mitjançant llenguatges controlats o llenguatges documentals per assegurar la rellevància i la pertinència de la informació recuperada. També havien de dissenyar arquitectures d’informació per tal d’estructurar la informació en intranets i seus web, i garantir la usabilitat de les seves pàgines. I, a més, havien de formar els usuaris en competències informacionals, per evitar l’analfabetisme informacional
 
Aquestes responsabilitats eren les noves, que s’afegien a les desenvolupades per perfils professionals ja existents, perquè de fet, organitzar, indexar, catalogar informació i documents són tasques que s’han fet des que la humanitat ha enregistrat les seves activitats, és a dir, des que ha generat documents que contenen informació i els ha guardat. Els termes per anomenar la professió han estat diversos, sent els més coneguts els de bibliotecari i arxiver. La nova titulació a Espanya per formar en aquestes noves responsabilitats va ser la llavors llicenciatura en Documentació, ara Grau d'Informació i Documentació, evolució de la Diplomatura en Biblioteconomia i Documentació.
 
Quasi trenta anys després, moltes coses han canviat. Des de fa anys les empreses utilitzen diferents aplicacions informàtiques per gestionar informació. Aquestes aplicacions emmagatzemen dades, informació i documents, per conèixer el funcionament de l’empresa i poder generar informació i coneixement en la qual fonamentar la presa de decisions. A més, estem connectats en xarxa mitjançant canals de comunicació instantanis (WhatsApp, Messenger, Skype...) i terminals (telèfons mòbils, tauletes…). Les empreses gestionen o podrien gestionar grans volums de dades molt variades i a gran velocitat (fenomen del big data). 
 
Diríem que ja som en la societat i l’economia del coneixement de ple. Tanmateix, hi ha aspectes que ens fan dubtar. En primer lloc, una crisi econòmica que la gestió de la informació i el coneixement no va anunciar ni l’ha atenuada. En segon lloc, la constatació que encara hi ha moltes empreses que s’han de digitalitzar, és a dir que han de gestionar la informació per tal de crear coneixement. I a més encara hi ha moltes empreses que han de gestionar el seu coneixement per crear valor i avantatge competitiu. En tercer lloc, la dificultat per trobar informació en algunes pàgines web, com per exemple els portals de la transparència. En quart lloc, la poca demanda de professionals de la informació per part del mercat laboral que ha comportat la davallada d’estudiants del Grau d’Informació i Documentació. I podem pensar: què ha fallat? 
 
I no és només que siguem en el punt de partida, sinó que hi ha més indicis d’un fracàs. Pot ser l’absència de competències informacionals l'origen de l'èxit de la postveritat? Pot ser la baixa ocupació, per part de les empreses, de professionals de la informació, de llicenciats en documentació, de graduats en informació i documentació que saben com i per a què gestionar la informació, la causa que encara estiguem parlant de la necessitat de saber explotar les TIC i la informació per crear valor? És el tancament del grau d’Informació i Documentació en les universitats un senyal del fracàs de la societat i l'economia del coneixement? Sigui com sigui, a les empreses ens calen encara competències per identificar fonts fiables i per saber gestionar informació, analitzar-la i extreure'n valor, per generar avantatge competitiu i desenvolupament econòmic. 
 
Tanmateix, podem ser optimistes. Els errors són base d’aprenentatge en les cultures anglosaxones. Mirem aquest fracàs en positiu i recollim l’aprenentatge. Pot ser que la transformació digital aquest cop rutlli i porti les empreses a ocupar graduats en informació i documentació. I que, de retruc, les aules del grau d’Informació i Documentació es tornin a omplir.

 

gestió de la informació;  documentació;  gestió del coneixement; 
Números anteriors
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???
Articles relacionats