Número 87 (abril de 2019)
Kubrick a Barcelona, o la celebració de l'excel·lència creativa
Jordi Sánchez-Navarro

Al moment d'escriure aquestes línies, els visitants acudeixen al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) per esgotar les últimes hores de Stanley Kubrick, la que ja s'ha convertit en l'exposició més visitada en la història del centre. L'èxit d'aquesta exposició mostra amb claredat que la creació cinematogràfica, quan està ben explicada, segueix despertant l'interès dels públics de la cultura “en viu”.

Els lectors de COMeIN recordaran que fa ja uns anys vam tenir ocasió de comentar l'espectacular exposició dedicada a l'obra del cineasta Tim Burton de la Cinémathèque Française —produïda en origen pel Museum of Modern Art (MOMA) de Nova York—. Destacàvem llavors que una mostra com aquella revelava als visitants/espectadors que l'ADN del cinema no està format només d’històries, sinó que inclou un conglomerat complex de materials de previsualització (esbossos, dibuixos, pintures, fotografia) i d'objectes profílmics (escultures, props) el gaudi de les quals pot expandir l'experiència audiovisual fins a un nivell insospitat. Altres exposicions que han mostrat amb brillantor l’interior del somni cinematogràfic són, per exemple, la que va poder veure's a Barcelona  a principis de 2012, Proto Anime Cut: Visions i espais en l'animació japonesa, o la que en 2015 i 2016 van albergar diferents centres Caixaforum dedicada a l'univers creatiu de Pixar —Pixar. 25 anys d'animació—. Ambdues exposicions insistien en la idea que darrere de la producció cinematogràfica hi ha un ingent treball de producció material (d'art, en definitiva). No hi ha dubte que l'estudi de la dimensió material de la producció cinematogràfica té un gran interès per als docents i estudiants de cinema, però també per als aficionats que volen anar més enllà de la superfície de la imatge.  
 
L'exposició que acaba de clausurar-se al CCCB consistia en un repàs de la trajectòria creativa de Stanley Kubrick (1928-1999), des de la seva etapa inicial de professionalització i aprenentatge com a fotògraf en la revista Look, fins als seus projectes inconclusos, parant atenció especial als seus llargmetratges, cadascun dels quals ocupava el seu propi espai expositiu. Mitjançant un recorregut cronològic, la mostra exposava una selecció de fragments de les pel·lícules i altres continguts audiovisuals, així com objectes i documents procedents dels arxius personals del director i algunes mostres de la correspondència amb amics, socis creatius i col·laboradors. Les pel·lícules de Stanley Kubrick són cèlebres (i celebrades) en bona part per qüestions tècniques: per la seva composició pictòrica, pels seus efectes especials i pels resultats plàstics dels seus innovadors usos tècnics de l'instrumental fotogràfic. Per això era d'especial interès la inclusió en l'exposició d'utillatge tècnic com a càmeres portàtils, càmeres d'estudi, una taula de muntatge Moviola i objectius, inclòs l'objectiu Zeiss d'alta velocitat amb el qual es van registrar les escenes de Barry Lyndon il·luminades exclusivament per llum provinent de veles.
 
En definitiva, l'exposició dedicada a Stanley Kubrick del CCCB va ser una magnífica ocasió per aplaudir la complexitat tècnica i l'excel·lència creativa de l’obra de qui va ser sens dubte un dels grans creadors del segle XX. A més, coincidint amb l'exposició, es van celebrar a tota la ciutat trobades per pensar la figura del cineasta. El propi CCCB va organitzar el cicle de diàlegs “Stanley Kubrick ‘La màquina del segle XX’”, coordinat i moderat pel signant d'aquestes línies i per Carlos Tabernero Holgado, professor del Centre d'Història de la Ciència (CEHIC) de la Universitat Autònoma de Barcelona. En quatre sessions — “Retrats de família: Kubrick noir i de terror”, “La màquina de guerra: Kubrick bèl·lic”, Històries de futur: Kubrick científic-tecnològic” i “Laberints històrics i antropologies urbanes: Kubrick històric-social”, diversos experts tant en el camp dels estudis de cinema i comunicació com de la història de la ciència i de l'art, la sociologia, l'antropologia i de diferents disciplines científiques, van explorar transversalment allò que Kubrick ens va proposar amb el seu cinema. En la primera sessió, Ángel Sala (director del Sitges - Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya) i la professora de la UB Marta Piñol van abordar com l'obra de Kubrick indaga en les estructures socials, polítiques i culturals de les societats occidentals del segle XX a través d'exploracions de contextos socials destructius. En la segona, Jordi Balló (professor de la UPF) i Xavier Roqué (professor del CEHIC de la UAB) van reflexionar sobre la manera en què Kubrick retrata la guerra com una superestructura sociopolítica, altament sofisticada, de gestió i control de les persones, en termes de dominació i de violència institucional. En la tercera sessió, el crític de cinema Quim Casas i la novel·lista i professora de recerca en l'Institut de Robòtica (CSIC-UPC) Carme Torras van discutir sobre el cinema científic-tecnològic de Kubrick i les seves paràboles de deshumanització. La quarta i última sessió del cicle va comptar amb la professora d'antropologia de la UOC Elisenda Ardèvol i amb Violeta Kovacsics, crítica de cinema i docent a diverses universitats, que van parlar sobre les exploracions de la vida quotidiana de les persones i de les relacions socials i institucionals que abunden en l'obra de Kubrick. A més, en una copiosa programació complementària, tota la ciutat es va veure inundada d'activitats sobre l'obra del cineasta, celebrades en biblioteques i centres cívics, en un autèntic festival Kubrick que havia començat a l'octubre de l'any passat al Sitges - Festival Internacional de cinema fantàstic de Catalunya, amb una extraordinària taula rodona en la qual persones tan properes a Kubrick com el seu cunyat, i productor de les seves pel·lícules des de Barry Lyndon, Jan Harlan, la seva fillastra Katherina Kubrick o Douglas Trumbull, el seu col·laborador en 2001: Una odissea de l'espai, van recordar la vigència del clàssic espacial de Kubrick, insuperat en molts aspectes cinquanta anys després de la seva estrena.
 
L'obra de Stanley Kubrick s'ha caracteritzat insistentment com un dels corpus fílmics més importants i influents del segle XX. Celebrar-la ara que el propi mitjà cinematogràfic sembla posat en qüestió per múltiples circumstàncies tecnològiques, socials i culturals, podria definir-se gairebé com una paradoxa. Però beneïda paradoxa: una ciutat sencera bolcada en aquesta celebració del talent i la creativitat és una manifestació palpable de la vella idea, tan del segle XX, que el cinema és un dels mitjans fonamentals del que disposen les societats contemporànies per mirar-se (i pensar-se) a si mateixes.
 
Citació recomanada: SÁNCHEZ-NAVARRO, Jordi. Kubrick a Barcelona, o la celebració de l'excel·lència creativa. COMeIN [en línia], abril 2019, no. 87. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n87.1925
cinema;  creativitat;  esdeveniments; 
Números anteriors
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???
Articles relacionats