Número 82 (novembre de 2018)
Mònica García: "La versió original amb subtitulat és la forma més natural d'aproximar-se a una pel·lícula"
Judith Clares Gavilán
A principis d'octubre vam assistir a la 51 edició del SITGES Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. En aquesta edició s'han invertit prop de 90.000 € destinats al subtitulat de les pel·lícules projectades. Marcats per la normativa de la FIAPF, des del Festival apliquen una política de discriminació positiva cap al subtitulat dels films en català.

 

A través d'aquesta entrevista, Mònica García, subdirectora de la Fundació del SITGES Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya i tutora del Màster en Cinema Fantàstic i Ficció Contemporània (UOC – Festival de Sitges), ens explica quina és la política de subtitulat que regeix el Festival i ens ofereix el seu punt de vista sobre l'opció de subtitular o doblar una obra cinematogràfica.

 
J.C.: Quina política de subtitulat seguiu al SITGES Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya?
 
M.G.: El Festival de Cinema de Sitges forma part de la FIAPF que determina quins festivals són els anomenats de CLASSE A, com el Festival de Cannes, la Berlinale, etc. i quins són els que compleixen una sèrie de requisits com festivals especialitzats, i en aquesta lliga ens trobem nosaltres.
Formar part d'aquest organisme comporta seguir una política de subtitulat específica que implica subtitular totes les pel·lícules en la llengua del país amfitrió, en el nostre cas el castellà, i en una llengua que sigui àmpliament parlada, preferiblement l'anglès. D'aquí que les llengües oficials del festival siguin l'anglès, el castellà i el català.
 
J.C .: Quina política seguiu o quins criteris seguiu per subtitular pel·lícules al català?
 
M.G.: Nosaltres apliquem una política de discriminació positiva i intentem que el català sigui present en el màxim nombre de sessions possible. Però ens movem amb premieres mundials, premieres internacionals. La realitat de negociar amb majors, distribuïdores i altres agents a escala internacional, dificulta o impossibilita de vegades el poder subtitular determinades pel·lícules al català.
 
Tenim pel·lícules en què resulta molt fàcil accedir al seu contingut. Per tant disposem d'un temps per a poder obtenir les imatges de referència, la llista de diàlegs, etc. En aquests casos es pot fer el subtitulat sense cap problema. Però hi ha pel·lícules que pertanyen a majors, qui protegeixen moltíssim els seus materials, ja sigui per raó de pirateria o bé per motius de màrqueting, i no volen que es difongui el seu contingut abans de la seva projecció. La protegeixen tant que arriben al festival ja subtitulades a l'anglès i al castellà i no tenim possibilitat, no tenim marge de temps per a poder fer la subtitulació al català.
 
J.C.: Les pel·lícules de les majors us arriben sempre amb els subtítols ja fets al castellà i a l'anglès? O és el Festival qui té la responsabilitat i per tant qui ha d'assumir el cost econòmic de subtitular tots els títols que presenteu?
 
M.G.: Els subtítols poden venir ja fets però no és així en tots els casos. Pel que fa al pressupost, tenim un pressupost bastant ampli de subtitulació pel que deia abans: treballem amb grans primícies.
 
Els indicadors de qualitat d'un festival de cinema venen marcats per la quantitat de premieres mundials, premieres internacionals, que pots incloure dins la teva programació. Normalment els distribuïdors tenen, com a mínim, la versió subtitulada a l'anglès, si és que no són ja directament versió original en anglès.
 
Tenint en compte això podem trobar que la versió amb subtítols al castellà pot estar o no estar depenent de si ha aconseguit distribució al país o si tenen prevista una distribució al país directament des de la major, o bé a través d'un interlocutor al territori espanyol. La casuística és molt àmplia.
 
El més habitual és que ens trobem amb una sèrie de pel·lícules que tindran segur el subtitulat a l'anglès perquè l'idioma bàsic en el mercat del cinema és aquest. Però que apareguin en castellà ja depèn d'aquestes variables que et dic. Que tinguin el distribuïdor, que tinguin prevista la sortida en sales a Espanya. A vegades la té prevista però no a temps per al festival, i llavors nosaltres ens fem càrrec del subtitulat al castellà en primer lloc.
 
J.C.: Rebeu ajudes de l'administració per subtitular al català?
 
M.G.: Sí, tots els festivals de cinema a Catalunya reben ajudes a través de la Catalunya Film Festivals, que és un organisme de coordinació. Un dels motius de la seva creació va ser precisament poder vehicular les ajudes de la Direcció General de Política Lingüística.
 
Però parlem d'ajudes petites i prorratejades entre tots els festivals. En el cas de Sitges, durant molts anys les havíem rebut a través d'aquesta entitat, però des de fa 2 anys vam rebre directament una ajuda específica de Política Lingüística, sense passar per la CFF, com a festival de referència. Comptem amb una audiència al voltant dels 190.000 espectadors davant dels 5.000-10.000 espectadors de mitjana que puguin tenir la resta de Festivals.
 
Des de l'any passat vam rebre l'ajuda integrada dins de la nostra pròpia subvenció, des del Departament de Cultura. Comptem amb un traspàs afegit per subtitulat, en ser considerat, el Festival de Cinema de Sitges, com a estratègic.
 
J.C.: Quin import econòmic suposa l'ajuda al subtitulat que ve donada pel Departament de Cultura?
 
M.G.: Els ajuts estan al voltant dels 13.000-15.000 € per subtitular en català. La resta, invertim al voltant dels 80.000-90.000 € en subtitulat (anglès, espanyol i català), ho assumim nosaltres com a festival.
 
J.C.: ¿Subcontracteu la subtitulació de les pel·lícules?
 
M.G.: És clar, a través de concurs públic contractem una empresa de subtitulació que realitza aquests subtitulats electrònics.
 
J.C.: Quant costa subtitular una pel·lícula per al Festival?
 
M.G.: La primera llengua a subtitular és la que costa més diners. Està entorn als 700 € i la segona, que es subtitula sobre la base de la primera llista de diàlegs que ja has traduït, és ja a un preu molt més ajustat, uns 175 € el subtitulat de tot el film a la segona llengua.
Fas un desemborsament de 700 € per a la primera llengua i acompanyes la següent, que simplement és traduir, normalment al català. El que fem és prioritzar que sigui aquesta versió catalana. Però sí, una pel·lícula ens pot sortir entorn a uns 1000 €.
 
Sembla molt baix, si subtituléssim únicament una pel·lícula costaria moltíssim més, estaríem parlant de 3.000 € - 4.000€ si féssim només un títol. Però compta que nosaltres vam arribar a subtitular 160-170 pel·lícules de cop.
 
J.C.: Tenint en compte que subtituleu entorn a 160-170 pel·lícules, quin pressupost destineu llavors al subtitulat?
 
M.G.: Estaríem parlant d'uns 90.000 € en total.
 
J.C.: D'aquestes 160-170 pel·lícules, quin percentatge es subtitulen també al català?
 
M.G.: La proporció en català estaria al voltant del 60-70% de pel·lícules que apareixen dins de tot l'espectre de programació de Sitges, que és molt ampli. Projectem més de 300 sessions en què apareix l'opció del català. Cal explicar que en alguns casos són pel·lícules en què ja la versió original és catalana, comptem amb pel·lícules de fantàstic rodades en català al festival.
 
J.C.: Creus que pot suposar una limitació el fet de rodar una pel·lícula en una llengua minoritària pensant en l’exportabilitat a altres mercats?
 
M.G.: En el cas de les produccions cinematogràfiques et trobes productes de distribuïdors que estan imposant la idea que s'ha de rodar en anglès (versió original en anglès), fins i tot amb actors d'aquí o portant actors aquí per a rodar històries nostres en considerar que pot facilitar l’exportabilitat o la internacionalització del producte. I gent que fora de les nostres fronteres considera que les històries tenen pes per sí mateixes i que, per tant, es poden rodar en qualsevol idioma perquè igualment el mercat ja t’obliga a lliurar aquesta versió subtitulada a l'anglès. I en un futur, si arriba a plataformes o a un circuit de televisió tradicional, ja tindrà la seva versió doblada a l'idioma que correspongui.
 
Jo considero que el pes ve donat per la història que s'explica i no per l'idioma en què s'ha rodat la pel·lícula.
 
J.C.: Quina diferència econòmica pot haver-hi entre doblar o subtitular una pel·lícula?
 
M.G.: La diferència és abismal. Per al doblatge has de contractar diferents veus, hi ha un treball de dramatització, requereix d'un tractament també de la veu, de barreja de so, etc. Parlem de processos de treball molt més llargs. Si un subtitulat pots arribar a tenir-lo en 24 hores, un doblatge requereix sens dubte molt més temps. Resulta més costós i és molt més llarg. Per això també considero que té molt més sentit en el context televisiu, per a ser consumit en canals de televisió, o en plataformes de vídeo a la carta. L'obra ja ha fet un recorregut, la pel·lícula o el producte audiovisual ja pot haver passat per sales de cinema.
 
J.C.: Si haguessis de triar entre doblatge i subtitulat, per quina opció et decantaries?
 
M.G.: A veure, aquí es barregen molts factors. Si parlem de la indústria dels actors i actrius, em mataran si dic "adéu al doblatge". El doblatge crec que té sentit en determinats circuits com és el del producte televisiu, o per a gent que no té una facilitat de lectura, o té problemes per a poder comprendre ràpidament el nivell de lectura que implica un subtitulat. Té un sentit i té una via. Però personalment, i crec que dins del que és el circuit professional, és inconcebible un doblatge fora d'aquests àmbits. La versió original amb el seu subtitulat és la forma més natural d'aproximar-se a una pel·lícula, a una obra audiovisual. El doblatge té una via i té un rendiment econòmic, també. És una indústria que en aquest país ha tingut una emergència i creixement extraordinari, però per a mi és complementari. És una oferta més, que a més té un especial sentit per a determinats col·lectius, però crec que la norma no hauria de ser el doblatge, hauria de ser el subtitulat.
 
Nota a l'entrevista:
 
Una entrevista de Judith Clares-Gavilán en el marc del projecte d'investigació «EU-VOS Patrimoni cultural immaterial. Per a un programa europeu de subtitulat en llengües no hegemòniques »(CSO2016-76014-R) del grup Estudos Audiovisuais de la Universitat de Santiago de Compostel·la.
 
 
cinema;  esdeveniments;  polítiques comunicatives; 
Números anteriors
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???