La caiguda de Facebook (I)

Fa quatre anys dos investigadors de la prestigiosa Princeton University van pronosticar que, el 2017, Facebook hauria perdut el 80% dels seus usuaris. Ben endinsats ja en el 2018, podem constatar que aquells auguris van ser erronis, tot i que tal vegada tampoc no van ser cap disbarat.

Quan a començament de 2014 es van fer públics els mals averanys de l’estudi de Princeton, Facebook se’n va burlar a través de Mike Develin, aleshores director de Data Science de la xarxa social. Develin, en efecte, va divulgar pocs dies després una recerca satírica pronosticant que aquesta universitat es quedaria sense estudiants en set anys. Encara és aviat per saber què passarà amb Princeton el 2021 però, pel que fa a Facebook, les dades amb què va tancar l'exercici 2017 podrien esborrar més d'un somriure burleta a la companyia de Menlo Park.

Durant l'últim trimestre de 2017, el nombre d'usuaris actius d’aquesta xarxa social als Estats Units i al Canadà va descendir dels 185 als 184 milions, segons dades aportades per la pròpia empresa. Potser la pèrdua no pugui considerar-se particularment sensible, però allò realment significatiu és que aquesta dada marca un abans i un després. Mai fins ara en la història de Facebook s'havia registrat un descens d'usuaris en aquests dos països, que constitueixen un dels principals baluards del seu mercat global.

Si ens focalitzem en el mercat espanyol, el nombre de perfils de Facebook també va sofrir una sobtada reculada passant de 24 a 23 milions durant el 2017, d'acord amb el IV Estudio sobre los usuarios de Facebook, Twitter e Instagram en España que la consultora The Social Media Family va divulgar aquest proppassat mes de febrer. A Espanya, el descens també trenca la tendència de creixement sostingut que, abans de l'ensopec de 2017, Facebook havia consolidat en els darrers anys: 20 milions de perfils el 2014, 22 milions el 2015 i 24 milions el 2016.

A més de perdre usuaris, Facebook també ha vist reduir-se el temps que aquests li dediquen. Segons dades assumides recentment pel seu CEO, Mark Zuckerberg, aquesta disminució es xifra en uns 50 milions d'hores al dia.

Suposa això, doncs, el principi de la fi de Facebook? Ni que sigui amb certa demora, es produirà la desfeta que l'estudi de Princeton augurava a aquesta xarxa social? S'ha iniciat ja el progressiu declivi que acabarà arrabassant-li la seva fins ara indiscutible hegemonia?

Encara que en una matèria tan volàtil i amb tan poc històric acumulat com són les xarxes socials fer pronòstics resulta difícil i arriscat, aquest cop ens mullarem i afirmarem amb rotunditat que sí, que el lideratge de Facebook té els dies comptats. És llei de vida.

Facebook té 14 anys. Si fos una persona, estaria en plena adolescència albirant amb prou feines l'encara distant majoria d'edat. Si fos un gat o un gos, en canvi, estaria endinsant-se perillosament en la recta final dels seus dies.

Encara no disposem d'una taula d'equivalències que ens permeti establir comparacions entre l'edat de les persones i la dels social media, però la veritat és que, entre les xarxes socials (o aplicacions afins) més reeixides, no n’hi ha cap altra tan longeva com Facebook. YouTube té 13 anys. Twitter, 12 anys. WhatsApp, 9 anys. Pinterest, 8 anys. Instagram, 7 anys. Snapchat i Google+, només 6 anys. LinkedIn, del llançament de la qual se celebrarà el proper mes de maig el quinzè aniversari, és l'única excepció, tot i que la seva orientació eminentment professional la converteix en un cas a part.

Quant de temps més serà capaç de mantenir-se Facebook en la fase puixant del seu cicle de vida? No més de tres o quatre anys. A risc de ser objecte de burla per part de Mike Develin (actualment, per cert, cap d'Analytics a Instagram), en el segon lliurament d'aquest article exposarem els set factors que sustenten el nostre pronòstic.