Pablo Romero Sullà: ''Amb la irrupció del vídeo a la carta ja no té sentit anar administrant les sèries a culleradetes''

Judith Clares (J.C.): En els últims anys les sèries s'han convertit en les grans protagonistes del mercat de la televisió. Quines són les principals diferències entre les sèries que podem veure en obert a través de canals de televisió com Antena 3, Telecinco, o fins i tot TVE, respecte a l'oferta de contingut d'una televisió de pagament com Movistar+?

 

Pablo Romero Sullà (P.R.S.): Al mercat generalista, en què podríem situar les televisions en obert com Antena3, Telecinco o TVE, trobem continguts que agraden a la majoria de la gent, mentre que en el mercat segmentat, en el qual situaríem a la televisió de pagament com Movistar+, hem de trobar un producte absolutament diferenciat del generalista. 

 

Per posar dos exemples: d'una banda tens sèries com Cuéntame, una sèrie que porta 15 anys a TVE, que s'emet tots els dijous, i que segueix funcionant de meravella. Es tracta d'una sèrie generalista que busca interessar a diferents perfils de públic, a les diferents generacions que podem trobar davant del televisor. Des dels avis, als pares amb adolescents a casa, als pares amb nens petits, als joves, als adolescents... Per què? Perquè amb un mateix episodi has de captivar a tots els segments demogràfics que es troben davant de la pantalla. En aquest cas, el model d'èxit és poder simpatitzar amb tots i aconseguir audiències molt nombroses. Aquest seria el cas de moltes de les sèries que es veuen a la televisió en obert. 

 

D'altra banda, en el cas de la televisió de pagament, trobarem sobretot sèries que agradin molt a un segment d'edat molt determinat. Parlem de mercats de nínxol i, en aquest cas, trobaríem fenòmens de sèries com Crónicas vampíricas, per posar un exemple. Sèries que funcionen de meravella però en un segment molt localitzat. En aquest cas d'entre 18 i 30 anys. Quan un espectador d'aquest segment d'edat tingui la possibilitat d'escollir entre les dues sèries citades: Cuéntame o Crónicas vampíricas, el més probable és que es decanti per la segona, produïda pensant exclusivament per a ells.

 

En aquest context ens trobem amb què la televisió de pagament, oferint més de 100 canals, pot proposar com a element diferencial enfront de la televisió generalista moltes més sèries i molt segmentades. Per arribar als nens, als nens adolescents, als adults... podem plantejar una oferta molt repartida amb productes molt més dirigits en profunditat als gustos de la nostra audiència. Aquest és l'èxit de la televisió de pagament perquè pot segmentar molt més. Ens trobem davant dos models completament diferents. 

 

J.C.: Quins criteris seguiu per decidir quin contingut, o quines sèries, s'ofereixen en obert a tots els vostres subscriptors i quin contingut decidiu incorporar, de manera exclusiva, en els paquets específics de sèries?

 

P.R.S.: En aquest cas, els continguts més segmentats i amb una qualitat superior els oferim en els paquets específics de cinema o de sèries i els continguts més oberts, més generalistes, els deixem en el paquet bàsic al qual poden accedir tots els nostres abonats.

 

J.C.: Quines diferències s'observen entre el model de distribució de sèries en els canals lineals versus el model de distribució per al seu consum sota demanda?

 

P.R.S.: A la televisió lineal la manera de presentar una sèrie era seqüencialment, cada setmana un episodi, durant els 13 episodis que dura una sèrie. El número 13, que és màgic en les sèries de televisió, correspon a un trimestre exacte. Per això les sèries solen tenir 13 episodis i la consecució dels quatre trimestres correspon a les 52 setmanes de l'any.

 

Tenint en compte això, si el model de distribució en els canals lineals era un episodi setmanal durant 13 setmanes per arribar a un trimestre, el que passa en el món del Video on Demand (VoD), és que no tens aquestes limitacions de temps. El número 13 deixa de tenir sentit. La proposta de distribució d'una sèrie sota demanda, seguint les noves estratègies de distribució llançades per Netflix amb l'estrena simultània de tots els capítols de House of Cards el 2013, passa per poder oferir tota la temporada de cop. La iniciativa de Netflix va ser tot un èxit i ha suposat un revulsiu en els sistemes de distribució de continguts. En el nostre cas, que teníem els drets de la distribució de House of Cards a Canal +, ho experimentem de la mateixa manera. 

 

J.C.: Quines diferències heu observat en les pautes de consum de sèries amb l'estrena simultània de temporades completes?

 

P.R.S.: Mentre que al canal lineal vèiem com l'espectador d'una sèrie, amb molta paciència, esperava cada setmana al fet que s'estrenés un nou episodi, en el model de vídeo a la carta es dóna el que anomenem binge watching o "afartaments" de consum de sèries. Ja no té sentit estar administrant les sèries a culleradetes quan l'usuari el que vol és tenir-ho tot al mateix temps. Així que vam començar a oferir contingut en lot. Amb aquesta estratègia hem vist com s'han disparat els consums convertint-se en un producte de gran èxit. Crida l'atenció veure que la majoria dels espectadors que decideixen veure la sèrie completa, 10 dies després, ja l'han vist sencera. Si li dónes l'opció a l'usuari, l'usuari té uns ritmes de consum completament diferents dels de setmana a setmana. 

 

J.C.: Parlem llavors de dos mercats de sèries diferents, amb drets d'adquisició complementaris?

 

P.R.S.: Sí, amb el consum sota demanda veiem com ha canviat el model de distribuir les sèries a la televisió. Les distribuïdores entenen que s'ha obert un nou mercat i des de fa un parell d'anys, efectivament, hi ha dos mercats: d'una banda el de les estrenes setmanals a la televisió lineal i, per l'altra, el de les temporades completes en el consum sota demanda. De tal manera que si tu ara compres una sèrie per a distribuir-la en un canal o en un servei de vídeo sota demanda et planteges dues qüestions: en primer lloc, és una sèrie que s'està produint ara mateix i distribuint als Estats Units setmana a setmana, seqüencialment? En aquest cas seguirem el mateix ritme i mirarem "d'enganxar" les nostres emissions a les dels Estats Units. És el que s'anomena normalment "estrenes enganxades als Estats Units" o "estrenes hot". En segon lloc, en el cas de temporades que ja hagin estat produïdes en la seva totalitat, tractem de presentar la sèrie completa, des del principi, amb l'objectiu de donar als nostres clients la possibilitat de consumir-la quan vulguin. Resumint, ens trobem amb dos mercats de sèries: el de les temporades completes i el de les estrenes setmanals en emissió lineal. 

 

J.C.: Com es gestionen els drets de compra de sèries per al canal lineal i per al canal vídeo a la carta?

 

P.R.S.: Al principi, de tots els continguts que compràvem per als canals lineals, demanàvem drets per a distribuir-los també en la modalitat de vídeo a la carta. L'estratègia era molt senzilla: compra per al dret lineal i intenta ampliar al màxim el termini d'exposició del producte en VoD. Però als dos anys era tal l'èxit de la distribució dels continguts en VoD que tant els estudis amb què parlàvem (Disney, Fox...), com les distribuïdores i nosaltres mateixos, enteníem que havíem de tenir un major recorregut amb el model de distribució i vam començar a comprar temporades completes. Ja no compràvem els drets vinculats al canal lineal sinó que els compràvem independentment del canal i d'aquesta manera podíem comptar amb una oferta molt més coherent per a l'usuari final, qui començava a demanar el contingut en lot.

 

J.C.: Quan compreu els drets per emetre una sèrie, durant quant de temps la podeu tenir en el vostre canal lineal o a la vostra plataforma de vídeo a la carta?

 

P.R.S.: Varia de proveïdor a proveïdor, però sol ser un any de període de distribució, amb sis mesos de distribució contínua. M'explico: tu tens un període d'exhibició de 12 mesos però l'ensenyes durant sis. Això per a les temporades en emissió. Per a les temporades completes i contingut de catàleg els temps solen ser d' un, dos i fins i tot de tres anys.

 

J.C.: Us plantegeu estratègies de producció pròpia de continguts i explotació simultània com fa Netflix? 

 

P.R.S.: Sí, clarament. Comptem ja amb un pla de desenvolupament de sèries originals de Movistar+.Al febrer vam presentar el compromís de produir fins a 20 sèries, que estan ja en curs i amb títols molt atractius. El que més s'ha assenyalat és La peste, un projecte de Domingo Corral amb Alberto Rodríguez, director de La isla mínima, pel·lícula que va guanyar el Goya l'any passat. La intenció és competir d'igual a igual contra les grans productores americanes però amb continguts fets aquí a Espanya, amb talent espanyol.

 

J.C.: Finalment, com veus el futur de Movistar + a Espanya? 

 

P.R.S.: Crec que és molt atractiu. Estem passant de la televisió que es distribueix per ones a la televisió que es distribueix per Internet i Movistar és una empresa de distribució, una companyia de telecomunicacions. Ens trobem exactament en el context, en el medi ambient ideal, i els continguts que tenim i estem produint són de gran atractiu per a aquesta generació d'espectadors usuaris de banda ampla. Per tant, crec que estem en el lloc apropiat en el moment apropiat. I d'aquí l'èxit de Movistar+.

 

Per a saber-ne més: 

 

Per a més informació sobre el postgrau en Distribució Audiovisual: vídeo a la carta i Nous Models de Negoci. UOC-filmin contactar amb Judith Clares (jclares@uoc.edu).

 

També podeu visitar el bloc del postgrau.

 

Citació recomanada

CLARES GAVILÁN, Judith. Pablo Romero Sullà: ''Amb la irrupció del vídeo a la carta ja no té sentit anar administrant les sèries a culleradetes''. COMeIN [en línia], abril 2016, núm. 54. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n54.1623