Moment de cercar feina: per on començo?

En pocs dies, els nostres estudiants hauran acabat un curs de ben segur intens i ben atapeït de tasques, molts d’ells i elles deixaran enrere una etapa de preparació per començar la de la carrera professional.

 

Toca entrar en un món, el laboral, que teòricament no haurien de deixar fins que els pertoqui la jubilació. Tota una vida en què segurament canviaran de feina diverses vegades i que, idealment, els haurà de resultar profitosa i satisfactòria.

 

Avui dia el món empresarial és volàtil, ja que les decisions poden canviar en el moment menys pensat; incert, perquè no és fàcil preveure què farà la competència o com es comportarà el mercat; complex, perquè està immers en un sistema de connexions globals; i ambigu per la mateixa quantitat d’informacions circulants en aquest context, que fan difícil la presa de decisions.

 

És un fet que el terreny de l’ocupació es veu afectat per aquesta situació actual, essent especialment difícil pels joves sense experiència fiançar un lloc de treball, més quan el coneixement tendeix a perdre valor diferencial, ja que que tothom hi té accés.

 

És per això que l’èxit en la recerca de feina pivota al voltant dels coneixements però també de les habilitats específiques i transversals, així com de les qualitats personals, en definitiva, les competències. Ha de ser un objectiu destacar entre d’altres candidats.

 

Trobar la feina que volem passa per plantejar una bona estratègia de recerca que implicarà prendre decisions i preparar-se a consciència.

 

Una tasca prèvia que se sol menystenir —però que segurament és la més important— és la del procés d’autoconeixement, tant des d’un punt de vista de personalitat, com de competències, com d’objectius. En aquesta tríada s’inclouen les emocions i els valors, les preferències i les inseguretats, les actituds i els desitjos... tot plegat ha de ser previst per decidir cap a on ens dirigim, amb quins recursos comptem i quins aspectes volem millorar, sempre en funció dels objectius que ens proposem. Considero que és molt útil fer un exercici de visualització del futur en el qual ens podem imaginar, fins i tot recomano redactar-la amb detall i conservar-la mentre avancem.

 

Entrem a partir d’aquí en una segona fase, de caire molt més operatiu, en què haurem de fer una recerca de les empreses que encaixen amb la nostra visió. Són les “empreses diana”, aquelles en les quals voldríem treballar. En aquest sentit, cal comentar que sovint ens enlluernem amb les que tenen una notable visibilitat però, si cerquem més a fons, trobarem infinitat d’organitzacions que poden resultar ser un bon destí. 

 

És l’hora llavors de posar-se en marxa i planificar les activitats que ens han de conduir a aconseguir una entrevista de feina.

 

Per una banda, cal dotar-se d’eines que ens permetin projectar qui som i quin valor aportem a l’empresa.

 

El clàssic curriculum vitae és el document base. Aquest haurà de ser adaptat a cada organització en funció de les necessitats que deduïm que vol cobrir i que encaixen amb allò que nosaltres podem aportar. 

 

Per altra banda, cal que ens acostumem a fer ús de les xarxes socials per comunicar el nostre perfil. Hem de tenir present que els seleccionadors ens hi buscaran, alguns directament es dediquen a cercar perfils per internet sense tenir prèviament el CV clàssic. Hem de ser a LinkedIn, la més important xarxa professional, i mantenir-hi activitat, perquè és a través de tot allò que compartim que ens podran conèixer. Es busquen persones, no títols exclusivament. 

 

Una recomanació útil per saber què poden estar veient de nosaltres és que practiquem egosurfing, és a dir que ens cerquem nosaltres primer a internet... només cal que posem el nostre nom a Google i estirem del fil. El que trobem és el mateix que trobarà qualsevol seleccionador.

 

Una altra xarxa en què hauríem de ser presents és Twitter, un espai de microblogging que ens permet seguir empreses i entrar en contacte amb persones clau.

 

Tant LinkedIn com Twitter han de servir per construir una network, una xarxa de contactes, que serà la que sustenti les possibilitats de rebre una proposta atractiva de feina. Per això hem de mantenir-nos-hi actius mostrant les nostres competències i interessos, a través del que compartim, del que opinem o del que aportem als altres.

 

Per a tot professional, i especialment el de la comunicació, és altament recomanable —si no imprescindible— tenir i mantenir un blog que projecti qui som. És el nostre aparador i el primer que trobaran les empreses que busquin especialistes del nostre àmbit.

 

De mica en mica, anem construint el que avui dia s’anomena “marca personal” i per la qual ens identificaran i recordaran. Però aquesta no és exclusivament digital, sinó que es construeix també en l’offline. Per tant, cal tenir previstes activitats presencials que ens permetin enxarxar amb altres persones. Cursos, conferències o presentacions són espais on fer networking. A l’efecte, és imprescindible tenir preparat un elevator pitch i una targeta de visita.

 

S’estima que el 80% de les vacants no es publiquen i un dels mitjans preferits per cercar candidats són els contactes personals (Informe Infoempleo-Adecco). Això dona bona mida de la importància de treballar la nostra marca personal i el networking.

 

Els portals de feina, com Infojobs per exemple, són una altra de les vies fonamentals i, per tant, caldrà que revisem periòdicament totes les ofertes que sí que hi apareguin publicades. 

 

D’altra banda, moltes empreses ofereixen als seus webs la possibilitat de deixar-hi la nostra candidatura. No perdem doncs l’oportunitat de fer-ho.

 

Ara bé, per totes les “empreses diana” cal planificar també l’enviament d’autocandidatura, una manera proactiva de presentar-nos sense que en aquell moment necessàriament hi hagi una vacant. És molt possible que quan aquella empresa necessiti algú, recordi i recuperi el nostre CV, que haurà arribat amb l’avantatge de no “competir” amb desenes d’altres candidatures, com succeeix en un procés de selecció.

 

Totes les activitats que hem plantejat més amunt s’han de treballar intensament i de manera integrada. L’objectiu és aconseguir una entrevista, perquè és aquesta la clau que pot obrir definitivament la porta a una nova feina.

 

Conèixer-nos a nosaltres mateixos, conèixer en profunditat l’empresa, definir la nostra aportació de valor diferencial i comunicar amb seguretat constitueixen la recepta essencial per superar-la amb èxit.

 

 

Aran, Gina (2014). Comunicación persuasiva para la entrevista de trabajo. Barcelona: Editorial UOC.