Multimèdia, 2.0, cross-media, multiplataforma, participatiu i ciutadà, entre d’altres. Són només alguns dels adjectius o complements que la pràctica del periodisme ha rebut en els últims anys. Un dels més recents és transmedia o transmediàtic. És alguna cosa nova o només una mirada diferent sobre el que ja existeix?
Christy Dena, un dels principals noms associats a aquest concepte, va estar recentment a Barcelona, amb motiu del BCN Meeting 2012 organitzat pels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC. La seva tesi doctoral, en el 2009, va versar sobre la narració transmediàtica de ficció. Dena també participa en la creació de projectes d'aquest tipus tant propis com de tercers.
Durant la seva visita, es va celebrar una petita i estimulant trobada amb acadèmics i professionals. Va coordinar la sessió Toni Roig, director del programa de Comunicació Audiovisual de la UOC, qui l'ha extractada amb l’eina Storify.
La narració transmedia es desenvolupa a cavall de múltiples mitjans i plataformes. No es tracta d'un mateix relat adaptat a diferents mitjans, sinó d'una història que es desenvolupa a través d'ells. És un concepte elàstic, com demostra la varietat d'exemples de narracions transmediàtiques i de propostes teòriques.
Carlos Scolari, professor de la UPF i un dels assistents a la trobada, resumia fa un temps algunes d'elles, com la de l'acadèmic Henry Jenkins. En l'àmbit periodístic, les característiques definides per Jenkins s'han aplicat en major o menor mesura, com assenyala el fotoperiodista i investigador Kevin Moloney, per la qual cosa no sembla haver-hi res nou sota el sol.
La translació al terreny periodístic del terme transmedia es barreja amb d’altres adjectius més coneguts en els mitjans de comunicació. Alguns són recents, com a cross-media, web 2.0, multiplataforma, multimèdia, periodisme participatiu i ciutadà o newsgames; i uns altres són més tradicionals, com les sèries informatives o les promocions. Alguns són la cinquena essència de l'ofici: mostrar diversos punts de vista i inspirar el canvi, l'acció.
No és gens nou, cert. De vegades la novetat està simplement en la forma de mirar, en posar el focus en uns aspectes, els que estan definint la narració dels nous temps, i no en uns altres. En centrar-se en el relat, no en la plataforma. Fa uns anys ja es proposava el periodisme transmedia per substituir el terme convergència, usat des de fa anys en les redaccions, per la seva connotacions més tecnològiques.
Si el relat actual és transmedia, el periodisme també ha de ser-ho. I per donar pistes concretes sobre com posar-ho en pràctica, els periodistes i professors Jesús Flores i Denis Porto acaben d’editar el llibre Periodismo transmedia. Reflexiones y técnicas para el ciberperiodista desde los laboratorios de medios interactivos.
El periodisme, com a relat de l'actualitat, no pot escapar als canvis en la forma de narrar i de consumir els relats. El risc és que el canvi sigui només de formes i no de fons, que acabem posant noves etiquetes a pràctiques existents sense una veritable transformació.
Citació recomanada
DOMÍNGUEZ, Eva. Periodisme transmedia, nou o renovat? COMeIN [en línia], juliol 2012, núm. 13. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n13.1255
Eva DomínguezProfessora de Comunicació a la UOC
