Número 35 (juliol de 2014)
Millor en viu
Anna Ibáñez

T’has preguntat mai què significa per tu la música? No sé pas quin serà el cas, però el que està clar és que no és exactament el mateix per a tothom però sí que hi ha uns comuns denominadors. Com a estudiant del màster en Societat de la Informació i el Coneixement de la UOC, he tingut la oportunitat de resoldre aquest dubtes, quasi quotidians, en el Treball Final de Màster (TFM) i m’agradaria compartir les conclusions amb vosaltres. 

D'una banda, i és segurament la característica més important, la música ens ajuda a gestionar les emocions. Si estem tristos, ens podem alegrar; si estem alegres, ens podem entristir; si estem apagats ens podem motivar, i si estem exaltats, ens podem relaxar. En resum, sentiments a la carta.  El que fa que la música ens faci sentir d’una determinada manera té moltes explicacions tant culturals i socials com neurològiques, però la que potser és més evident és l’associació d’algunes peces musicals amb records personals que fan que cada vegada que aquella melodia sona, ens evoqui moments memorables de la nostra vida.

 

La música també ajuda a fer més portables les activitats que o bé no motiven massa o bé ens porten una bona estona, és a dir, ens acompanya i també ajuda a matar l’avorriment. Per exemple, fer les tasques de casa, conduir, cuinar... A molts la música fins i tot també els ajuda a concentrar-se per a estudiar. A més, la música no només omple l’esperit sinó que també omple la ment. Des de les lletres que fan pensar fins a l’aproximació més intel·lectual de tots aquells que han volgut anar més lluny i estudiar i analitzar la música.

 

En una de les preguntes del qüestionari online que vaig dissenyar per a aquest treball de recerca, demanava tres paraules que definissin la música preferida de cada enquestat. El que volia saber era què busca cada un en la música, què és el que hi associa. Del resultat en vaig extreure unes 550 paraules, les quals vaig unificar i traduir a l'anglès (per demandes del treball). Per exemple, "relaxació", "relaxant" i "relax" esdevindrien "relaxation". Del resultat vaig fer un núvol de paraules on vaig utilitzar les paraules més repetides (entre vint-i-cinc i tres vegades).

 

 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

A més a més, segons  les 213 respostes del qüestionari (no es estadísticament representatiu però ens dóna pistes força valuoses), a la gran majoria els agradaria assistir a més concerts en directe dels que assisteixen normalment. Aquesta pregunta només es centrava en música clàssica, que precisament és un gènere que no és massa proper a tothom i en el qual he centrat el TFM. Doncs, fins i tot la majoria d’aquells que mai no han anat a un concert responien que els agradaria anar-hi i que precisament el preu, com molts poden pensar, no és el que els frena sinó el desinterès, sovint fonamentat en la manca d’informació que fa que ni es plantegin la possibilitat d’anar a un concert de música clàssica. I aquesta manca d’informació? Sembla ser que està fonamentada en el mal (i escàs) enfocament de la música clàssica en l’educació, des de com s’introdueix la música clàssica als més petits fins com el que es transmet als adults a través dels mitjans de comunicació. Estirant del fil arribarem fins al Govern, que d’alguna manera és qui hauria d’invertir més en cultura, segons han opinat gran part dels que han respost el qüestionari. 

 
I què passa amb els que sí que es plantegen anar a concerts i no hi van? Hi pren un paper important la mandra? Durant aquests mesos de TFM també he volgut saber quin paper hi jugava la tecnologia en els concerts en directe, en concret els de música clàssica, però m’he donat compte que segurament on més influeix la tecnologia és a casa: de fet l’evolució en els sistemes de so (altaveus estèreo) pot ser un dels motius del decreixement en assistència als concerts. Costa sortir si pots escoltar el teu artista preferit en el sofà de casa teva, en sabatilles, a l’hora que més et vingui de gust i ‒per què no?‒ amb una copa de vi o una infusió. Però després resulta que el dia que es deixa la mandra a casa i assistim a un concert en directe, la majoria de les vegades ens agafen més ganes de tornar-hi.
 
Ja ha arribat l’estiu i ara és època de festivals de música i arts escèniques, alguns amb actuacions gratuïtes, i juntament amb el bon temps, pot ser una bona excusa per trencar amb la rutina i una encara millor excusa per llençar-se a descobrir artistes o gèneres musicals amb els que no estem habituats.  El festival Grec, el de Cap Roig, el del Castell de Peralada, el de Porta Ferrada i l’Acústica són alguns dels més importants a Catalunya, però també les Festes Majors són una bona oportunitat per omplir-se de música.
 
Jo us animo que, si no ho heu fet, assistiu a un concert ben aviat. Si us atura alguna excusa, torneu a mirar bé el núvol de paraules i penseu que tot allò, en directe, es multiplica.
 
Bon estiu!
 
Per saber-ne més:
 
 
 

 

entreteniment;  esdeveniments;  música;  recerca; 
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???