Número 27 (novembre de 2013)
La recerca de l'autenticitat en el fenomen fan
Ángel Díaz

L'estudi del fenomen fan (fandom studies) exhibeix la seva pròpia contradicció fundacional: els fans interessen a la sociologia perquè són audiències actives, creatives i compromeses, en contra del retrat gregari, convuls i capritxós que se sol oferir d'aquestes persones. En les seves pràctiques no es reflecteix una actitud de servitud, sinó una voluntat de dialogar amb els textos culturals emanats de la indústria.

Els fans troben en aquests textos valors i significats que donen sentit a les seves vides, el que només es podria entendre si bé les seves vides són molt simples (explicació del sentit comú), o bé aquests significats transcendeixen les servituds de la cultura de masses per apel·lar directament al més profund de l'individu. Aquesta última interpretació és, grosso modo, l'axioma del qual neixen els fandom studies.

 

La creativitat de l'individu –i també la del grup- és, però, un tema central en el pensament del filòsof francès Michel de Certeau, el concepte de furtivitat ha estat essencial en el naixement dels fandom studies com a disciplina. La furtivitat es refereix a la capacitat de les persones per trobar formes d'actuació pròpies, tot i que les seves conductes aparenten estar sota control. Per exemple, un empleat dedica part de la seva jornada a tasques privades, encara que estigui assegut al seu lloc i sembli que està treballant. De Certeau pensava, en contra del discurs marxista que parlava de masses dirigides pel poder, que no s'ha de prendre la gent per ximple. Les persones sempre troben espais de creativitat en els racons que no pot satisfer el sistema.

 

Per això mateix, un fan no s'ha de considerar com una persona obsessionada i embrutida per un text (entès text en un sentit ampli: música, lectures, esport, moda ... ). Per contra, el fan té capacitat per interpretar i desenvolupar els seus propis significats entre les esquerdes del text, que no és un discurs tancat i sempre deixa un espai lliure perquè l'ompli la creativitat del lector. Igual que un treballador aconsegueix escapolir-se de la rigidesa de la jornada per atendre els seus assumptes, els fans amplien i transformen sovint els textos dels quals són devots per satisfer els seus propis interessos. En ambdós casos, ens trobem davant de persones que semblen absorbits pel sistema (laboral, textual ...) però que en realitat s'estan dedicant a satisfer les seves pròpies inquietuds. El sistema imposa una sèrie de regles i al mateix temps ofereix l'instrument per lliurar-se'n. Dit d'una altra manera: s'està a un mateix temps dins i fora del sistema.

 

Aquesta contradicció inherent al fenomen fan –estar alhora dins i fora de la cultura de masses– no és ja fruit d'una caricatura mediàtica o d'una simple banalització de les passions. El fenomen fan remet a una nostàlgia per l'autenticitat que es diria prèvia a democratització de la cultura. La dedicació del fan el distingeix del consumidor passiu. La seva reinterpretació del text el converteix en productor de significats propis; el seu compromís amb la cultura de masses el situa per sobre d'ella.

 

No és possible, ni seria desitjable, escapar de la societat de la informació. La recerca d'experiències autèntiques, capaces de donar sentit a la pròpia vida, no pot exercir mitjançant una fugida eremítica. Busquem l'autèntic en una constant negociació de significats que pugui extreure del sistema –del que ens és donat– una cosa que ens sigui valuosa. El fan caça furtivament en la cultura de masses per buscar una resposta a les seves pròpies inquietuds. Caça per generar els seus propis continguts, allà on el text oficial no arriba.

 

Martin Heidegger, implacable censor de la cultura de masses, va definir l'autenticitat com una modificació del que és inautèntic. L'ésser llançat al món ha de allunyar-se de la rutina, de les trivialitats del comú, a la recerca del que li és propi. Cal buscar l'experiència genuïna desembastant l'embolic d'experiències que ens envolten, erigint i delimitant entre elles –però també fora d'elles– un lloc per a nosaltres. L'autenticitat no resideix en un lloc utòpic, sinó que sorgeix d'una actitud selectiva davant les coses que ens envolten.

 

L'obstinació dels fandom studies a mostrar la capacitat de les audiències per generar els seus propis àmbits de producció no només és important perquè ajudi a comprendre les pràctiques i interessos d'aquestes persones i comunitats concretes. El més revelador d'aquesta disciplina potser sigui la seva capacitat per reflectir alguns dels problemes i tensions més urgents del nostre temps, que apunten als fonaments mateixos de la societat de la informació i al paper que els individus poden exercir-hi.

 

La interpretació mediàtica del fenomen presenta als fans com una anomalia, una excentricitat que la sociologia hauria de tractar de solucionar: nenes histèriques que dormen a la intempèrie per escoltar música enllaunada. L’interès dels fandom studies, però, rau en la seva capacitat per dialogar amb línies de reflexió molt més profundes del que suggereix la caricatura social del fenomen. La recerca de l'autenticitat és tan sols un dels diversos temes que travessen el pensament contemporani i amb els quals els fandom studies poden entaular una fructífera conversa .

 

Els fandom studies, sorgits als Estats Units en la dècada dels 80 del segle passat, han produït en poc temps una abundant i valuosa literatura que no amaga el seu deute amb De Certeau però tampoc ha aprofundit en la tradició de pensament europeu de la qual forma part aquest pensador. La disciplina dels fandom studies va néixer com una filla inquieta dels estudis d'audiències (audience theory) i ha trobat a Internet i les noves tecnologies un nou camp en què madurar i independitzar-se d'una tradició lligada sobretot a la televisió. Encara que potser sigui en la seva capacitat per dialogar amb els grans dilemes de la nostra societat on mostri realment la seva majoria d'edat.

 

cinema;  còmic;  cultura digital;  entreteniment;  música;  televisió; 
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???