Número 75 (març de 2018)
La caiguda de Facebook (i II)
Ferran Lalueza

En el primer lliurament d'aquest article, vam pronosticar que el lideratge de Facebook com a xarxa social hegemònica s'esvairia en un període de tres o quatre anys. Ara exposarem els set factors que fonamenten la nostra predicció.

 

En termes globals i respecte a l'any anterior, el nombre d'usuaris mensuals actius de Facebook es va incrementar un 14% el 2017, malgrat que simptomàticament es punxés a països com Estats Units, Canadà o Espanya. Segons l'informe Digital in 2018 (elaborat per l'agència We Are Social i la plataforma de gestió de social media Hootsuite), dels 3.196 milions de persones que actualment són usuaris actius de les xarxes socials, 2.167 milions ho són de Facebook, és a dir, dos de cada tres. YouTube, la segona classificada amb 1.500 milions d'usuaris, no arriba ni tan sols a un de cada dos usuaris actius.
 
Què podria amenaçar, doncs, un lideratge tan aclaparador? Els set factors que exposem a continuació.
 
Primer: els joves manen. En matèria de xarxes socials, els qui marquen tendència són els joves i —particularment— els adolescents. Malauradament per a Facebook, fa ja força temps que els públics de menor edat han deixat d'interessar-se per aquesta xarxa i han emigrat a altres plataformes més concordes amb el seu estil i els seus valors i que, a més, els permeten allunyar-se de la comprometedora supervisió parental. Un estudi de la consultora eMarketer xifra en 2,8 milions el nombre d'usuaris estatunidencs menors de 25 anys que van abandonar Facebook durant el 2017. La previsió més conservadora per a aquest 2018 és que la sagnia seguirà amb la pèrdua d'uns altres 2,1 milions d'usuaris adolescents o joves adults als Estats Units i 700.000 al Regne Unit. És qüestió de temps que els pares d'aquests nanos seguim els seus passos per estendre el nostre mantell protector allà on es trobin i, de retruc, per evitar ser percebuts com a dinosaures fora d'ona.
 
Segon: el lideratge desgasta. Ser líder dona avantatge, particularment quan els vents et són favorables. Quan les coses es torcen, en canvi, tots els dits acusadors t'assenyalen i concentres totes les mirades desaprovadores. El molt insuficient control sobre les notícies falses, l'escàs respecte vers la privadesa dels usuaris i les sospites de propiciar un ús addictiu no són mèrit exclusiu de Facebook, però com a xarxa social líder s'ha convertit en blanc preferent de les crítiques que apunten al costat més fosc dels social media. Aquesta tendència s'accentua quan altres xarxes socials mostren major proactivitat que Facebook a l'hora de combatre aquestes xacres. Seria el cas del rigorós estudi sobre les fake news finançat per Twitter que acaba de publicar la prestigiosa revista Science
 
Tercer: el dia segueix tenint 24 hores. Ni una més ni una menys. El temps que dediquem a una determinada activitat el sostraiem a una altra. Fa una dècada, per exemple, WhatsApp no existia. Actualment, en canvi, la penetració de WhatsApp a Espanya (73%) ja supera la de Facebook (69%), d'acord amb l'esmentat informe Digital in 2018. Podria al·legar-se que WhatsApp no és pròpiament una xarxa social, sinó una aplicació de missatgeria instantània, però a la pràctica bona part dels usos que es donen a aquesta app en el dia a dia se solapen considerablement amb l'ús que pugui donar-se en una xarxa com Facebook. D'altra banda, que WhatsApp sigui propietat del conglomerat Facebook és una dada a considerar en termes de compte de resultats del grup, però no treu que l'aplicació pugui contribuir a erosionar la fins ara indiscutible hegemonia del vaixell insígnia de l'imperi Zuckerberg.
 
Quart: la passivitat mata. El negoci de Facebook és el mercadeig amb la informació que els usuaris li proporcionem conscientment o —moltes vegades— inconscient. Quan més actius som en aquesta xarxa social, més dades revelem sobre les nostres preferències, els nostres vincles, les nostres aficions, els nostres hàbits (inclosos els de consum), la nostra ubicació, etc. En el moment en què adoptem una actitud més passiva, que és precisament el que ara està succeint, la gallina dels ous d'or es veu seriosament amenaçada. Quan Zuckerberg afirma: «El 2018, estem centrats a assegurar que Facebook no solament sigui divertit d'usar, sinó també bo per al benestar de la gent i la societat», en realitat està dient-nos que no vol que consumim Facebook com si d'un agregador de continguts o d'un mitjà de comunicació es tractés, sinó que necessita preservar la seva dimensió social, la interacció entre usuaris que dona sentit a la plataforma i que sustenta els seus suculents ingressos publicitaris (segons dades aportades per la pròpia empresa, 39.942 milions de dòlars el 2017, la qual cosa suposa un increment del 49% respecte a l'any anterior). Els canvis recentment implementats en els algorismes per fer prevaler els continguts de particulars sobre els continguts corporatius i mediàtics apunten exactament en aquesta direcció. El risc és que l'hàbit d'emprar Facebook de forma passiva tal vegada ja estigui tan arrelat que l'usuari acabi buscant la interacció social en altres plataformes.
 
Cinquè: el contingut visual és el rei. YouTube, Instagram, Snapchat, Pinterest i tantes altres són xarxes socials nascudes per compartir continguts visuals. Facebook i Twitter són relíquies d'un moment pretèrit en què el contingut textual encara no havia perdut definitivament la batalla contra l'hegemonia total i absoluta de la imatge. Encara que ambdues plataformes han fet un notable esforç per adaptar-se als temps que corren, les xarxes i aplicacions que ja van néixer amb vocació visual (les que podríem denominar natives visuals) sempre els portaran cert avantatge en aquest terreny. Particularment entre els perfils més joves, que com hem vist són els que marquen tendència.
 
Sisè: tal faràs, tal trobaràs. L'estratègia amb què Facebook ha fet front a la competència passa essencialment per comprar-la o copiar-la. El seu múscul financer així l'hi ha permès fins ara, però no és una estratègia sostenible. De fet, alguns competidors ja comencen a emprar les mateixes armes. És simptomàtic que Twitter porti temps renunciant a part de la seva essència en un intent de facebookització creixent, l'últim episodi del qual ha estat la duplicació del límit de caràcters, que han passat dels emblemàtics 140 a 280. De la seva banda, Snapchat —ferida de mort pel lacerant mimetisme amb què Facebook ha desenvolupat les prestacions visuals pròpies i dels seus adlàters Instagram, FB Messenger i WhatsApp— ha acabat usant la mateixa estratègia (tal com evidència, per exemple, la recent incorporació de les mencions), generant així un vistós bucle de plagis i contraplagis. A més, Snapchat ja treballa també per fer que el seu ús resulti més fàcil i intuïtiu, de manera que pugui esgarrapar usuaris a Facebook allà on la plataforma de Menlo Park encara és forta: el públic més adult. I per si no fos poc, segueixen apareixent aspirants que apunten maneres. Seria el cas de Vero, una xarxa social que en els últims mesos ha experimentat un creixement fulgurant. Estèticament, vindria a ser una versió ultra cool de Facebook amb el component visual ja incorporat de fàbrica. Conceptualment, amb el seu claim "True social" copeja la xarxa de Zuckerberg on ja sabem que més li dol: sense algorismes, sense publicitat, sense bots. Només persones reals relacionant-se amb les persones reals que realment els importen.
 
Setè: és tot o res. El que fa atractiva una xarxa social és que hi trobem les persones (o organitzacions) que realment ens importen. Cada vegada que algú s'hi incorpora, per tant, s'incrementa exponencialment l'atractiu de la xarxa per a molts altres. Només així s'entén que fa amb prou feines tres lustres Facebook no existís i que avui dia sigui usada activament per gairebé 2.200 milions d'usuaris d’arreu. La mateixa fórmula exponencial, però, aplica cada vegada que un usuari abandona la xarxa. L'eventual caiguda de Facebook, doncs, no només serà estrepitosa: serà molt ràpida. Com apunta el col·lega Ismael Peña-López, així «és la llei de les economies de xarxa».
 
Si cap al 2022 aquests set factors ja s'han confabulat perquè els pronòstics aquí formulats s'acabin complint, recuperarem aquest article a través d'un post penjat en alguna xarxa social (no serà Facebook) i presumirem de profetes. Si errem, sempre ens quedarà el consol de la bona companyia: la dels investigadors de la Princeton University que el 2014 van anunciar que l’ensorrament d'aquesta plataforma es produiria en el 2017. 

 

mitjans socials;  cultura digital;  recerca; 
Números anteriors
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???
Articles relacionats