Número 85 (febrer del 2019)
David Mitjans: ''Encara la versió doblada està guanyant i per golejada''
Judith Clares Gavilán

En el marc del projecte de recerca «EU-VOS Patrimoni cultural immaterial. Per a un programa europeu de subtitulat en llengües no hegemòniques»  (CSO2016-76014-R) del grup Estudos Audiovisuais de la Universitat de Santiago de Compostel·la, la professora Judith Clares-Gavilán entrevista a David Mitjans, distribuïdor i responsable d’adquisicions a A Contracorriente Films. 

Judith Clares (JC): Quina política de subtitulat seguiu a A Contracorriente Films?
 
David Mitjans (DM): A A Contracorriente Films subtitulem sempre totes les pel·lícules. Estrenem en la seva versió doblada al castellà i subtitulada al castellà. A més, determinades pel·lícules intentem també subtitular-les a altres llengües com el català, l'euskera i el gallec. En aquests últims casos la subtitulació dependrà del tipus de pel·lícula i de l'existència o no de subvenció destinada a aquesta finalitat.
 
JC: Quin volum de títols dobleu i/o subtituleu al català anualment?
 
DM: L’any 2017 vam doblar al català, per a la seva estrena en sales, 2 o 3 pel·lícules i vam subtitular unes 5 o 6 més. En total entre doblatge i subtitulat al català estrenem en sales unes 7 pel·lícules d'un total d'unes 25 pel·lícules que estrenem en theatrical. En aquests casos intentem sempre que siguin pel·lícules que puguin tenir major distribució, que poden arribar a més sales i que tingui sentit doblar o subtitular al català. Al cap i a la fi, hem de convèncer els cinemes perquè programin aquestes sessions en català.
Si pensem en les altres finestres (DVD, vídeo a la carta i TV) cada any estem presentant 7, 8 o 9 pel·lícules doblades i/o subtitulades al català, complementant aquella oferta que no s'ha cobert en cinema.
 
JC: Quin tipus de pel·lícules funcionen millor doblades i / o subtitulades al català?
 
DM: Les pel·lícules d'animació té molt sentit doblar-les al català. Pensem en Doraemon, són referents televisius emesos en programes com el Club Super3 i que compten ja amb un públic fidel acostumat a veure determinats dibuixos en català. Per infantil tots els cinemes saben que tindran aquest públic acostumat al català des de petits.
Les pel·lícules de Woody Allen també tenen un públic fidel que tria veure-les en català. I podem trobar també determinades pel·lícules basades en grans novel·les, en les que el llibre va funcionar molt bé en català i que per tant compten també amb el seu públic. En aquests casos el programador de cinema també pensa que, si funciona bé la comercialització del llibre en català, pot funcionar també bé la pel·lícula en català.
 
JC: I en el cas concret de pel·lícules en versió original subtitulades al català?
 
DM: En aquest cas intentem que siguin pel·lícules que tinguin versió original en anglès perquè entenem que part del públic que va a veure aquestes pel·lícules ja entén l'anglès. En aquests casos que l'idioma del subtitulat sigui en català o en castellà influirà menys. Entenem que poden seguir la pel·lícula en anglès i que el subtitulat passa a ser un complement.
En canvi, imagina't que una pel·lícula s’ha rodat en turc, o en xinès, i l'espectador no domina molt el català i no domina gens el xinès o el turc, ... En aquests casos és més difícil que l'espectador domini la llengua original i per tant li pot resultar més necessari recolzar-se en els subtítols. En aquests casos procurem que el subtítol sigui en castellà.
 
JC: Quin cost econòmic pot tenir subtitular una pel·lícula al català?
 
DM: Subtitular una pel·lícula per a cinema pot costar al voltant d'uns 1.000 € o 1.200 €. Afegir el DCP (Digital Cinema Package) amb subtítols en català pot costar 500 € o 800 € més, a sumar als 1.000 € o 1.200 € inicials.
Es fa un DCP en la versió doblada, després el fas en VOSE en castellà i si afegeixes la versió catalana és un altre cost i si fas la doblada al català és un cost i si fas després la subtitulada al català és un altre cost.
Són complements que has d'anar sumant. No només és fer el doblatge al català o els subtítols sinó que cal adaptar-los al DCP, a la finestra que toqui (sala, DVD, vídeo a la carta, TV, ...).
Fer un blu-ray o un DVD i incorporar la versió catalana o els subtítols en català és relativament econòmic. On hi ha un sobrecost important és en cinema on el DCP en VOSECAT si que té un sobrecost d'entre 1000-1500 €.
 
JC: D'aquest cost econòmic, quina part cobreixen les ajudes públiques, les subvencions destinades al doblatge o subtitulat d'una pel·lícula al català?
 
DM: Cobreixen la totalitat en el cas de l'estrena en cinema. El Departament de Política Lingüística en aquest cas cobreix: fer els subtítols, fer el DCP amb aquests subtítols, fer els clons d'aquests DCP per al seu enviament als cinemes. Cobreixen també el cost del virtual print fee (VPF), la tarifa que en determinats cinemes paga el distribuïdor per a poder projectar en digital (parlem d'altres 600 € o 800 €). El VPF el paga el distribuïdor i quan estrenes en català, aquest cost d'estrenar en aquesta sala, aquest VPF també el paga el Departament de Política Lingüística. Tota la promoció que facis en pòsters o creació de tràiler en català, això també ho paga l'ajuda.
 
JC: Hi ha algun sistema de control de qualitat dels subtítols al català que han rebut algun tipus de subvenció?
 
DM: Sí, el distribuïdor encarrega els subtítols a una empresa externa, però aquests han de passar per la supervisió i validació d'un traductor oficial. El Departament de Política Lingüística compta amb un filòleg oficial que s'encarrega de revisar aquests subtítols.
El distribuidor contracta a l'estudi de doblatge i subtitulat perquè facin els subtítols o el doblatge, però després aquest estudi de doblatge o subtitulat consulta i acaba passant per la revisió final d'un filòleg del Departament. De tal manera que els subtítols i doblatge sempre estan supervisats pel Departament. 
La traducció dels títols de les pel·lícules doblades i subtitulades al català també són títols que proposa el filòleg. Finalment escull el títol el distribuïdor però ho fa a partir de les opcions que proposa el filòleg del Departament.
Però em sembla bé. Al cap i a la fi el Departament i la Generalitat han de validar i assegurar que el català que s'utilitza per a aquestes pel·lícules és el correcte, que no ens trobem després amb barbarismes o amb paraules que no són les adequades.
 
JC: El dilema entre doblatge i subtitulat creus que és cultural?
 
DM: Crec que és de costum. En aquest país la gent s'ha acostumat a veure les pel·lícules doblades. Ara el problema seria fer el canvi.
Per al distribuïdor és molt més barat subtitular que doblar. El distribuïdor si sabés que assistiria el mateix públic a les sales doblant que subtitulant, no doblaria.
 
JC: Quin cost té doblar una pel·lícula?
 
DM: 20.000 € o 25.000 €, depèn de la peli, depèn de quins actors ... és un doblatge que després ja s'utilitza per a totes les finestres, DVD; Vídeo a la carta i TV. És a dir, uns 20.000 € respecte als 1.000 € o 1.500 € que costa subtitular.
A més, en qüestió de temps, fer un doblatge pot suposar 1 mes o mes i mig de feina. El subtitulat, en canvi, és molt més ràpid.

JC: Teniu dades que us indiquin el volum de preferència del públic pel cinema en versió original subtitulada o en versió doblada?
 
DM: Normalment podríem dir que pel·lícules de 50 o 100 còpies acaben tenint un 10% més o menys de còpies en VOSE (pel·lícules de 50 còpies tindran aproximadament unes 10 còpies o 9 còpies en VOSE i la resta doblades).
No parlem de pel·lícules d'art-house, de pel·lícules que estrenem amb tan sols 5 o 6 còpies, que llavors aquestes pel·lícules en ocasions només s'estrenen en VOSE i s'estrenen en cinemes com els Renoir o els Verdi.
D'altra banda el format DCP (a diferència del de 35mm) permet als cinemes poder programar sessions a la mateixa sala i el mateix DCP només amb la KDM diferent, permet projectar la sessió de les 16h i de les 18h doblades al castellà i la sessió de les 20h i la de les 22h en VOSE. Cosa que amb les còpies de 35 mm era gairebé impossible perquè significava haver de canviar les còpies i significava haver de tirar còpies diferents. Ara el mateix DCP, només canviant l’arxiu de subtítols, sí que ho permet. Aquest fet permet que hi hagi més VOSE i més cinemes que s'atreveixen a projectar en VOSE, a projectar  1 dia a la setmana o alguna sessió en concret fer-la en VOSE, però encara la versió doblada està guanyant i per golejada.
 
cinema;  televisió;  polítiques comunicatives; 
Números anteriors
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???