La batalla de les idees com a concepte s'origina a Cuba en el conflicte originat pel retorn del nen Elián González. Tot i així, sovint també s'ha emprat per a definir una certa disputa ideològica entre partits o opinadors, com va esmentar el mateix Josep Antoni Duran i Lleida. Així, els grans moviments i debats polítics es creuen arguments que en major o menor mesura intenten proposar models que guanyin majories per a poder, governant, dur-les a la pràctica. Socialdemocràcia, comunisme, capitalisme, liberalisme poden ser identificats com alguns d'aquests esquemes sovint enfrontats. El que es pretenia, en el cas exposat en el títol, era demostrar que si el nen Elián havia hagut de tornar a Cuba era perquè el comunisme havia guanyat al capitalisme, segons els seus conceptes.
Ara bé, aquest article no pretén centrar-se en la ciència política tan sols, sinó que vol ser una continuació d'una altra
reflexió que vam fer en aquest mateix espai, on parlàvem de la dadacràcia associada a la investigació, però també a la societat en general. Avui voldria parlar d'un altre àmbit on el fet, la dada, el seu embolcall i el seu farciment prenen una força molt important.
Sí, estic parlant de les dades en el debat polític. Com a exemple, poseu a google "político en debate mostrando gráfico" (en espanyol, en aquest cas), i veureu que els primers resultats tots són fotografies de debats electorals on els contrincants mostren xifres. Més enllà del debat sobre la manipulació evident que en alguns casos es va dur a terme, per a mi l'important ara és ressaltar la força que emana de la imatge. Una dada, com una veritat absoluta llançada sobre un contrincant. I, com, a la fi, cada contrincant té les seves i malgrat ser totes segurament certes tenen un valor d'oposició. La força de la dada.
La reflexió, doncs, va en la línia que, paral·lelament a la força de l'audiovisual, les dades van prenent a poc a poc una força central en el debat polític i social. No hi ha un debat on no apareguin dades com si fossin campions de torneigs medievals emplaçant el contrincant en primer lloc a rebatre-la i en segon lloc a proposar-ne una de millor. Una dada, sense ser encara informació esdevé fins i tot un coneixement que prova d'imposar-se a un altre coneixement. No és nou, evidentment, però penso que en els darrers anys està prenent molta força. Els partits polítics i altres àmbits han descobert la força de les infografies, també. A Barcelona mateix hem vist un cas darrerament on ICV-EUiA associava parades de metro a rendes mínimes.
Aprofito, finalment, per a considerar que el món acadèmic hauríem aprofitar, en el bon sentit, aquesta embranzida en un moment on se'ns demana, des de molts àmbits, i amb raó que sapiguem fer un retorn acurat a la societat de tot el coneixement que generem. Ja no són tan sols, doncs, els nostres articles, sinó que també caldria avançar en dos grans àmbits: el món audiovisual i el món de les dades. Sabent que ambdues coses poden ser incorporades en la majoria de revistes o repositoris, seria el moment de reflexionar, també, entre moltes altres coses, si emprem els millors vehicles per als nostres coneixements, no si tenim el vehicle més citat.
Per a saber-ne més:
http://es.wikipedia.org/wiki/Batalla_de_ideas
Citació recomanada
LÓPEZ-BORRULL, Alexandre. De la batalla de les idees a la batalla de les dades. COMeIN [en línia], novembre 2014, núm. 38. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n38.1474
