Amor i odi: autors i revisors

Ens hem posat moltes vegades davant de la pantalla en blanc –alguns potser davant del paper– per començar a redactar una comunicació. En aquell moment, tenir present per a quina capçalera es vol presentar és important per diferents motius: conèixer com s’ha d’estructurar l’article, quina extensió accepten, com s’ha de citar la bibliografia, com volen les imatges i gràfics, etc. Malauradament, tot l’anterior no és suficient perquè un revisor emeti un informe favorable: també es valora la novetat, l’elecció de la metodologia apropiada, el rigor en el disseny, la qualitat de les dades, l’anàlisi estadística feta, el rigor a l’hora d’interpretar les dades, el valor de la discussion i, fins i tot, pot marcar la diferència la qualitat de la redacció.

Abans de seguir em pregunto –i us demano: què busquem/eu els investigadors a l’hora de publicar un article? Un alt factor d’impacte? Que la nostra recerca arribi al major nombre de gent? Volem que el revisor ens ajudi amb les esmenes i comentaris a millorar l’article?

Sota el títol “How to review and get reviewed” la European Association of Science Editors (EASE) va organitzar el passat mes de juny un seminari a Barcelona, a partir del qual hem elaborat el present text. Personalment, l’interès de la jornada recau en les fonts i els exemples presentats que donen guies per elaborar un bon article, i ajudar que aquest sigui acceptat per les revistes, així com saber què ha de fer un revisor per donar valor afegit a la seva lectura crítica dels documents que ha de jutjar.

Tot seguit us donem algunes pinzellades de la Guia per autors i traductors d’articles de revistes científiques. La premissa bàsica diu: “La comunicació ha de ser completa, concisa i clara”.

Abans de començar a escriure s’ha d’estar segur que els resultats són prou rellevants i posteriorment s’ha d’escollir la publicació i descarregar les instruccions per als autors. En una comunicació no pot faltar-hi cap dada necessària; cal pensar en un títol inequívoc, comprensible, específic; en la llista d’autors. El resum pot incorporar els antecedents, els objectius, els mètodes emprats, els resultats i les conclusions. Cal seleccionar les paraules clau i, si és necessari, un llistat d’abreviatures. La introducció ha de justificar perquè es va portar a terme l’estudi, la metodologia ha de donar detalls de com es va realitzar i els resultats han de ser sempre nous. No es pot publicar allò que s’ha presentat amb anterioritat i, evidentment, no s’han de manipular les dades. Els darrers apartats bàsics de qualsevol paper són la discussió, els agraïments i les referències.

Pel que fa a l’escriptura ha de ser concisa, no s’han incloure frase obvies, ni notes a peu de pàgina molt extenses, no s’ha de repetir la informació, s’han d’evitar les generalitzacions, i no s’han de copiar parts fonamentals de publicacions prèvies.

També en relació a la redacció, ha de ser clara per facilitar la comprensió del text. Això es pot aconseguir amb una terminologia científica adequada, cal evitar oracions poc clares, no es tradueixen els noms geogràfics i cal tenir present que el text serà llegit bàsicament per estrangers. L’estructura del text ha de ser relativament senzilla, amb frases no gaire llargues, organitzat de manera lògica i coherent, i cal fer que les taules i figures siguin de fàcil comprensió.

Si ens centrem en la llengua de l’article, s’han d’evitar emprar abreviatures diferents, l’ortografia ha de ser consistent i quan els termes científics no siguin necessaris, feu servir paraules conegudes de manera comú. Per saber-ne més, també es pot consultar la pàgina web de Network of collaboration between Europe & Latin American-Caribbean countries (NECOBELAC)  

Fem un gir de 180 graus, i a l’altra cara de la moneda trobem la figura del revisor. Aquest rep l’encàrrec de l’editor científic per revisar continguts d’una revista, ja sigui com a expert o peer reviewer. Llavors sorgeix l’obligació d’exercir un control de la qualitat, així com d’avaluar el rigor i l’originalitat; donar consell als autors i detectar conductes poc ètiques, plagis, etc. Els tipus de revisió existents són: open, blind, doble blind.

Un bon revisor ha de tenir la majoria de les següents qualitats: comunicació efectiva, revisió profunda, comentaris clars i instructius, actitud positiva, atemporalitat, manca de prejudicis i voluntat de cooperar amb els autors.

Per concloure, us remetem a un seguit d’enllaços (webs, blocs i articles) especialitzats en revisió per parells (peer review) que us poden ser d’utilitat i ajudar a incrementar la qualitat de la revisió.

Peer review: a guide for researchers:

http://www.rin.ac.uk/our-work/communicating-and-disseminating-research/peer-review-guide-researchers [Consulta: 22/09/2011].

Peer review education resource, from sense about science [blog]: http://www.senseaboutscience.net/ [Consulta: 22/09/2011].

The association of learned and professional society publishers (ALPSP): Shaping the future of learned and professional publishing: http://alpsp.org/ngen_public/default.asp?id=370 [Consulta: 22/09/2011].

Faculty of 1000. Post-publication peer review: http://f1000.com/ [Consulta: 22/09/2011].

Peer evaluations: http://peerevaluation.org/ [Consulta: 22/09/2011].

Van Royen, S.; Delamothe, T.; Evans, S.J.W. (2010). Effect on peer review of telling reviewers that their signed reviews might be posted on the web: randomised controlled trial. British Medical Journal, vol 341, nov 162, http://www.bmj.com/content/341/bmj.c5729.full [Consulta: 22/09/2011].

Citació recomanada

OLLÉ, Candela. Amor i odi: autors i revisors. COMeIN [en línia], agost-setembre 2011, núm. 3. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n3.1110