L'octubre de 2011 vam publicar a COMeIN el primer d’un seguit d'articles i entrevistes sobre distribució audiovisual, vídeo sota demanda i polítiques audiovisuals. En aquest primer article ens preguntàvem si el Video on Demand (VoD) es podia arribar a considerar l'esperança de l'audiovisual europeu i donar resposta als desitjos de comptar amb una indústria audiovisual sòlida, capaç de competir en situació d'igualtat amb la indústria americana.
La publicació del primer article coincidia amb la posada en marxa del postgrau sobre Distribució audiovisual: VoD i nous models de negoci que la UOC impulsava juntament amb filmin, portal pioner en la distribució de cinema a través de plataformes de consum sota demanda i únic portal espanyol amb suport del Programa MEDIA en les seves convocatòries d'ajuda al VoD de 2007 a 2013.
Han passat quatre anys en els quals hem vist evolucionar i créixer el sector del VoD a Espanya i arreu del món. Durant aquests quatre anys els ajuts MEDIA rebuts per part de portals de VoD orientats a cinema europeu de qualitat com filmin, en el cas espanyol, o UniversCiné en el francès, han afavorit el desenvolupament i creixement d'aquests portals i el seu assentament en els territoris respectius. Europa, però, segueix tenint el repte de consolidar-los més enllà i aconseguir amb això augmentar la difusió i consum de cinema europeu a nivell internacional.
Segons la base de dades MAVISE, trobem més de 3.000 serveis audiovisuals sota demanda a Europa, que inclouen projectes de VoD d'arxius, Branded Channel, Catch-up TV service, Film trailers, Sport events, Video news page, Video page of a portal, VOD adult, VOD children/ animation, VOD documentary, VOD film, VOD film and TV fiction, VOD general interest programmes, VOD generalist (film, TV programme, documentary etc.), VOD Lifestyle and Health, VOD music, VOD short movies, VOD TV fiction...
No obstant això, els projectes que dominen el mercat en l'àmbit del VoD segueixen sent projectes americans. Segons declaracions d'André Lange, responsable del departament d'informació sobre mercats i finançament de l'Observatori Audiovisual Europeu, durant el taller 'Film and Internet - Best friends with benefits?' celebrat a Cannes el 2013: "El 48% dels serveis de vídeo a la carta estan sota control nord-americà, la qual cosa dificulta molt la presència de cinema europeu".
La veritat és que la internacionalització, amb la conseqüent globalització dels mercats, s'ha vist encara més accentuada en l'entorn digital, derivant en una concentració més manifesta a la xarxa de determinats negocis en mans d'uns pocs grups. El factor diferencial vindria del fet de trobar entre els principals actors del VoD, no a empreses provinents del sector dels continguts, sinó a gegants internacionals que vénen del sector tecnològic o que han nascut com a projectes d'Internet. De fet, iniciatives com iTunes o Google Play són considerades pels propis agents del sector com a estructurants del mercat.
I és que el principal repte d'Europa segueix sent la seva diversitat cultural. Cal pensar en estratègies de distribució específiques per a cada territori. Tot això en un mercat, el d'Internet, que tot i no comptar amb barreres físiques ha de respectar les barreres imposades per la territorialització dels drets d'autor.
Conscients d'aquest repte, en la darrera convocatòria EACEA de 2013 a projectes de VoD, el programa MEDIA va donar suport a la iniciativa EUROVOD, nascuda el 2010 amb l'objectiu d'agrupar sota un mateix segell a diferents plataformes independents de VoD, especialitzades en cinema europeu i d'autor, amb el clar propòsit d'ajudar a la internacionalització dels seus catàlegs. Actualment compta entre els seus impulsors amb iniciatives de 12 països diferents que aporten en conjunt un catàleg de més de 10.000 títols i cobreixen una audiència potencial de 385 milions de consumidors.
En aquest escenari, la Unió Europea ha inaugurat una nova edició del programa MEDIA, reconvertit ara en el Programa EUROPA CREATIVA 2014-2020. De tots és sabut que l'adopció de nous conceptes mai és gratuïta. A Europa s’està observant aquests darrers anys una tendència a la substitució del concepte indústries culturals pel d'indústries creatives, concepte que ve impregnat d'una major càrrega econòmica i que, sens dubte, reforçarà l'interès d'Europa per impulsar polítiques regulatòries i de foment més marcades -encara- pel valor econòmic associat a aquestes indústries.
Desconeixem quina serà l'aposta real del nou Programa EUROPA CREATIVA pel sector del VoD en aquest escenari, però considerem necessari assenyalar que, gràcies a les ajudes obtingudes durant aquests anys, iniciatives com filmin o Universciné han estat possibles i han afavorit l'assentament de projectes europeus de qualitat, capaços de competir o conviure en un mercat que compta amb gegants de la talla d'iTunes, Google Play o Netflix. Gegants que, sens dubte, dominen el mercat però que a la vegada reconeixen la tasca de les iniciatives europees capaces de tractar i comercialitzar aquell cinema que no interessa a les grans companyies internacionals perquè no els reporta prou beneficis econòmics i que, tanmateix, compta amb un públic fidel interessat en un cinema divers.
Arribats a aquest punt hauríem de preguntar-nos de nou si el VoD pot arribar a ser considerat l'esperança de l'audiovisual europeu i donar resposta als desitjos de comptar amb una indústria audiovisual sòlida, capaç de competir en major situació d'igualtat amb la indústria americana. Probablement no estàvem equivocats i la resposta segueixi sent sí: la distribució sota demanda pot ajudar-nos a arribar a nous públics i a nous mercats. No obstant això, no hem d'oblidar que Europa segueix sent una realitat fragmentada que necessita més temps per aconseguir convertir les seves iniciatives nacionals en projectes internacionals capaços d' abastar un territori més gran, també a la finestra Internet.
Per a saber-ne més:
Sobre el Postgrau en Distribució Audiovisual: VoD i Nous Models de Negoci UOC-filmin, podeu contactar amb Judith Clares (jclares@uoc.edu).
També podeu visitar el blog del postgrau.
Les reflexions aquí exposades són, en part, resultat de la investigació desenvolupada per la professora Judith Clares en el marc de la seva tesi doctoral: Estructura y políticas públicas ante los nuevos retos de la distribución y consumo digital de contenido audiovisual. Los proyectos de Vídeo bajo Demanda de cine filmin y Universciné como estudio de caso (Data de defensa: 08-7-2014).
Citació recomanada
CLARES GAVILÁN, Judith. La internacionalització de l'audiovisual europeu: una assignatura pendent. COMeIN [en línia], octubre 2014, núm. 37. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n37.1465
Judith Clares GavilánProfessora de Comunicació a la UOC
