El perquè de l''optidisme'

Ja ho deia Winston Churchill: un optimista veu una oportunitat en qualsevol calamitat, un pessimista veu una calamitat en qualsevol oportunitat. Segons les dades del darrer  Informe Anual de la Professió Periodística 2013, elaborat per l'Associació de la Premsa de Madrid, entre els anys 2008 i 2013 a Espanya es van perdre 11.151 llocs de treball en el sector periodístic, 284 mitjans van cessar la seva activitat i, en conseqüència, la taxa de desocupació registrada va augmentar un 132%. No obstant això, en aquest escenari de precarietat laboral, en els darrers cinc anys 297 periodistes van veure una oportunitat en la calamitat i van engegar els seus propis mitjans de comunicació. 

  

Molts són els factors que han desencadenat la crisi en la qual es troba el sector dels mitjans de comunicació. Entre ells destaquen, en primer lloc, el dràstic descens de la inversió publicitària, la seva principal font de finançament, especialment en els mitjans convencionals com, per exemple, els diaris, la inversió publicitària dels quals es xifrava en 1.500 milions d'euros el 2008 i ha decrescut progressivament fins als 660 milions d'euros el 2013, segons les dades de l'Estudi Infoadex de la inversió publicitària a Espanya 2014. En segon lloc, els avenços tecnològics han facilitat una sobreproducció d'informació accessible al públic de manera gratuïta i amb un abast global. I, finalment, la pèrdua de credibilitat de la professió derivada, entre altres, de la qüestionada independència dels mitjans, la banalització de certs continguts i l’intrusisme que han allunyat alguns mitjans del valor essencial del periodisme: la conformació d'una opinió pública lliure i plural.

 

Però el periodisme ha estat, és i serà, potser ara més que mai, una activitat tan necessària com apassionant. El millor ofici del món!, en aquelles paraules de Gabo que avui ressonen ja eternes. En la duresa de la crisi que assota actualment el periodisme hem d'albirar una oportunitat per parar-nos, observar, analitzar i reflexionar sobre els errors i els nous reptes de la professió. I a aquest debat s'ha unit recentment una nova aportació, l'obra Optimismo para periodistas: claves para entender los nuevos medios de comunicación en la era digital, escrita pels periodistes Marta Franco i Miquel Pellicer. 

 

Si alguna cosa defineix aquesta obra, a més de l'optimisme, és clar!, és la coherència. Coherència entre el perfil, eminentment professional, dels seus autors i el to proper i pràctic d'un llibre que pretén facilitar al lector una infinitat d'eines per acostar la professió periodística a les noves exigències de l'era digital. Coherència, també, entre el contingut i el títol de l'obra, doncs a partir de la reflexió sobre els factors desencadenants de la crisi els autors identifiquen els reptes i les oportunitats del nou periodista i dels nous mitjans que demanda la societat digital. 

 

El nou escenari de globalització mediàtica exigeix, segons Franco i Pellicer, un periodisme glocal (en el qual l'universal i el local s'integrin de manera complementària), obert, de nínxol, innovador i participatiu. La convergència digital exigeix, al seu torn, un canvi en el procés de producció periodística que, segons els autors, s’ha de regir per tres pautes de treball: l'actualització de contingut les 24 hores al dia; la redacció en viu, multimèdia i multiplataforma, i finalment la connexió oberta social  i participativa per al públic. I per adaptar-se a aquestes noves exigències i rutines el perfil del periodista també ha d'evolucionar. L'essència periodística és i serà sempre la mateixa, però els instruments i les competències del periodista requereixen una actualització. 

 

Sense perdre de vista que la tecnologia és un mitjà, no un fi, els autors apunten  que el periodisme online necessita periodistes versàtils i transversals amb competències multidisciplinàries que interconnectin amb uns continguts i una tecnologia més especialitzada. Periodistes que, al seu torn i en coherència amb el nou entorn, creïn i conreïn la seva pròpia identitat digital assentada en valors com la professionalitat, la independència i el rigor. Entre els nous perfils professionals, Franco i Pellicer destaquen l'estrateg de xarxes socials, l'especialista en narratives digitals, el periodista multimèdia o el periodista de dades. 

 

En el procés de redefinició dels mitjans de comunicació, aquests han de tendir a hibridar-se amb els mitjans socials. La nova audiència i, sobretot, cuidar-hi la relació és clau perquè un mitjà evolucioni amb èxit. Els autors afirmen que el periodisme ciutadà deixa pas al cooperiodisme: el poder ja no està tant en la informació sinó en com la compartim. Però, com aconseguir continguts periodístics de qualitat susceptibles de ser viralitzats pels usuaris? Els autors dediquen el capítol més extens de la seva obra a detallar com elaborar contingut per als nous formats, des de la narrativa multimèdia, a les tècniques d'optimització, passant per les claus de la narrativa transmedia i les disciplines del periodisme de serveis, investigació i dades, cridades a jugar un paper cada vegada més rellevant en els nous mitjans de comunicació.

 

I, finalment, extrema coherència, també, en relació amb la multitud de fonts d'informació i eines pràctiques, accessibles majoritàriament a través de d’Internet, que a cada apartat de l'obra, conviden el lector a seguir ampliant els seus coneixements i, per què no?, també encoratgen el periodisme emprenedor. El context és ombrívol, sí, però cal no d'oblidar que mai abans un periodista havia tingut tants mitjans al seu abast per, amb pocs recursos econòmics, construir la seva pròpia marca, reinventar-se, elaborar i difondre continguts de qualitat amb un abast global. Vegem, doncs, l'oportunitat en la calamitat. En això resideix la força de l'optidisme en la nova era del periodisme digital.