Número 88 (maig de 2019)
La protecció dels drets d’autor davant els desafiaments de la societat digital
Silvia Martínez Martínez

El passat mes d'abril el Consell de la UE adoptava la coneguda com a Directiva del Copyright que pretén establir un marc de garantia de protecció dels drets dels autors en el context actual. La seva tramitació no ha estat exempta de polèmiques i enfrontaments per la forma en la qual planteja donar resposta als reptes que la societat digital presenta a l'hora de respectar la propietat intel·lectual. Els opositors a les indicacions marcades des de la Directiva només poden ara fer pressió per incidir en la forma en què cada Estat membre transposa aquesta norma al dret nacional. 

Després d'aquesta adopció i un cop que ha sigut publicada la nova Directiva (UE) 2019/790 del Parlament Europeu i del Consell de 17 d'abril sobre els drets d'autor i drets afins en el mercat únic digital i per la qual es modifiquen les Directives 96/9/CE i 2001/29/CE en el Diari Oficial del 17 de maig, els Estats membres comptan amb uns 24 mesos per transposar als seus respectius ordenaments jurídics. Durant la seva tramitació, passant per la proposta formulada en 2016, i concretament abans de rebre el vistiplau el passat mes de març pel Parlament Europeu, plataformes i serveis digitals, però també creatius i usuaris, han fet una intensa campanya d'oposició per evitar que fos aprovada i incidir en el seu redactat. Específicament dos han estat els articles que més opositors s'han generat i que s'han concretat en els articles 15 i 17 en la versió final de la normativa (és a dir, els article 11 i 13 de la proposta inicial).
 
El primer d'aquests articles, sobre "protecció de les publicacions de premsa pel que fa als usos en línia" s'ha conegut com la Link Tax o taxa per enllaç i s'ha comparat amb el conegut a Espanya com "Cànon AEDE" o "taxa Google" i que va ser el detonant de la supressió del servei brindat per Google News en aquest territori. El seu redactat, en el seu apartat primer, reconeix la protecció dels drets d'aquestes publicacions de premsa davant l'ús en línia dels seus continguts "per part de prestadors de serveis de la societat de la informació". Exclou la seva aplicació en casos d’ús per a finalitats privades o no comercials "per part d'usuaris individuals" així com en els "actes de hipervincle" i ús de "paraules soltes o d'extractes molt breus d'una publicació de premsa", sent aquesta redacció imprecisa per no determinar l'extensió exacta que quedaria conseqüentment exempta.
 
Per la seva banda, l'article 17, el 13 en el redactat inicial, aborda l' "ús de continguts protegits per part de prestadors de serveis per compartir continguts en línia". Aquest article indica que les plataformes que faciliten que els usuaris publiquin i comparteixin continguts han de disposar de l’ "autorització dels titulars dels drets" de continguts que hagin pujat els usuaris. L'article, que inclou algunes excepcions com els casos en què els continguts es refereixen a "cites, crítiques, ressenyes" així com "usos als efectes de caricatura, paròdia o pastitx", apunta la necessitat que els prestadors del servei realitzin "els majors esforços per garantir la no disponibilitat d'obres i altres prestacions específiques respecte de les quals els titulars de drets els hagin facilitat la informació pertinent i necessària" així com "per evitar que es carreguin en el futur". El relator especial de les Nacions Unides sobre la llibertat d'expressió, David Kaye, alertava a través d'un comunicat de la pressió que això suposaria per a unes plataformes que, pel volum de continguts que gestionen, recorrerien a implementar i/o ampliar el seguiment que poden oferir solucions automàtiques de rastreig així com els riscos que això comporta: "Misplaced confidence in filtering technologies to make nuanced distinctions between copyright violations and legitimate facis servir of protected material would Escalate the risk of error and Censorship". El terme censura ha estat emprat també en altres campanyes com la duta a terme per la Plataforma en Defensa de la Llibertat d'Informació (PDLI) que amb el lema #StopCensuraCopyright intentava informar dels aspectes que podrien ser més problemàtics segons estaven plantejats per la Directiva.
 
Per la seva banda, el Consell de la UE, després d'adoptar la nova norma, emetia un comunicat destacant tres qüestions clau que pretén resoldre la Directiva i que inclouen: "A) Adaptació de les excepcions i limitacions d'autor a l'entorn digital i transfronterer", "B) Millora de les pràctiques de concessió de llicències a fi de garantir un major accés als continguts creatius", "C) El correcte funcionament del mercat dels drets d'autor". Tot i els beneficis que des de la institució es subratllaven, és innegable el rebuig que des de les pròpies plataformes, entre elles Google, i els propis usuaris (amb una elevada recollida de signatures en contra de la norma) la Directiva ha recollit durant tot el procés de tramitació. Per la seva banda la campanya #SaveYourInternet, que ha unit esforços de diferents entitats i organitzacions en contra especialment de la implementació de l'article 17, recorda la possibilitat de seguir exercint pressió a partir d'ara en el context nacional per incidir en la manera com els Estats membres transposen aquest articulat al seu marc de regulació.
 

Citació recomanada: MARTÍNEZ MARTÍNEZ, Silvia. La protecció dels drets d’autor davant els desafiaments de la societat digital. COMeIN [en línia], maig 2019, no. 88. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n88.1936.

 

propietat intel·lectual;  règim jurídic de la comunicació;  periodisme;  cultura digital; 
Números anteriors
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???