Número 47 (setembre de 2015)
Sherlock Holmes i la internet de les coses
Antoni Roig

Què té a veure una de les icones populars més perdurables en el nostre imaginari col·lectiu amb un dels principals camps emergents d’innovació tecnològica actuals? I tot plegat amb la creació col·lectiva? La resposta no és ben bé elemental, però si més no intentaré donar-vos-en algunes pistes.

Al llarg d’aquest 2015 s’està portant a terme un experiment d’storytelling col·laboratiu d’abast mundial liderat per Lance Weiler (Universitat de Columbia, Learn Do Share), on es barregen tècniques de creació col·lectiva amb un popular univers de ficció per a posar a prova el potencial narratiu i lúdic d’un camp emergent, la internet de les coses, que estudia formes d’interacció entre persones i objectes connectats a internet a través d’una sèrie de sensors i reactors. Aquest procés creatiu, en què hi col·labora la UOC, conclourà el proper dia 24 d’octubre amb una jornada col·lectiva on es construirà una escena del crim global inspirada en Sherlock Holmes, la qual tindrà la seva presència a Catalunya, concretament al Cercle Maldà, un espai que podria perfectament emular el Club Diògenes, punt de trobada entre el Dr. Watson, Sherlock Holmes i el seu germà Mycroft.

Cercle-Maldà-Barcelona 

 

 

 

 

 

 

 

 

Per què Sherlock Holmes?

 

La transcendència cultural de Sherlock Holmes, en qualsevol forma artística, és tal que excediria no només un article a COMeIN sinó una única publicació en qualsevol format. Sherlock és en si mateix un univers que excedeix el personatge principal i els qui l’envolten, com el Dr. Watson, l’inspector Lestrade, el professor Moriarty, Irene Adler o la senyora Hudson. Ha estat interpretat, reinterpretat, adorat, criticat, reinventat, parodiat, psicoanalitzat; ha viscut al Londres victorià (i a l’eduardià), però també al contemporani o als Estats Units; ha lluitat contra els nazis, ha perseguit extraterrestres, a Jack l’esbudellador, al monstre del llac Ness (o no); fins i tot va demostrar les seves dots prodigioses d’adolescent… Ha estat un heroi forjat òbviament en la literatura, però molt especialment (re)imaginat a través d’il·lustracions, el cinema, la televisió, el còmic, l’animació, els jocs, fins i tot les titelles (ho ha fet recentment la cadena japonesa NHK en la sèrie Sherlock Gakuen!). Té el crèdit de ser el personatge més cops present a la història del cinema (dóna per a tant que l’enyorat Christopher Lee va tenir temps d’interpretar Sherlock, el seu germà Mycroft i Sir Henry Baskerville), ha inspirat a multitud d’altres personatges, des de l’inoblidable projeccionista de Sherlock Jr. fins a Batman o el Dr. Gregory House… I tot això a partir d’una figura no particularment simpàtica i molt arrelada a una realitat social molt concreta (el Londres de finals del segle XIX i principis del XX).

 

Hi ha molts motius que expliquen la pervivència de Sherlock Holmes en el nostre imaginari col·lectiu: en primer lloc, va aparèixer en un moment en què la cultura popular es diversificava i es feia alhora més massiva a través del teatre, l’incipient cinema, la premsa i les publicacions seriades (les històries de Holmes es van fer populars inicialment a través de la revista mensual The Strand Magazine); d’altra banda, és un personatge retratat com a imperfecte (addicte, a vegades misogin i misantrop), obsessiu, excessiu, incorrecte, arrogant, extremadament intel·ligent però solitari i amb poques habilitats socials (la base, sense anar més lluny, d’un cert tipus d’heroi contemporani); constitueix l’arquetip del detectiu (gorra, lupa, gavardina i pipa), però malgrat les seves habilitats pot fallar o no aconseguir una victòria completa; té un company que actua com a contrapunt i ens dóna una mirada des de fora, afegint complexitat i ambigüitat; posa les llavors de la tradició de personatges oposats, complementaris i, a la seva manera, brillants, que col·laboren en la lluita contra el crim (la quinta essència de les buddy movies i moltes històries de superherois); manté un to realista, quasi científic (Conan-Doyle tenia formació mèdica i va consultar sovint col·legues, particularment forenses, per escriure les seves històries i, per cert, ni els extraterrestres, ni Nessie, ni els nazis, ni tan sols Jack van sortir de les seves pàgines); les seves històries es fonamenten en la lògica i en la revelació intel·lectual, en les quals el lector/espectador/jugador pot ser partícip actiu… Tota aquesta complexitat converteix Holmes en una figura emmotllable, oberta a la imaginació i a l’humor i, en última instància, universal.

 

I la internet de les coses?

 

SH_beginning 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una altra característica que va portar Lance Weiler i Nick Fortugno, inspiradors del projecte, a fixar-se en Sherlock Holmes és el seu interès compartit per les dades com a punt de partida. De la mà de l’equip que a nivell mundial està coordinant el procés col·laboratiu de treball que han denominat Sherlock Holmes i la internet de les coses han dissenyat un MOOC (a ells els agrada definir-lo com a Massive Online/Offline Collaboration) per a experimentar amb diferents tècniques per a la creació d’històries -inspirades en Sherlock Holmes- de manera individual i col·lectiva, amb una atenció especial envers objectes que tinguin un paper clau en una escena del crim i que ens puguin aportar pistes sobre la víctima, l’assassí, els motius, l’arma, etc. A Barcelona, aquest treball es va encetar el juny passat durant el ‘taller analògic’ organitzat per al Learn Do Share BCN, continuat amb un seguit de trobades experimentals, que preparen el camí cap a l’esdeveniment mundial del 24 d’octubre. Una part d’aquest treball s’adreça a inspirar els participants a compartir, idear històries, imaginar objectes, assenyalar-ne propietats, vincular-les amb relats canònics de Conan-Doyle; l’altra connecta aquestes històries amb el disseny d’objectes i formes d’interacció amb aquests objectes que puguin permetre, a través de la seva connexió a internet, interactuar amb ells des de qualsevol part del món, construint un gran tauler de joc global, en forma de plantejament d’una escena del crim interactiva pensada per a ser resolta col·lectivament amb procediments deductius -i imaginatius- propis del famós detectiu. Es tracta, per tant, d’un treball multidisciplinari, on es troben el disseny, el desenvolupament i l’experimentació tecnològica amb el joc, la col·laboració i l’storytelling. Un experiment ambiciós que vol proporcionar una experiència lúdica i creativa que esperem estigui a l’alçada d’un dels personatges de ficció més importants de tots els temps i que, de pas, ens ajudi a trobar pistes sobre com pot ser l’entreteniment del futur.

 

Per a saber-ne més:

 

Web oficial Sherlock Holmes and the Internet of Things

 

Pàgina dels Meetups de SH & TIOT a Barcelona

 

Una de les moltes pàgines sobre l’univers de Sherlock Holmes

 

I una de curiosa on apareixen algunes il·lustracions i infografies interessants.

 

Banda Sonora:

 

Sparks - Sherlock Holmes (de l’LP Angst in my pants, 1982)

 

The Kinks - The Village Green Preservation Society (de l’LP The Kinks are The Village Preservation Society,1968)

 

esdeveniments;  cultura digital;  entreteniment;  creativitat;  comunicació i educació;  cinema;  televisió;  animació;  còmic; 
Números anteriors
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???