Internet és una infraestructura en la què es recolza una quantitat cada vegada més important de la nostra quotidianitat. El món digital és, per a uns, una oportunitat de canvi i transformació social, econòmica, cultural i política i, per a altres, un nou entorn on reproduir les antigues pors i avarícies del tradicional món analògic.
La xarxa ja no és un espai de nadius digitals o d'una minoria precoç sinó un territori de la multitud. Assistim a una progressiva universalització d'Internet.
Si en 2011 el 69,3% de població espanyola utilitzava Internet, aquest percentatge s'incrementa en 2013 fins a arribar al 84,1%, segons les dades que hem recollit en l'últim estudi del World Internet Project Spain -un projecte de l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)- que té com a objectiu observar i documentar el canvi social i cultural a mesura que la societat adquireix i utilitza Internet.
Les nostres dades ens permeten estructurar la població digital al voltant de cinc cultures. La cultura majoritària, l’e-mmersiva (28,9%), es mostra entusiasta i valora de manera positiva les opcions que els ofereix Internet tant en el seu entorn laboral com en el seu àmbit personal o d'oci. La social-connectada (27,5%) està formada pels usuaris que més aprecien les possibilitats que ofereix Internet com a eina de relació social. El tercer grup, els consumidors digitals (21,1%), valora els avantatges que pot oferir Internet per passar l’estona amb els continguts i amb la informació i els recursos que els facilita la vida. Els tecno-instrumentals (13,2%) consideren que la xarxa simplifica la seva quotidianitat i, finalment, els ciber-moderats, la cultura minoritària (9,2%), no mostren un excés d'entusiasme sinó una actitud moderada, tant davant les possibilitats de diversió com d'eficàcia.
Aquesta colonització massiva de la xarxa comporta, irremeiablement, una major consciència de lluita contra els gestors tradicionals del món econòmic, cultural i polític que s’esforcen per replicar les limitacions i obstacles del sistema analògic. La lluita per la definició de les regles i oportunitats del territori digital no ha fet més que començar: el cànon digital, la taxa Google, l'intercanvi, el copyright, la llei SOPA, els MOOC, el car sharing, el lloguer/intercanvi d'habitacions/apartaments (Airbnb o HomeforHome), els bancs de temps, el micromecenatge...
Aquesta lluita entre una Internet que permet únicament replicar les antigues estructures i la Internet de la transformació i el canvi s'estén per tots els racons de la nostra quotidianitat. Aquest combat afecta totes aquelles estructures que reten homenatge al règim de les restriccions abusives, els aranzels, els drets de "casta" o els monopolis. I si no, que ho preguntin als taxistes que veuen com la potencialitat d’allò digital els està arrabassant la baixada de bandera.
Jeremy Rifkin ens ho deixa clar: "... els beneficis empresarials s'estan començant a evaporar, els drets de propietat perden força i l'economia de l'escassetat deixa pas, lentament, a una economia de l'abundància". La tercera revolució industrial comença a ensenyar les orelles mentre les tradicionals i miops indústries culturals, econòmiques i polítiques ensenyen les dents i s'esquincen les vestidures.
Volem més per menys... perquè és possible.
Per a saber-ne més:
Rifkin, J. (2014). La sociedad del coste marginal cero. El Internet de las cosas, el procomún colaborativo y el eclipse del capitalismo. Barcelona: Paidós.
Talks at Google: Jeremy Rifkin “The Zero Marginal Cost Society”.
Citació recomanada
ARANDA, Dani. La xarxa en lluita: volem més per menys. COMeIN [en línia], novembre 2014, núm. 38. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n38.1476
