Número 73 (gener de 2018)
Laura Arnaiz Pérez: ''Cap subtitulat és rendible per si mateix''
Mª Soliña Barreiro González, Judith Clares Gavilán

En aquesta entrevista a Laura Arnaiz, cap d'Enllaços, Comunicacions i Serveis Centrals de Telefónica-Movistar+, analitzem l'estratègia de subtitulat que segueixen a Movistar+ i reflexionem sobre la viabilitat i rendibilitat de la difusió fílmica en llengües minoritàries. L’any 2014 Movistar+ va arribar a un acord amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (Direcció General de Política Lingüística) i amb la Viceconselleria de Política Lingüística del Govern Basc per promoure la subtitulació de pel·lícules i sèries en català i en eusquera. L'any 2016 la pràctica totalitat de les pel·lícules que va estrenar Movistar+ Estrenos van incorporar subtitulació opcional en català i eusquera. El mateix amb les sèries de Movistar Series i Movistar Series Xtra.  L’any 2017 l'acord amb les dues entitats seguia vigent i l'objectiu era aconseguir els mateixos números obtinguts durant l'any anterior. 

María Soliña Barreiro (MSB) i Judith Clares (JC): A Movistar+ compteu amb un departament propi de subtitulat i doblatge o treballeu mitjançant l'externalització?
 
Laura Arnaiz Pérez (LA): El treball de doblatge i subtitulació s'encarrega a diversos proveïdors de confiança. A Movistar+ tenim un equip de set persones que es dediquen a encarregar aquests treballs, supervisar-los i corregir-los, perquè compleixin amb els criteris i amb els nivells de qualitat que nosaltres considerem.
 
MSB i JC: A Movistar+, quin és el criteri per decidir quin contingut se subtitula i quin contingut es dobla?
 
LA: Pràcticament el 100% del contingut que s'emet a Movistar+ està doblat, bé per un encàrrec realitzat directament per nosaltres, bé perquè la distribuïdora ja disposa d'aquest contingut en castellà. Si ho diferenciem per tipus de contingut: aproximadament el 99% dels títols de cinema venen ja en castellà, i per als pocs títols que ens arriben en VO, encarreguem nosaltres el doblatge. Pel que fa a les sèries, els percentatges són molt diferents: aproximadament el 60% ens ve ja doblat, de la resta, ens n’encarreguem nosaltres.
Pel que fa al subtitulat: tot títol d'estrena, sigui de cinema o de sèries, se subtitula. Normalment amb els següents atributs: TXT, ING, CAT, EUS i SRD. Els títols ja existents de llibreria s'intenta que com a mínim s'emetin amb TXT i SRD.
 
MSB i JC: Influeix en la selecció fílmica del catàleg de Movistar+ l'opció de subtitulació i/o el doblatge del film?
 
LA: No, no hi influeix: una vegada realitzada la selecció per compres de drets, s'analitzen els atributs que tenen aquests continguts i s'activen els processos corresponents per dotar-los dels subtítols que no tenen per arribar a disposar de tots els que comentàvem en el punt anterior.
 
MSB i JC: A quins idiomes subtituleu contingut a Movistar+? La decisió depèn del contingut (film o sèrie)?
 
LA: Tot contingut d'estrena que considerem "Premium", tant de cinema com de sèrie, se subtitula amb aquests cinc atributs: TXT, ING, CAT, EUS i SRD. Els continguts de llibreria (tant de cinema com de sèrie) s'emeten com a mínim amb subtítols TXT i SRD. La selecció depèn del temps de reacció per subtitular a altres llengües cooficials, així com del pressupost. Encara que la Generalitat i el Govern Basc en subvencionen una part, a Telefónica som conscients del valor afegit que suposa oferir continguts subtitulats en català i eusquera i tenim una partida pressupostària per a això... però no és il·limitada.
 
MSB i JC: Quin tipus de subtitulat treballeu a Movistar+? Practiqueu subtitulat ordinari o també d'integració de mal oients, baixa visió...? Contempleu l'audiodescripció?
 
LA: Tenim quatre subtitulacions ordinàries, però a més a Movistar Estrenos, Movistar Series i Movistar Series Xtra tots els continguts disposen de la subtitulació per a discapacitats sensorials auditius. A més hi ha un cert nombre de títols al mes (20 pel·lícules i 30 capítols de sèries) als quals se'ls afegeixen altres atributs específics com és l’LSE (llenguatge de signes en espanyol) i l'AD (audiodescripció).
 
MSB i JC: Quins criteris de qualitat apliqueu als subtítols? Teniu algun manual de subtitulat, una guia d'estil?
 
LA: Com hem comentat al començament de l'entrevista, aquest servei està externalitzat a empreses del sector que apliquen els seus controls de qualitat. En qualsevol cas, sí que existeix un manual d'estil propi, basat en els anys d'experiència i en l'històric de totes les casuístiques que ens hem anat trobant al llarg dels anys. Pel que fa a normatives concretes, es té com a referència la Norma UNE 153010: Subtitulat per a persones sordes i persones amb discapacitat auditiva, i la Norma UNE 153020: Audiodescripció per a persones amb discapacitat visual.
 
MSB i JC: Els subtítols que treballeu passen a compartir-se per a la futura difusió de les pel·lícules? Es converteixen en part de VOSCdb?
 
LA: Les pel·lícules habitualment ens venen ja doblades, i tots els atributs que nosaltres incloem a posteriori formen part del nostre catàleg, no es comparteixen externament.
En el cas de les sèries, on aproximadament el 40% dels títols els doblem nosaltres, quan donem accés a tercers, aquests continguts es lliuren amb tots els atributs de què disposem.
 
MSB i JC: Disposeu de dades de consum a TV/vídeo a la carta per tipus de pel·lícula i en funció de si es consumeix amb subtítols (VOSC, VD i VO)? I depenent de l'idioma de subtitulat?
 
LA: Efectivament, disposem d'aquesta informació, encara que no per a les tres plataformes en les quals distribuïm el nostre contingut: només a la plataforma IPTV podem mesurar aquestes dades, però no en satèl·lit o en OTT.
 
MSB i JC: Considereu que és viable/rendible per si sola la difusió fílmica en llengües minoritàries? O necessita sempre d'ajudes i incentius de foment?
 
LA: Cap subtitulat és rendible de per si, ja que és un procés car, té un seguiment escàs —perquè va dirigit només a un percentatge de la població— i a més no cobrem al client per això. No obstant això, sí que creiem que és un servei que han de tenir els nostres clients i és una manera de fidelitzar els nostres abonats, oferint-los un producte cuidat i dirigit especialment cap a ells.
 
MSB i JC: Movistar+ va arribar a un acord amb el Departament de Cultura (Direcció General de Política Lingüística) per promoure la subtitulació de pel·lícules i sèries en català. Quines van ser les característiques i els objectius de l'acord?
 
LA: El 2014 es van aconseguir dos acords de col3laboració entre Movistar+, la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Viceconselleria de Política Lingüística del Govern Basc. Aquests acords tenien com a finalitat subtitular en els idiomes català i eusquera les obres audiovisuals de ficció (cinema i sèries) més significatives adquirides per Movistar+. Aquesta iniciativa va tenir una gran acollida i repercussió en els mitjans de comunicació de tots dos territoris el dia de la presentació. Movistar+, Govern Basc i Generalitat van trobar en l'acord un espai comú que interessava a totes les parts. D'una banda, l'acord assolit suposava per a les dues institucions un pas important en el procés de normalització de l'ús de l'eusquera i el català, sobretot en un sector amb tant arrelament en el teixit social com el de la televisió (cap dels canals de televisió d'àmbit estatal (26) emeten programació en català, basc o gallec). L'acord establert comprenia inicialment per a l'any 2014 la subtitulació en català d'un mínim de 140 títols cinematogràfics i 15 sèries de ficció. 100 i 12 respectivament en basc, ja que l'acord es va signar més tard. Aquesta estimació inicial es va veure superada des d'un primer moment, encara que va ser realment l'any 2015 en què es va veure incrementada de forma significativa, ja que es van subtitular finalment 232 llargmetratges i 22 sèries de ficció i minisèries. L'any 2016 la pràctica totalitat de les pel·lícules que va estrenar Movistar+ Estrenos van incorporar subtitulació opcional en català i eusquera. El mateix amb les sèries a Movistar Series i Movistar Series Xtra. El resultat final va ser francament bo: es van subtitular aquest any 268 llargmetratges i 44 sèries de ficció i minisèries. En aquest any en curs (2017) l'acord amb les dues entitats segueix vigent i l'objectiu és arribar als mateixos números obtinguts durant l'any anterior.
 
MSB i JC: La irrupció de plataformes de vídeo a la carta (Netflix, HBO) i les seves propostes d'estrena simultània de sèries o capítols de sèrie a nivell mundial, creus que està portant a augmentar el subtitulat a TV? Els últims capítols d'una sèrie no esperen a doblar-se per ser emesos. Consideres que això està afavorint o pot arribar a afavorir la indústria del subtitulat a Espanya?
 
LA: Bé, el subtitulat en si ja estava considerat en els nostres processos, de manera que no augmenta el nombre de títols a subtitular. Sí que ha canviat la manera de consumir alguns títols, però considero que no és per l'aparició d'aquestes plataformes, sinó perquè l'usuari ara consumeix més sèries, que a més majoritàriament venen dels EUA, i com que es vol consumir de forma immediata (contingut HOT), és veritat que ara emetem més títols en VOS (en què no hi ha idioma a triar: s'escolta la VO i els subtítols TXT estan cremats en pantalla). En el nostre procés habitual el que fem és preparar la versió DUAL amb tots els subtítols (en què l'espectador pot triar l'àudio que escolta —VO o castellà— i pot triar el subtítol a llegir —TXT, ING, CAT, EUS o SRD. No obstant això, a causa de les estrenes simultànies amb els EUA, no hi ha temps de tenir el fitxer preparat amb totes aquestes característiques. Per això el que passa cada vegada amb més freqüència és que s'estrena el capítol en VOS per posteriorment estrenar-lo de nou —normalment una setmana més tard— en DUAL.
 
Una entrevista de María Soliña Barreiro i Judith Clares en el marc del projecte d'investigació EU-VOS Patrimonio cultural inmaterial. Para un programa europeo de subtitulado en lenguas no hegemónicas (CSO2016-76014-R) del grup Estudos Audiovisuais de la Universidad de Santiago de Compostela.
 
cinema;  televisió;  polítiques comunicatives; 
Números anteriors
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???