Número 87 (abril de 2019)
Àlex Navarro: ''En una obra audiovisual, la fuerza está en la historia''
Judith Clares Gavilán

En el marc del projecte de recerca «EU-VOS Patrimoni cultural immaterial. Per a un programa europeu de subtitulat en llengües no hegemòniques»  (CSO2016-76014-R) del grup Estudos Audiovisuais de la Universitat de Santiago de Compostel·la, la professora Judith Clares-Gavilán entrevista a Àlex Navarro, coordinador d’Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya.  

JUDITH CLARES: Consideres que la circulació de les pel·lícules pot venir condicionada per l'idioma de rodatge? 
 
ÀLEX NAVARRO: Crec que no, i la prova està en que una pel·lícula com La Pasión, de Mel Gibson, d’alt pressupost, passa tots els filtres dels executius de Hollywood i es roda en llatí, subtitulada. I la pel·lícula viatja. 
 
I podem posar altres exemples de pel·lícules rodades en català, per exemple, com Estiu 1993, de Carla Simón, produïda per Inicia Films i Avalon. O les pel·lícules Herois, Pa negre o Eva. O Loreak, nominada als Óscars, i que està rodada en euskera.
 
Pel·lícules que viatgen més enllà del seu territori i esdevenen referents per la seva història. 
 
J.C.: Llavors consideres que més enllà de la llengua de rodatge, el pes per a l’èxit, per a la circulació d’una obra, recau en la seva història?
 
À.N.: Sens dubte crec que la força està en la història. I ho veiem molt clarament ara amb l’èxit de series locals que es converteixen en èxit internacional amb la seva distribució a través de portals de SVOD com Netflix.
 
Posem per cas la sèrie La Casa de Papel. La té Antena 3, com tantes altres sèries, potser sense la millor franja horària i pensada per a un públic old model. Quan salta a plataforma, a Netflix, es converteix en fenomen global. Ja han firmat la tercera temporada. Perquè el high concept és brutal i a la gent li motiva i això viatja. 
 
El que passa és que quan això funciona, els americans, que són molt bons, són els reis en fer remakes, l'agafen i la remodelen pensant en fer un llançament global amb pensament únic. 
 
Però la història, per si mateixa, ja ha explotat. Tots els remakes francesos de l'època daurada de Hollywood passen per aquí. El que mou és la història, sempre. 
 
J.C.: Consideres que guanya en pes el subtitulat front el doblatge en aquelles produccions fetes en la llengua pròpia de territoris de baixa producció? 
 
À.N.: Si, jo crec que si. Sens dubte. A més hi ha un tema aquí de negoci. En pel·lícules petites de territoris de baixa producció, tu no pots garantir a priori un programa de llançament que et permeti gastar-te uns diners en un doblatge. Perquè és molt més car. Per tant jo diria que no és una necessitat només de protegir la llengua; és una necessitat dels que estan entremig que decideixin que és la manera menys arriscada de llançar una pel·lícula.  
 
J.C.: Parlant amb subtituladors professionals ens indicaven que la situació del sector és molt precària. I et fa pensar en MEDIA, i aquesta part del film que és important, més pensant que la majoria de territoris europeus subtitula i no dobla, i sorprèn que no hi hagi cap línia de foment en aquesta direcció. 
 
À.N.: En el nou programa que va del 21 al 27, que està encara en definició, una de les potencials novetats podria ser incloure aquesta despesa de subtitulat per a plataformes VOD, que és cap a on va el consum audiovisual, no a cinema sinó a internet. Es van movent les necessitats dels ajuts, s’adeqüen.  
 
J.C.: Creus que la llengua de rodatge i distribució d’una pel·lícula condiciona la seva elecció o el seu rebuig per part del consumidor? 
 
À.N.: No. Crec que no en tira enrere l'idioma. El que t'interessa és la cinematografia, la història. L'idioma tira enrere en tots aquells qui no tenen el coneixement del valor afegit de l'obra. Per tant a qui té coneixement de l'obra, l'idioma mai no el tirarà enrere. De fet crec que és un tema educacional. Insisteixo, la força de la història és vital. 
 
I cal treballar i educar des de les escoles. L'educació de conèixer un Éric Rohmer, per exemple, ha de venir de molt abans.  
 
J.C.: El dilema entre el doblatge i la subtitulació, no és sol cultural, sinó també econòmic. Fins a quin punt consideres que l'elecció d'un o altre model d'accés lingüístic condiciona l'accés a programes de subvenció? 
 
À.N.: És obvi, abans hi havia menys producte i tot es podia permetre el luxe de ser doblat, a banda de qüestions polítiques. Ara hi ha moltíssim producte que no pot arribar al seu públic, per tant ha d'arribar amb el menys màrqueting possible, per tant s'estalvia i per tant condiciona. Els ajuts a subtitulat són interessants des d'un punt de vista de protecció de llengües minoritàries, i perquè hi hagi varietat. Però al final hi ha un tema de rendibilitat. En igualtat de condicions al final hi ha algú que analitzarà quanta gent ha anat a veure una determinada pel·lícula subtitulada en català, basc o gallec. I això mana. Això és el que mata les quotes. Tu pots imposar-ho però al final són els números, és el consum el que mana.  
 
En el cas del programa MEDIA està virant cap aquí (cap al pol econòmic) perquè MEDIA és molt conscient que s'ha de recolzar el P&A [Prints & Advertising: referit a la campanya de màrqueting per al llançament i manteniment d’un film]. De fet estan remodelant els costos elegibles de distribució. És a dir, ara els mínims garantitzats deixaran de ser l'epicentre i en canvi serà desitjable que es destini diners a promocionar la pel·lícula al territori. Perquè si després no l'estrenes o no la promociones en condicions no hem fet res. Ara mana que hi hagi consum. Has de mostrar què has fet per arribar al teu públic. I per dinamitzar i crear públic a qui li agradi veure per exemple, Incerta glòria en català a Romania. 
 
J.C.: Podries indicar un model de negoci real o ideal que consideris exemplar en la seva aplicació per a optimitzar el subtitulat audiovisual? 
 
À.N.: Crec que hauria de hi haver un pacte per a protegir les llengües minoritàries en el qual hi ha diferents elements que intervenen. Qui dóna l'ajut (en el nostre cas l’ICEC), sigui als operadors, o als productors, als distribuïdors...; l'equip que s'ocupa de la llengua, el Departament de Política Lingüística, gent de patrimoni, conservació, filmoteques, museus..., i després l'equip de TV3, Televisió. TV3 ha estat buc insígnia durant molt de temps, doncs sempre emet les pel·lícules i series en català. 
 
Recolzant producció, distribució, drets d'antena, recolzant els documentals i la producció audiovisual per se, les minisèries, les sèries..., ha d'haver-hi aquest entente
 
No té sentit que haguem de pagar dues vegades el doblatge o el subtitulat perquè es distribueix o s’emet en temps, en finestres diferents. Aquí està la clau. Que no haguem de començar cada vegada de zero. 
 
Aquest text és un fragment de l'entrevista mantinguda amb Àlex Navarro, coordinador d'Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya, el 9 de maig de 2018 en el marc del Projecte d'R + D + I 'EUVOS. Patrimoni Cultural Immaterial. Per a un Programa Europeu de Subtitulat en Llengües no hegemòniques (ref. CSO2016-76014-R). Finançat per: FEDER-Fons Europeu de Desenvolupament Regional / Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats - Agència Estatal de Recerca.
 
 
Citació recomanada: CLARES GAVILÁN, Judith. Àlex Navarro: ''En una obra audiovisual, la fuerza está en la historia''. COMeIN [en línia], abril 2019, no. 87. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n87.1928.
 
cinema;  televisió;  polítiques comunicatives; 
Números anteriors
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???